L'Hospital del Mar prova amb èxit l'estimulació cerebral per a pacients amb anorèxia severa

Tres dels quatre malalts de l'assaig clínic han millorat després d'haver estat operats

Amb la col·locació de dos elèctrodes al cervell i la generació d'una estimulació permanent, tres dels quatre pacients escollits per participar en un assaig clínic de l'Hospital del Mar han millorat el seu pronòstic d'anorèxia nerviosa severa: han augmentat de pes i han canviat d'actitud davant del menjar. És la constatació que aquesta tècnica pionera a Europa, que ja s'utilitza en altres trastorns com el Parkinson, pot ser una eina per combatre l'anorèxia nerviosa en casos crònics en què no ha funcionat cap tractament convencional. Així ho ha explicat l'equip responsable de l'estudi, que ha recalcat que és una prova i que després d'un nou assaig es podrà incorporar a la cartera de serveis d'aquí un parell o tres d'anys.
L'operació consisteix en la col·locació d'uns elèctrodes en una zona determinada del cervell que s'escull en funció de les característiques del pacient. Per fer-ho, s'utilitza un robot que permet als neurocirurgians controlar en tot moment on se situen. Els punts seleccionats no motiven la gana, sinó que estimulant-los es millora el funcionament dels circuits cerebrals que controlen l'estat d'ànim, l'ansietat i el mecanisme de motivació i recompensa, i per tant acaba revertint en un augment de pes. 

Així ho ha explicat la doctora Glòria Villalba, neurocirurgiana responsable del projecte, que ha recalcat que el risc de la cirurgia és molt baix i per tant assumible en uns pacients que estan molt greus i als quals els han fallat els tractaments convencionals. Villalba explica que la malaltia no se'n va, però reconeix que en tres dels quatre pacients ha presentat millores, i en el quart no ho descarten en un futur, tot i que encara no hagi demostrat una reacció.

És una opció que s'ha donat a pacients que a més d'anorèxia pateixen altres trastorns, com ara la depressió o el trastorn obsessiu compulsiu, malalties en què aquest tipus de teràpia també ha donat molt bon resultat, igual que en el Parkinson. L'estimulació és permanent però a través d'un comandament a distància es pot arribar a aturar si és necessari. El pacient només s'haurà de tornar a sotmetre a una operació per canviar la pila de l'estimulador, però no cal intervenir altra vegada, si l'experiència funciona, al cervell.

Per a Gerardo Conesa, cap del servei de psiquiatria de l'hospital i director de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions, són intervencions que no generen lesió al cervell, i per tant el pacient pot estar plenament tranquil de sotmetre-s'hi. 

Julio Pascual, director mèdic de l’Hospital del Mar, ha destacat que és una "aposta estratègica" de l'hospital per estendre teràpies d'aquest tipus al màxim nombre de pacients que es puguin beneficiar de la recerca i la investigació en assistència. Pascual confia que d'aquí dos o tres anys es pugui incorporar a la pràctica clínica. 

"No és un caprici"

Elisabet Valladares, una de les pacients que han participat en aquest assaig clínic, ha explicat que des de l'operació li ha canviat la vida. Feia 12 anys que només ingeria líquid i ara ha començat a menjar pa i altres aliments, com la tonyina. Reconeix que no sabia ni quin gust tenien les coses. A més, segons ha explicat Villalba, tenia tendència a utilitzar molts laxants i diürètics, i en canvi, des de la intervenció, ha deixat els laxants i ha reduït al 5% la ingesta de diürètics. 

L'Elisabet explica que el que més temia era tenir sentiments de culpa pel fet d'ingerir, i està contenta que això no li hagi passat. Des que li van diagnosticar la malaltia ha passat diferents tractaments i diferents etapes. Fins i tot ha anat a centres de dia per esmorzar i dinar, però cap tractament acabava de funcionar-li. Finalment va poder entrar en aquest assaig clínic i reconeix que des de l'operació es troba bé. De fet, s'ha engreixat uns tres quilos. "Començo a ser feliç", ha resumit molt emocionada. "És una malaltia molt dura per a qui la pateix. No és un caprici, és una malaltia", ha recalcat. 

L'anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari que es caracteritza per un pes corporal anormalment baix, la percepció distorsionada per part del pacient del seu propi pes i una por intensa que s'incrementi. És la tercera malaltia més prevalent entre els adolescents, ja que normalment s'inicia entre els 13 i els 18 anys. A l'estat espanyol es calcula que l'afectació dels trastorns alimentaris és de menys del 5% en la població adolescent, mentre que l'anorèxia suposa un 0,3% de la població femenina –el col·lectiu on és més prevalent– d'entre 12 i 21 anys. A més, l'anorèxia és la malaltia mental amb més morbiditat i mortalitat. El 30% es converteixen en crònics i no responen a cap tractament. Els malalts presenten una alta taxa de suïcidis. 

Més continguts de