Henry Giroux: “És perillós que el poder judicial condicioni la feina dels docents”

GironaÉs un dels acadèmics canadencs més citats internacionalment i és autor o coautor de 65 llibres, a més de centenars d’articles acadèmics i conferències. L’escriptor i crític cultural Henry Giroux ha dedicat la seva carrera a desenvolupar la teoria crítica de l’educació, que defensa que l’escola és el bastió fonamental de la democràcia. La seva visió de la pedagogia crítica defensa que l’educació s’ha de situar al centre de la política, per tal de desenvolupar ciutadans crítics en una democràcia significativa i substancial. Després de participar en el projecte A Tempo, de la fundació Ciutat Invisible i el Temporada Alta de Girona i Salt, avui oferirà una conferència al CCCB titulada Contra la dictadura de la ignorància.

Per què és important fomentar el pensament crític dels alumnes?

És important perquè no només es tracta que els alumnes tinguin capacitats per analitzar un text, sinó que han de tenir consciència i capacitats per entendre les forces que modelen la vida de les persones. Perquè la gent pugui intervenir i pugui controlar les condicions de la seva vida, perquè sàpiguen governar i no només ser governats. El pensament crític és important per saber com llegir el món econòmicament, socialment… Cal ser conscients per poder canviar les coses, per poder actuar davant les injustícies. I el pensament crític és pot fomentar en qualsevol assignatura o lliçó. Crec que els alumnes han d’aprendre molt més que per ser examinats.

Però de vegades ser crític et pot portar problemes.

Vaig treballar amb Paulo Freire i ell deia que en totes les dictadures pensar és perillós, i les primeres persones que s’empresonen solen ser els periodistes, professors, experts… perquè són les persones que exigeixen responsabilitats. No es pot parlar de ser crítics si no parlem de coratge,de tenir la voluntat d’actuar, de ser al món per dir que hi ha coses que no haurien de passar: cap societat hauria de permetre les injustícies. I perquè això sigui una realitat, la gent ha de ser crítica i actuar.

Tant a Europa com a l’estat espanyol ha crescut la presència de l’extrema dreta. Quina és la millor manera de combatre-la?

El feixisme té una història de genocidis basats en la neteja ètnica i en la puresa de la sang. Ho estem veient amb aquest ascens d’ultranacionalisme al món, que és destructiu i és un autèntic verí. I crec que no es pot parlar de feixisme sense parlar de capitalisme, perquè el capitalisme porta molta misèria i moltes desigualtats. I el que tenim a les nostres societats és gent que busca respostes senzilles, i el feixisme, amb un llenguatge populista, aporta respostes senzilles. Per tant, per lluitar contra el feixisme s’ha d’invertir en escoles, en seguretat social, en salut… s’han de poder satisfer les necessitats bàsiques de les persones perquè la gent pugui veure que la democràcia funciona. La resposta a les desigualtats és la justícia social, no el feixisme. I cal que els moviments socials recuperin el llenguatge amb conceptes com la compassió, la justícia i la igualtat.

¿Com valora que una sentència del Tribunal Constitucional hagi tombat alguns articles de la llei d’educació catalana que es va aprovar amb el 90% del suport parlamentari?

És molt perillós pensar que el poder legislatiu i judicial condiciona la feina dels docents. Crec que els professors han de tenir el control total de la llei d’educació i que haurien de ser ells els que tinguessin l’última paraula. Jo no confio en els polítics, crec que els polítics tenen por de l’educació i per això la redueixen a absolutament res. I que els tribunals puguin canviar una llei aprovada amb el 90% de l’arc parlamentari em sorprèn i crec que és una il·legalitat legal. I no estic dient que els tribunals no siguin importants, però ens hem d’assegurar que siguin realment organismes independents, elegits per la població, i no triats per polítics o fruit de pràctiques corruptes.

Ara mateix a Catalunya hi ha cinc professors acusats d’adoctrinament.

No conec el cas concret d’aquests cinc professors, però el que sí que sé -jo que he viscut molts anys als EUA-és que quan s’acusa uns professors d’adoctrinament és perquè es considera que parlen de coses que són importants. Crec que és una manera de silenciar i controlar els professors, per això sovint se’ls diu “Compte no diguis això o vigila què fas”, i això em preocupa.

¿Els docents han de poder expressar-se lliurement a classe sobre qualsevol tema?

Jo confio en els docents, i crec que han de poder parlar amb llibertat de les coses que els importen a classe, i que han de tenir un diàleg i un intercanvi d’opinions amb els alumnes. Perquè crec que els estudiants formen i eduquen els professors, de la mateixa manera que els professors formen i eduquen els alumnes.