Gruberova, corbs i cintes de vídeo

BarcelonaSi hi ha una cosa de la dinastia anglesa dels Tudor que li ha quedat gravada a la memòria al director d'escena Rafel Duran són els corbs. Recorda que la sèrie de televisió Tudor acabava amb un estol de corbs sobrevolant la Torre de Londres just després de l'ajusticiament d'Anna Bolena, successora de Caterina d'Aragó entre les dones d'Enric VIII. Per això, tots els que assisteixin a partir de demà a les funcions de l'òpera de Donizetti al Liceu no els hauria d'estranyar veure molts caps de corb durant el muntatge de Duran. "Quan van tancar Anna Bolena a la Torre de Londres -1536- hi havia corbs i ara hi ha corbs", sentencia.

Els ocellots serveixen al director, habitual del TNC i del Lliure, per projectar una metàfora del que és una cort, una cort del segle XVI, amb rei, servei, soldats, funcionaris i, sobretot, gent que busca poder. O una cort del segle XXI, on només cal canviar la figura del rei, en el cas que no hi sigui, per la d'un president del govern o de la República. Duran, a més, aprofundeix en el tema infiltrant tot l'espai de càmeres.

"Què era una cort? -es pregunta Duran- Doncs una ciutat plena de tensions on tothom estava molt vigilat. El nostre món és més o menys igual, però a més hi ha càmeres de seguretat". D'aquí que hagi situat a banda i banda de l'escenografia de Rafel Lladó dues garites, on es controla tot el que passa a la cort, i una gran pantalla on es pot veure, des d'un altre punt de vista, el que passa en escena. Només hi ha una únic moment on no hi ha filmació, quan el rei se'n va al llit amb l'amant. El monarca, esclar, allibera la seva cambra de qualsevol intromissió externa. Aleshores, es projecta un salvapantalla.

Duran tenia clar, abans de debutar al Liceu, que volia situar-se al nivell de les grans posades en escena centreeuropees, on la imatge és l'eix de qualsevol muntatge. "És com quan el so va entrar al teatre; ara és inimaginable qualsevol funció sense so gravat", afirma el director d'obres com Mort de dama , Marburg o l'òpera de Rossini L'occasione fa il ladro . A nosaltres tot el que diu ens recorda un film de Wim Wenders, El final de la violència .

Caramel enverinat

Amb Anna Bolena , una òpera poc teatralitzable, en què el que prima sempre és la capacitat vocal dels cantants, el director mallorquí tenia difícil el lluïment personal, però almenys ha intentat moure la peça fetitxe del teatre: va inaugurar-lo el 17 d'abril del 1847 i, cent anys després, va ajudar a tornar a situar Donizetti dins el repertori europeu. A més, va fer incorporar el rol de la protagonista femenina a tota una diva, Edita Gruberova, que, des que el va cantar per primer cop a Barcelona el 1992, l'ha fet arreu del món.

El director sabia del caramel enverinat que li plantava el Liceu amb aquesta Anna Bolena . Per això, potser, ha decidit no fer el "gamberro" i mostrar-se "molt respectuós" amb la peça. "És el meu primer cop al Liceu i no em volia posar una corda al coll i fer coses estranyes", diu. Treballar amb Gruberova era motiu suficient per acceptar l'oferta. A més, n'ha quedat encantat: la cantant ha acceptat tots els reptes que li ha proposat i fins i tot n'ha afegit de collita pròpia, com una de les escenes finals, a la presó, on canta estirada. "Si li hagués proposat jo, crec que m'hauria enviat d'una patada a la Rambla", ironitza Duran.