HABITATGE

Habitacions d’estudiants que costen el mateix que un pis

Un terç de les places en residències que s’ofereixen a Barcelona valen 1.000 euros o més

Unes 2.000 places de residències de les 6.000 que hi ha disponibles a Barcelona ja valen més de 1.000 euros al mes. És a dir, un terç dels llits per a estudiants a la ciutat costen tant o més que el lloguer mitjà d’un pis (1.005,79 euros el tercer trimestre del 2019, segons l’Incasòl). Per posar-ne alguns exemples, els estudiants paguen més de 1.000 euros per dormir a les habitacions de Barcelona Diagonal i Livensa Living, i a partir de 1.100 per dormir i menjar als nous equipaments Aleu o Garbí. En tots els casos, són centres que tenen convenis amb les universitats públiques, que lamenten tenir poc marge de maniobra per decidir els preus, malgrat que els consells de govern els han de ratificar. Ara el preu mitjà d’una plaça en una residència a Barcelona ja puja a 713 euros, segons un informe de la consultoria immobiliària JLL.

Aquesta xifra ha anat augmentant a mesura que els inversors han constatat que les residències són un dels sectors immobiliaris que els dona més rendibilitat. Especialment a Barcelona, on han trobat la coctelera perfecta: un pol atractiu per a estudiants internacionals, un gran desajust entre la demanda i les places disponibles -a Catalunya hi ha 17 estudiants que busquen allotjament per cada llit- i uns equipaments envellits. Tenen, per tant, molt camí per recórrer: l’any 2017 la inversió en residències d’estudiants es va multiplicar per 11, passant de 50 milions a 560 en només un any.

Hi ha residències d'estudiants que lloguen habitacions a turistes

Tres operacions expliquen bé el boom. Una és la compra de l’operadora holandesa TSH (The Student Hotel) de dues residències que abans es deien Melon District, una al Paral·lel i l’altra al 22@, on els estudiants paguen 810 euros per dormir en una habitació individual i 650, en una de doble. Però -i aquí ve la sorpresa-, l’ARA ha constatat que totes dues estan anunciades a Booking i ha pogut reservar una habitació doble per 301 euros durant els dies del Primavera Sound -del 3 al 7 de juny-. Tot i que en l’explicació hi diu que l’allotjament “obre per a membres de la comunitat universitària, entre els quals s’inclouen estudiants, professors, investigadors i personal administratiu”, en cap moment del procés es demanen proves. En els comentaris, molts turistes estrangers aplaudeixen que “l’hotel sigui a prop de la platja” i “el disseny de la piscina del terrat”. L’Ajuntament de Barcelona ja va obrir fa tres anys 15 expedients contra residències que actuaven com a allotjaments turístics, dos de les quals eren de l’empresa Melon District, ara TSH.

Preus competitius o sector VIP

L’altra gran operació va ser el desembarcament de la immobiliària americana Greystar, que el 2017 es va convertir en la primera operadora de Catalunya i l’Estat després de comprar les residències Resa. Segons explica a l’ARA Juan Manuel Acosta, director general de Greystar Espanya, les seves tarifes tenen un preu mitjà de 540 euros (sense àpats inclosos). “Som un operador que oferim un preu molt competitiu i això no canviarà”, afirma. Explica que la diferència amb altres residències s’ha aguditzat des que han entrat “nous competidors que operen en el sector premium ”. Resa també ha volgut caçar estudiants en aquesta gamma i té una residència -Barcelona Diagonal- que supera els 1.000 euros al mes, sense àpats inclosos.

Entre aquests competidors hi ha l’empresa GSA, que va construir a Barcelona les residències Aleu (al Campus Sud de la Universitat de Barcelona) i Garbí (a l’estació de Sants). Aleu, la primera residència pròpia de la UB, ofereix allotjament i pensió completa a partir de 1.100 euros mensuals. “Viure a Barcelona és car, i també cal tenir en compte que dins del preu entren els àpats i serveis com la neteja, el wifi i les despeses de llum i aigua”, afirma Mercè Puig, vicerectora d’estudiants de la UB.

Puig recorda que, tot i que entre les missions d’una universitat no hi ha garantir l’allotjament dels estudiants, la UB és, al marge de la Vila de la UAB, l’única universitat que té places pròpies, entre la residència Aleu i els col·legis majors propis. A més, afirma que si el Govern millorés el seu finançament, les universitats podrien donar més beques als estudiants: “Tots els recursos externs que rebem van a cobrir les necessitats de recerca i docència que ara no cobreix el finançament públic. Se’ns demana a unes institucions infrafinançades que fem una feina que no ens pertoca”.

Els veïns temen l’especulació

El sector creu que la manca de sòl i la quantitat de projectes pendents -entre el 2019 i el 2020 s’obriran 11 centres nous- moderarà l’arribada de més residències. Una de les pendents és al 22@, on està previst crear 750 places. “Estem en desacord que es destini el sòl d’equipaments per a residències. Potser falten places, però tenim un problema d’accés a l’habitatge molt urgent”, denuncia Jaume Badenes, de l’Associació de Veïns del Poblenou, que reclama que allà es facin pisos de lloguer social per donar opcions a les 40.000 persones que busquen un pis de protecció oficial a Barcelona. A més, denuncia que les places de la residència inflin també els preus del lloguer d’un barri en auge i, sobretot, que no hi hagi un organisme per “fiscalitzar-ho”.

Ara falta veure com responen els estudiants a la creixent oferta de places i, sobretot, de preu de les residències. Un comportament imprevisible si es té en compte que el preu d’una habitació en un pis compartit ronda ja els 500 euros, un 38% més que fa tres anys.