"He nascut amb el do d'entendre el que pot agradar als altres"

Lluís Llongueras va obrir la primera perruqueria el 1958 a Barcelona. Va ser, des del principi, un professional transgressor, el primer a llançar al mercat la seva manera de tallar els cabells ignorant els dictats de la moda que arribaven de París. L'imperi Llongueras està format per un centenar de perruqueries arreu del món, tot i que fa uns mesos una de les seves filles va acomiadar-lo mitjançant un burofax de la societat del grup Llongueras Peyma, que inclou una vintena de centres. Ell defuig l'episodi i mira endavant amb optimisme. Als 74 anys, ha deixat una mica de banda les tisores, tot i que encara és l'ideòleg dels nous pentinats de la temporada. Així ha trobat més temps per dedicar-se a altres formes d'art com la pintura, l'escultura i la literatura. Les seves creacions omplen cada racó del taller.

Després de més de 40 anys, ha començat la retirada del món de la perruqueria per reprendre altres vocacions artístiques?

No he deixat de ser perruquer, però tinc grans estilistes al meu costat i els clients ja no em necessiten. Puc seguir exercint, però no igual de ràpid que ho fan els joves que preparem amb el mètode que vaig idear. El que cal al negoci són productes nous i jo ara em dedico a aquestes tasques. La resta del temps exploro. Faig pintura, escultura, escric poemes i assajos.

S'atreveix amb tot. Ha rebut formació o és un autodidacta?

Sóc un explotador de les meves possibilitats. Jo ja vaig descobrir des de ben jove que tenia certes qualitats per a l'art. Es pot dir que he tingut la sort d'haver nascut amb facilitat per a la observació, amb el do de comprendre no només el que és maco, sinó el que pot agradar als altres.

I ha pogut traslladar aquest do a la seva professió de perruquer?

M'ha servit, esclar. Però no només això. Durant 12 anys vaig dedicar una hora a la setmana, cada dijous, a rebre classes particulars de psicologia. Aquesta ciència ha estat l'eina clau per conèixer i treballar amb els meus col·laboradors.

I entre tanta feina, no ha trobat a faltar mai res?

He prescindit de moltes coses a la meva vida; coses que no m'aportaven res, com llargues sobretaules o converses estèrils. Valoro molt, moltíssim, el temps.

Ha hagut de fer moltes renúncies pel camí?

Arribar a ser Llongueras també es paga. Vaig tenir uns fills -els dos de la seva primera dona- que no vaig gaudir, no tenia temps per veure'ls. Amb els altres tres -els que ha tingut amb la seva dona actual, Joselyne- ha estat diferent. He pogut establir-hi una relació més personal, més còmplice.

En quins projectes està bolcat?

Estic preparant una exposició d'escultures per al proper estiu. L'he centrat en les fractals, estructures que es repeteixen fins a l'infinit. Trobem fractals a les cols, als flocs de neu...

Una exposició sobre objectes matemàtics. Com se li va acudir?

M'atrau tot el que és diferent. Vaig llegir un article sobre les fractals i em va cridar l'atenció. A partir de llavors vaig començar a documentar-me i l'exposició va prendre forma. Arribarà al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona al juliol i anirà acompanyada d'un llibre.

La literatura és una altra de les seves inquietuds?

He escrit diversos llibres de poesia i assajos. Ara mateix en preparo un que pot ser trencador, a veure si algú s'atreveix a publicar-me'l! Sobre quin tema versarà?

Està centrat en el sexe de la dona i l'he titular Portal de vida . Entre els capítols en què l'he dividit, parlo del gènere femení, la maternitat... Hi haurà gent que s'esverarà, segur.

No el preocupen les crítiques, la seva imatge?

He estat innovador perquè mai m'ha importat el que diria la gent de mi. Això m'ho va ensenyar un bon amic: Salvador Dalí. Recordo una vegada que jo estava treballant en la meva col·lecció d' escultures maleïdes , que incloïen representacions de dones crucificades o masturbant-se per simbolitzar actituds i comportaments que estaven castigats i silenciats socialment. Jo dubtava, però ell, Dalí, em va animar a tirar endavant amb la meva idea.

La dona és omnipresent en la seva obra escultòrica.

Sóc un enamorat de les dones; en totes hi trobo bellesa. Des d'aquesta òptica, entenc perfectament les lesbianes. En la dona hi ha una sensibilitat diferent. De fet, la perruqueria ja va una mica unida a aquest món femení. Quan vaig començar, treballava en una perruqueria amb vuit dones.

Ha satisfet totes les seves inquietuds artístiques?

Hi ha moltes coses interessants a fer a la vida. Quan em ve al cap una nova idea , la dibuixo, l'escric i la guardo per quan arribi el moment d'executar-la. Realment, estic en un coll d'ampolla!