SEGURETAT

La unitat de subsòl dels Mossos inspecciona les clavegueres per prevenir atemptats

Guardians de les tenebres

El llogater d'una casa de Pallejà (Baix Llobregat), que netejava un pou als baixos de l'edifici, va tenir la desagradable sorpresa fa un any i mig de trobar les restes d'un home. Sota el fang van aparèixer els ossos i la roba de Javier Hidalgo, assassinat pel seu fill gran 15 anys abans. Recuperar el cadàver de la víctima no va ser fàcil. Se'n va ocupar la unitat de subsòl dels Mossos d'Esquadra, especialitzada a baixar a les profunditats de pous, clavegueres i coves. La feina va durar dos dies. El forat feia poc més de 4,5 metres de fondària i era molt estret, de manera que de seguida es quedaven sense oxigen. "Portàvem ampolles d'aire per respirar. Si no te n'adones, pots caure en rodó", explica l'Abraham, un dels 20 agents d'aquesta unitat.

Com al pou de Pallejà, aquests policies s'han d'endinsar sovint en les tenebres i moure's en terrenys irrespirables, llardosos, estrets, freqüentats només per rates i escarabats, amb pudors desagradables, humitat i uns 18 graus de temperatura. La unitat es va posar en marxa fa 20 anys, abans dels Jocs Olímpics. La seva principal missió és recórrer un ampli laberint de clavegueres per revisar cada racó i cada paret i descartar així la presència d'artefactes explosius. "Un atemptat des del subsòl seria molt bèstia perquè el potencial destructiu d'una bomba aquí es podria multiplicar per 10 o per 15", reconeix el Pere, responsable de la secció de formació. El subinspector en cap de la unitat, Lluís Vivancos, afegeix: "Només cal recordar els casos de Carrero Blanco o el jutge Giovanni Falcone". Aquests mossos també busquen armes i droga o miren d'evitar sabotatges als serveis públics i la presència d'intrusos.

Protecció de personalitats

Les entranyes del Palau de la Generalitat, el Parlament i els camps del Barça i de l'Espanyol són els seus escenaris habituals cada vegada que hi ha reunió de Govern, ple o partit de futbol. També vetllen per fer un camí més segur a les nombroses personalitats que visiten Catalunya. "Els agents baixen una o dues hores abans per revisar-ho tot", diu Vivancos.

"A la part baixa, on el terreny és més planer, s'hi acumula de tot, i és més fastigós", reconeix un altre agent. Per aquest motiu s'han de vestir amb una granota que els aïlla de la brutícia de cap a peus. Un d'ells entra sempre primer amb una màscara i portant un aparell que mesura la quantitat d'oxigen i la possible presència de gasos perillosos com el metà o el monòxid de carboni, que podrien ser mortals. A partir dels quatre metres, baixen lligats amb una corda per evitar accidents.

"Som uns privilegiats perquè accedim a llocs desconeguts per molta gent", diu el Quim, un altre dels agents. Sota la típica tapa rodona de ferro colat a la vorera s'hi amaguen de vegades espais carregats d'història. Al carrer València, sota els Maristes, a uns 14 metres de profunditat, hi ha un dels 50 refugis de la Guerra Civil que es conserven. Ja a baix, sota un focus que duen els mossos, apareix un llarg túnel excavat a la roca i reforçat amb una volta de totxo vermell. Arriba amplificat el cloc-clocdels cotxes rodant sobre l'asfalt, que recorda que més amunt hi ha vida.

Més continguts de