“Hem dormit més abraçats que mai”

Camós“Des que vam arribar aquí no ha parat de menjar. Ha recuperat tots els àpats”, explica aquest dissabte al migdia, amb un somriure d’orella a orella, el pare de Jordi Nievas, el nen de tres anys que entre dijous i divendres va estar més de vint hores perdut en una zona boscosa i escarpada de Camós (Pla de l’Estany). El fort desplegament organitzat per buscar el nen, que va mobilitzar més de 500 persones fins que el propietari de Mas Ventós va trobar-lo a un quilòmetre i mig de Can Serrallonga, contrastava amb la tranquil·litat que poques hores després es respirava en aquesta casa rural.

Situada dalt d’una carena, amb una panoràmica privilegiada de l’estany de Banyoles i l’Empordà, Can Serrallonga és la finca de muntanya que van triar els pares del Jordi i uns amics per passar-hi la nit de Cap d’Any i els primers dies del 2016. Mai no s’haurien imaginat que aquest indret paradisíac, ple de pins, roures i alzines, de cavalls espanyols i burros catalans, es convertiria durant gairebé un dia sencer en l’escenari d’un malson que, afortunadament, va donar pas a l’alegria més extrema. “Estem molt contents, la felicitat és total”, afirma Jordi Nievas pare abans de confessar que quan ja portaven moltes hores buscant el seu fill se sentia molt a prop de la desesperació.

“Pensava que no podia haver anat tan lluny. Ho havíem regirat tot mil vegades i no apareixia. Fins i tot vaig anar a casa [la família viu a Santa Cristina d’Aro, tot i que són de Sant Feliu de Guíxols] per agafar el coixí i el llençol amb què havia passat la nit perquè ho ensumessin els gossos”.

Finalment, quan els propietaris de Mas Ventós van sentir una veu i van trobar-lo arrecerat en unes bardisses en una zona abrupta i de difícil accés, els pares del Jordi van poder foragitar les pors i, exultants, van córrer a abraçar-lo i fer-li petons.

“Em pensava que coneixia el meu fill i ara he après que pots esperar qualsevol cosa d’un nen. Quan hem de fer una pujada a peu el primer que fa sempre és demanar-me que el pugi a coll. Per això, quan el buscàvem, vaig dir a tothom que era impossible que hagués pujat cap amunt. Estava encaparrat dient que havia anat cap a baix, però al final resulta que va fer la pujada!”, exclama el pare. “És el Cap d’Any més llarg que hem viscut”, admet abans de demanar als periodistes de l’ARA que no fessin fotos de la seva família. “Tot ha acabat bé i estem molt agraïts a tothom que ens ha ajudat, però no volem que la bola es faci més grossa. Només volem recuperar la normalitat”, apunta.

“Diu que va anar a buscar bolets”

Aparentment aliè al rebombori causat per la seva desaparició, el Jordi pedalava aques migdia sota un cel ennuvolat que de tant en tant deixava passar els rajos del sol. “S’ha passat tota la nit dormint. Normalment dorm molt, però ahir no demanava d’anar al llit ni deia que estigués cansat. Al final hem dormit tots quatre junts, més abraçats que mai”, explica el pare.

El matrimoni també té una nena de cinc anys, i encara no s’expliquen com el Jordi va desaparèixer en qüestió de pocs minuts. “Hem intentat que ens expliqui alguna cosa, però no ens diu res. Si li preguntes, per exemple, on va passar la nit, on va dormir, no diu res o ens diu que va dormir al llit. Suposo que intenta evadir-se’n, o potser ni és conscient del que ha passat, no ho sé”, comenta el pare. “Quan li vam demanar on va anar ens va dir que a buscar bolets, quan en tota la seva vida només hi ha anat una vegada. No sé d’on ho ha tret”, afegeix. Especulacions a banda, els pares han aprofitat l’ocasió per alliçonar el Jordi.

“Li hem anat dient que no ho torni a fer, que si marxa sol sense nosaltres li poden passar coses dolentes, com les esgarrapades que té a la cara. L’hem anat matxacant una miqueta perquè n’aprengui”, assenyala el pare. “Mai de la vida havia passat res. Aquí hi vénen sempre molts nens i mai no se’ns n’havia escapat cap”, deia ahir Esteve Bosch, propietari de Can Serrallonga, que és a dos quilòmetres de Camós i quatre de Banyoles i funciona com a casa rural des de fa quatre anys.

“En el moment d’arribar, el Jordi va desaparèixer de cop. La gent es va posar a buscar-lo per tot arreu. Estem molt agraïts als amics i voluntaris que ens van ajudar. Va ser espectacular, se’m posava la pell de gallina en veure la resposta ciutadana”, explica. “Malgrat tot el desplegament, però, vam trobar el nen gràcies a la sort”, conclou.