MEDI AMBIENT

El foc d’Horta de Sant Joan: un record per al futur

Deu anys després, l’homenatge anual se celebra sense saber quan es jutjarà els dos piròmans confessos

Ahir, només el so estival i monòton de les cigales alterava la tranquil·litat als peus del massís del Port. Però fa deu anys, aquest paisatge verd i amb cel serè va ensenyar la seva cara més fosca. El 20 de juliol del 2009 el foc va començar a cremar la partida dels Reguers. L’endemà, el vent de garbí -la marinada- el va descontrolar. El resultat: 1.140 hectàrees de bosc calcinades i cinc bombers del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de Lleida morts, atrapats per les flames. “Encara ens venen al cap les imatges dels cossos de bombers passant per la plaça del poble, homes amb els uniformes bruts i les cares emmascarades de negre, del carbó i la cendra. O el soroll dels helicòpters a primera hora del matí i la resplendor de les flames durant les interminables nits. Records que no s’esborraran mai més i amb els quals haurem de conviure per sempre; que ens venen al cap cada cop que mirem cap al peu del Montsagre”, recordava ahir al migdia Jordi Martín, alcalde d’Horta de Sant Joan, en l’acte d’homenatge que es va celebrar al Mirador dels Ports, un espai amb vistes directes a la zona calcinada.

Jaume Arpa, Jordi Moré, Ramon Espinet i David Duaigües van morir encerclats pel foc, i dos bombers més van ser traslladats a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Al cap de dos dies va morir Pau Costa. Josep Pallàs, en canvi, va sobreviure amb cremades al 70% del cos. “No és fàcil refer-te de situacions com aquestes, però crec que ho estem aconseguint, i la mostra més clara és que avui estem tots junts recordant els nostres companys”, va dir ahir Pallàs. “M’agradaria que els polítics miressin més enllà dels quatre anys de legislatura per aplicar polítiques a vint i trenta anys vista i evitar que incendis forestals com aquest tornin a passar”, va dir amb to serè però emocionat davant els familiars i els representants institucionals que s’havien aplegat a la falda del massís.

La promesa de Torra

“És ben cert que aquell 21 de juliol del 2009 serà sempre a la nostra memòria col·lectiva, no el podrem esborrar. Però hem d’aconseguir que aquest record ens ajudi a avançar. El que tots vau patir aquí va ser una experiència que ens ha d’ensenyar a actuar sempre al servei del nostre país i per això hem adquirit un compromís amb les millores reivindicades des de fa molt de temps des del cos de Bombers”, va afegir el president de la Generalitat Quim Torra, acompanyat del conseller d’Interior, Miquel Buch.

Encara sense data

Ahir es van complir deu anys de les morts que van consternar el país, però encara no s’ha posat data a la celebració del judici a Antonio Paz i Lorenzo Forner, els dos joves piròmans de Càlig (Baix Maestrat) acusats de provocar el foc. Tots dos estan en llibertat i només van ser a la presó sis setmanes, just després de ser detinguts el gener del 2010. El cas, que està en mans del jutjat de Gandesa, s’ha dilatat per la lentitud de l’administració de justícia -pel cas hi han passat tres jutges- i els reiterats recursos de les defenses. A més, l’any 2015 l’Audiència Provincial de Tarragona va determinar que segons una reforma de la llei de l’any 2015 el judici s’havia de resoldre en un jutjat professional i no en un de popular. Els advocats dels dos acusats van recórrer la resolució al Tribunal Superior, que els va donar la raó: la reforma no afecta aquest cas, perquè no té efectes retroactius.

Tot i així, abans d’acabar l’any s’haurien d’enllestir les diligències per poder fixar la data del judici a l’Audiència Provincial de Tarragona, ja al 2020. Quan es va tancar la instrucció, la fiscalia va demanar dinou anys de presó per als dos acusats per un delicte de cinc homicidis imprudents i un de lesions greus, a banda del delicte d’incendi forestal. La defensa, però, vol aprofitar aquest endarreriment per aconseguir una rebaixa substancial de les penes de presó.

Paral·lelament, també es va obrir una investigació sobre l’operatiu de l’incendi, per les mancances de coordinació que van fer impossible el rescat dels sis bombers morts. La jutgessa d’instrucció de Gandesa va imputar el cap de guàrdia dels Bombers, Carles Font, com a presumpte autor de cinc delictes d’homicidi imprudent i un de lesions greus. Però el 2013 l’Audiència de Tarragona va arxivar la causa perquè “resulta evident que l’orografia especialment abrupta i escarpada presentava un perill, però això, per si mateix, no permet decantar cap indici de responsabilitat criminal pels gravíssims resultats”. Les famílies dels bombers morts i el departament d’Interior, en aquell moment sota la direcció de Joan Saura, van arribar a un acord d’indemnització per 1.061.000 euros en total.

Més continguts de