"Hipotecar-se és una decisió privada, però les persones amb discapacitat l’hem de compartir"

El Govern canvia la llei perquè aquestes persones no hagin d'anar al notari amb testimoni

Fer testament o signar una hipoteca són dos tràmits habituals que la majoria de ciutadans van a fer de manera privada davant del notari. Però fins ara les persones que pateixen una discapacitat visual o auditiva ho havien de fer acompanyats d’un testimoni que havia de donar fe que la persona entenia que estava fent i hi donava el seu consentiment. “Els testimonis vulneren la nostra intimitat perquè coneixen el contingut”, explica el president de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), José Angel Carrey: “Si em vull hipotecar o vull desheretar un fill, es tracta de decisions privades que les persones amb discapacitat estem obligades a compartir”. Avui el Govern ha aprovat un projecte de llei per modificar el Codi Civil i eliminar aquesta discriminació.

"Hem d'eliminar les barreres que discriminen" assegura la consellera de Justícia, Ester Capella, que explica que el canvi dona resposta a les peticions dels afectats però també a les últimes recomanacions emeses pels organismes internacionals. La llei estava pensada per protegir les persones amb discapacitats auditives o visuals de possibles fraus i abusos perquè no existien les tecnologies i instruments que ara tenen aquests ciutadans per llegir i escriure. Els programes lectors de pantalla o els dispositius de línia braille han deixat aquesta imposició com “un concepte paternalista del segle XIX que actualment està fora de lloc”, segons Carrey, que considera que el notari “ja és una garantia” i que els mitjans tecnològics permeten “una garantia addicional per evitar possibles enganys”.

El degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, assegura que els dos testimonis són “una formalitat” perquè, excepte en el moment de la signatura, “el diàleg és només entre el notari i el testador”. “Amb la resta de casos no hi ha cap diferència, excepte que al final els testimonis són necessaris”, explica Ollé. “Amb el temps, els testimonis s’han convertit en una discriminació perquè les persones amb discapacitat tenen la mateixa capacitat d’enteniment”, afirma.

Canvi en el llenguatge

El nou projecte també incorpora més sensibilitat en el llenguatge i suprimeix del Codi Civil de Catalunya les expressions que identificaven les persones com a sordes, cegues o mudes, per parlar de "persones amb discapacitat sensorial, visual o auditiva"; un llenguatge "menys arcaic", segons Carrey, que assegura que les persones cegues i sordes no se sentiran desprotegides si no tenen dos testimonis: “És una exigència que suposava una discriminació”, conclou.

Ollé subratlla que el dret civil català sempre ha sigut “pioner”. “És un Codi Civil obert i modern que està amatent a les demandes socials”, afegeix. El secretari de l'ACIC, Xavi Blanch, assegura que la confiança amb un notari “és absoluta”, malgrat que reivindica que l’eliminació dels testimonis “és una qüestió de privacitat i dignitat”.

Introduir la visió de gènere a la legislació catalana

El govern també tirarà endavant una reforma de la comissió de codificació perquè sigui paritària. Aquest equip s'encarregarà "d'introduir la visió de gènere en la terminologia" que s'utilitza, segons ha explicat Capella. "Cal una revisió acurada dels conceptes legals. La redacció ha de ser neutra perquè no primi una determinada concepció masculina de la vida", assegura la consellera de Justícia.