Harun Farocki: Els jocs de guerra d'un pacifista
Sota una pluja de trets i d'esclats de bombes, ahir al vespre la Galeria dels Àngels es va omplir a vessar d'artistes -per exemple, hi havia el director de teatre Roger Bernat-, crítics d'art, professors universitaris i estudiants moderns, per escoltar la conversa que el cineasta alemany Harun Farocki va mantenir amb Carles Guerra, director de La Virreina Centre de la Imatge. Farocki ha vingut a Barcelona per assistir a la inauguració de la instal·lació Serious games (Jocs seriosos), la segona que presenta a la sala. Composta per quatre vídeos independents, a Serious games Farocki torna a abordar el fenomen de la guerra, un tema recurrent al llarg de la seva carrera, per la qual se'l considera com un referent de l'art polític.
Guerra va presentar Farocki com un dels pioners que, als anys seixanta, va començar a fer crítica de les imatges no amb textos sinó igualment amb imatges, després de veure que els mitjans de comunicació tampoc no constituïen un espai innocent de transmissió d'informació. A més dels mitjans, altres institucions com les presons, les fàbriques o la mateixa indústria de la guerra han estat objecte de la seva anàlisi.
Experimentador incansable, Farocki ha anat més enllà de les fronteres del documental tradicional i del cinema d'assaig fins a arribar a treballar, en el cas de Serious games , amb una combinació d'imatges reals i d'altres virtuals per explorar els efectes devastadors que la guerra té sobre les persones. Aquestes imatges virtuals les extreu dels simuladors utilitzats per ensinistrar els soldats nord-americans abans d'anar a la guerra de l'Iraq i de les que s'utilitzen, com si fossin un videojoc macabre, per fer-los teràpia per superar l'estrès posttraumàtic a la tornada del front. La que recull aquesta teràpia porta per títol Immersion i, com que posa l'espectador en la pell del soldat, és la més corprenedora.
Pot semblar contradictori poder veure una obra tan punyent en una galeria d'art, on les obres hi són per ser venudes. Harocki, però, no va menystenir el paper de les galeries com a espais on obres com la seva poden tenir un lloc i va desitjar, amb un "tant de bo", que la peça trobi comprador per poder-se finançar nous projectes. De moment, el MOMA de Nova York ja en té la primera edició als seus fons.
Després de quaranta anys de treballar, Harocki veu cada vegada més gran la distància que separa el documentalista de la realitat que vol abordar. A Serious games , l'ús d'aquestes imatges de realitat virtual que hem esmentat n'és, doncs, un reflex.
Preguntat sobre les revoltes populars que aquestes darreres setmanes han omplert els carrers de Tunísia i ara els del Caire, Harocki (d'origen txec) va afirmar que s'han obert noves possibilitats que ningú no esperava, les conseqüències de les quals encara no podem predir i que li recorden el col·lapse de la Unió Soviètica.
