El Grec manté resultats però punxen els noms internacionals

Barcelona.El festival Grec s'acomiadarà de Barcelona amb una Tragèdia (d'Àlex Rigola), tot i que el balanç de l'edició 2011 no és tan tràgic. Ahir el director Ricardo Szwarcer va valorar els 98.400 espectadors i el 60% d'ocupació mitjana als espectacles de pagament com a "excel·lents tenint en compte que la crisi és pitjor i que les xifres són equivalents a les de l'any passat", en què es va batre rècord de públic, va recordar.

La clau dels bons resultats, per sobre de la mitjana d'ocupació dels teatres de Barcelona, es deu als espectacles que han fet temporada als teatres públics o privats de la ciutat, que des de fa un parell d'anys el Grec també programa. L'obra revelació ha estat Luces de bohemia de Valle-Inclán i de la companyia La Perla 29, que ha omplert cada nit la Biblioteca de Catalunya, però també han tingut bona ocupació Un tranvía llamado deseo , Contra la democràcia , Esperant Godot i Julieta & Romeo .

Les produccions catalanes i espanyoles han salvat el Grec, perquè els espectacles internacionals han punxat. El cas més flagrant, "inexplicable", se'n feia creus Szwarcer, és el de Patrice Chéreau, però també Joël Pommerat, Olivier Cadiot i fins i tot Romeo Castellucci, que no van omplir més d'un 30% de la sala. "El públic ha preferit el que coneix. La xifra d'ocupació dels espectacles estrangers de descoberta ha baixat. En canvi, Peter Brook, Bartabas i la dansa de Sasha Waltz van anar bé", va destacar. La mitjana dels internacionals, però, es queda en un mediocre 40%. L'oferta musical, com cada any, va tenir molt èxit, així com la coproducció de circ Call me 'Maria' , i en menor mesura, la dansa (amb un 53% d'ocupació).

Un model consolidat

Ahir Ricardo Szwarcer va presentar els resultats del seu últim Grec al costat d'un nou regidor de Cultura, Jaume Ciurana, que dos dies enrere havia anunciat el nou director del festival (Ramo Simó) i la intenció de canviar la direcció del certamen per "obrir-lo més a la ciutat". Szwarcer, home educat, va marxar amb la mateixa concòrdia amb què va arribar fa cinc anys, quan va esdevenir el primer director del Grec estranger. "Quan vaig arribar em semblava una muntanya, perquè no formava part d'aquesta cultura. Crec que marxo i no tanco la porta a la possibilitat que un altre dia vingui un altre director de fora", va apuntar.

L'argentí, això sí, va defensar amb convicció el seu model, que va donar per consolidat. "Estic molt satisfet de tenir resultats positius durant només cinc anys, tot i que en faltarien tres més perquè el model arranqués el vol", va dir. De la seva aposta, va destacar-ne la diversificació de gèneres, l'atenció a una demanda plural, el risc, l'aposta internacional i "no haver recorregut mai al més fàcil per aconseguir resultats".

Reptes futurs

Sobre l'augment de públic que cerca el nou equip directiu de la Virreina, Szwarcer es va mostrar escèptic. "Hi ha moltes transformacions possibles. Però per augmentar el nombre de públic cal augmentar l'aforament i per això caldria crear un festival off, col·lapsar tota la cartellera o optar per esdeveniments gratuïts o de cultura tradicional".

A ell, li ha quedat al tinter la creació d'un gran esdeveniment ciutadà i integrar les arts visuals al festival. El que intentarà oblidar, probablement, és la primera gran xiulada en una inauguració del Grec per Història d'un soldat . Ahir, emocionat, va donar les gràcies a "l'equip minúscul i fantàstic del Grec" i es va posar en marxa cap a la seva Arcàdia, el petit poblet de Los Cocos, a la província argentina de Córdoba, on es retirarà del soroll mundà.