BarcelonaPerdre la por a parlar del suïcidi. És la màxima que va empènyer Cecília Borràs a registrar -el 27 de juny del 2012- Després del Suïcidi-Associació de Supervivents, una de les dues entitats nascudes a Catalunya per aixoplugar familiars de les víctimes i trencar tabús. Borràs i els 60 socis que l’acompanyen en el trajecte entenien que calia omplir un buit, fer que es visualitzés el suïcidi, paradigma de la mort silenciada. “Hem fet visible una realitat amagada”, apunta Borràs a l’ARA. Ella va perdre un fill, el Miquel, que tenia 19 anys quan va posar punt final a la seva vida. Gestar l’associació li va permetre donar sentit al dolor acumulat, però també oferir assistència a altres familiars de víctimes que havien experimentat un calvari similar.
Han passat dos anys i el balanç per la feina feta és satisfactori. L’entitat ha atès 251 persones que han patit la mort d’un familiar o un amic per suïcidi, tot i que també han rebut peticions d’ajuda de ciutadans que havien intentat treure’s la vida. L’associació ha creat tres grups de suport, formats per una dotzena de persones -quantitat que assegura un entorn de confiança-, i ja hi ha llista d’espera per obrir un quart grup. “Quan vius un suïcidi de prop, en el procés de dol necessites repetir la història, perquè no t’ho creus i et resulta un xoc. En aquests grups, les persones se senten còmodes per repetir la narració”, raona Borràs. A més dels grups de suport, també ofereixen trobades d’acollida -per atendre el contacte amb l’usuari que s’interessa per l’associació- i un nou servei d’intervenció inicial, per assistir els familiars que acaben de patir la pèrdua d’una persona estimada. “És important que sàpiguen, des del primer moment, que no estan sols. S’ha de combatre la sensació de culpabilitat que acostuma a aparèixer”, comenta la presidenta de l’entitat.
Clara Rubio va comprovar que a Catalunya no hi havia associacions de suport a familiars de víctimes del suïcidi quan buscava ajuda després de perdre la seva mare. Rubio és una de les tres fundadores de l’Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi, creada fa dos anys. L’entitat, que tant acompanya els usuaris com deriva els casos als serveis sanitaris, rep, de mitjana, una petició d’ajuda d’una persona o família cada setmana. Tenen la voluntat d’especialitzar-se en el col·lectiu de familiars que conviuen amb persones en situació de risc de suïcidi. “Creiem que és el col·lectiu més desatès i és la situació en la qual es troben la majoria dels nostres usuaris”, argumenta Rubio, que subratlla la necessitat que es parli del suïcidi, una patologia que provoca més de 500 morts cada any i que afecta tres vegades més els homes que les dones.
Tant Borràs com Rubio aplaudeixen la creació del Codi Risc de Suïcidi, el programa del departament de Salut per a la prevenció del suïcidi a Catalunya. “Aquestes iniciatives són claus per crear una xarxa estructurada en l’atenció i derivació de les persones en perill. Trobem a faltar que hi hagi més coordinació amb les entitats. Esperem que en la segona fase tinguem un rol més actiu”, reflexiona Rubio.
