SALUT
Societat 14/03/2018

"Hola, em dic Pedro, tinc 82 anys i m'han raptat"

Una de cada quatre persones grans hospitalitzades té delírium, un trastorn infradiagnosticat

Lara Bonilla
3 min
El Pedro Nieto amb la Neus Gual, geriatra del Parc Sanitari Pere Virgili

BarcelonaEl Pedro Nieto, de 82 anys, feia tres dies que havia ingressat al Parc Sanitari Pere Virgili per ser tractat d'unes úlceres al peu, quan una nit va veure aparèixer tres persones a l'habitació. Ho recorda perfectament. Eren dues dones i un home vestits amb jersei blau i pantaló blanc que ell no coneixia de res. De cop, tampoc va reconèixer l'habitació on estava ingressat. "No sabia on era, no era el lloc que jo coneixia i vaig pensar que ens havien raptat o havia passat alguna cosa estranya", explica ara. No sabia a qui avisar perquè dubtava de si la infermera estava conxorxada i el seu company d'habitació no podia parlar. És per això que el Pedro, que ha treballat durant 42 anys a la Guàrdia Urbana de Barcelona, va trucar el 091: "Hola, sóc company vostre jubilat, em dic Pedro Nieto, tinc 82 anys i ens han raptat", els va etzibar.

El Pedro va viure la situació com a real però el que va patir aquella nit va ser un episodi de delírium. Es tracta d'un estat de confusió que apareix de forma sobtada, habitualment arran d'un ingrés en un centre sanitari. Afecta una de cada quatre persones grans hospitalitzades i en alguns centres, com a la unitat de subaguts del Parc Sanitari Pere Virgili, aquesta xifra arriba fins al 40%. "És molt freqüent però es diagnostica poc perquè es valora com una cosa normal quan no ho és, el delírium és una emergència mèdica i s'ha d'intervenir", explica Neus Gual, geriatra del Parc Sanitari Pere Virgili.

Es caracteritza per un estat "de molta agitació, hiperactivitat, agressivitat, poden veure persones que no hi són o cridar desorientats que no saben on són fins a un estat de comatós o de somnolència", afegeix Gual. L'element que desencadena aquest estat pot ser molt divers: des d'una pneumònia, un infart o un ictus fins a una infecció d'orina o deshidratació. "També nous tractaments més potents poden fer que desenvolupin delírium, la polifarmàcia o el canvi de casa a l'hospital o d'una planta a una altra", indica Neus Gual.

Mesures senzilles

Coincidint amb el dia mundial del delírium, que se celebra aquest dimecres, els professionals del Parc Sanitari Pere Virgili recorden que amb mesures senzilles de prevenció se'n podrien evitar nous casos, així com el sobrecost per al sistema sanitari, que es calcula d'uns 500 euros per ingrés. Algunes d'aquestes mesures passen per mantenir una il·luminació adequada de l'habitació, obrir persianes i cortines durant el dia per diferenciar dia i nit, evitar sorolls innecessaris o garantir el descans durant la nit. Altres estratègies útils són dirigir-se al pacient amb llenguatge clar i senzill, escoltar-lo, no realitzar-li cures sense explicar-l'hi prèviament, recordar-li la data i l'hora o mantenir certa activitat.

Un cop desenvolupat, el delírium s'acostuma a resoldre amb l'aplicació de mesures no farmacològiques. En el cas del Pedro, es va resoldre en 48 hores. "No ho vaig imaginar, ho vaig viure però aquella nit vaig perdre la noció de la realitat", explica. Les persones que va veure eren treballadors habituals però el Pedro, aquella nit es va desorientar. "El Pedro va desenvolupar delírium. Molts cops els pacients no ho recorden, però ell, sí. Va pensar que aquelles persones li volien fer mal", explica la seva metge.

Gual adverteix que les conseqüències del delírium són molt altes. "La mortalitat és el doble entre els pacients amb delírium que entre els que no en presenten. També tenen més risc de demència, de ser dependents quan surtin de l'hospital o d'acabar en una residència d'ancians", assegura aquesta geriatra.

stats