Hospital de campanya de Santa Anna: un any ajudant els sensellar a veure-hi i a caminar millor

Podologia i oftalmologia, les consultes més recurrents dels sensesostre a la parròquia

Un dels miracles que la Bíblia atribueix a Jesucrist és el de tornar la visió als cecs. A la parròquia de Santa Anna, on s'ha instal·lat per cinquena vegada en un any l'hospital de campanya del Sagrat Cor per als sensesostre de Barcelona, són dos sacs amb més de 300 ulleres fruit de donacions els que ajudaran algunes persones que viuen al carrer a veure millor llums, colors, coneguts, matisos i amenaces del carrer. Odontologia, podologia, salut mental i medicina general són els altres serveis als quals durant aquesta setmana podran accedir persones molt sovint sense targeta sanitària que "normalment només van a l'hospital quan tenen una urgència", explica la Marta Morales, coordinadora del projecte. 

El circuit al segon pis del claustre d'aquest monestir romànic del segle XII comença amb el triatge de medicina interna, que llista, organitza i assigna l'ordre dels pacients. Al davant s'espera el Samuel, un sensellar peruà d'uns 40 anys que viu al carrer perquè no té papers per treballar i que vol graduar-se la vista perquè les ulleres que té per llegir les hi va deixar un amic i no s'hi veu bé. "Ara em graduaran la vista i el divendres vaig a l'odontòleg a mirar-me dues ferides que tinc al paladar i a la geniva", explica. 

En efecte, "les infeccions a les genives en què la dent s'incrusta com un punyal i l'hem d'extreure" són un dels problemes més recurrents que presenten els pacients a odontologia, explica el doctor de medicina interna Jordi Delàs, un dels pioners d'aquest projecte en què els metges treballen de manera voluntària. "En un futur volem que a més d'extreure puguem posar pròtesis, però són molt cares i encara no hem rebut donacions", afegeix el doctor, que agraeix també els ajuts rebuts per la beca Carles Capdevila que van guanyar l'any passat. 

“A un sensesostre no li pots dir: «Hauries de fer una mica de repòs al llit»”

Però de vegades els metges es troben també amb casos més greus no supervisats, com el d'un home que fa uns dies tenia quatre grams de sucre a la sang i va haver de ser derivat amb certa urgència a l'endocrinòleg, o gent amb problemes de vista greus com cataractes i que "han perdut la vista en un ull i perillen de perdre la de l'altre".

En aquests casos, així com quan hi ha una drogodependència, ho deriven als serveis específics o d'urgències de l'Hospital del Sagrat Cor. Però, durant la resta de l'any, fora d'aquesta campanya que es fa quatre cops l'any, un metge i un psiquiatra visiten un cop a la setmana en el mateix claustre. L'any passat l'hospital de campanya va atendre 200 de les 2.452 persones que van passar pel carrer segons el recompte de la Xarxa d'Atenció als Sensellar. 

El Daniel Arquímides, veneçolà de 30 anys que va arribar fa quatre mesos a la ciutat, acaba de ser visitat pel doctor Delàs a petició de la seva assistenta social i se'n va amb un informe mèdic que espera que li serveixi per acreditar la seva hemiparèsia, carència de força motora en un costat del cos, de cara a demostrar la seva discapacitat. "A les entrevistes de feina em diuen que no tinc prou agilitat", lamenta.  

Més dutxes per als sensesostre

El doctor Delàs alerta que no n'hi ha prou de proveir serveis sanitaris als sensellar i demana que "aquells llocs que puguin oferir dutxes" ho facin, ja que un dels problemes que es troben més sovint són infeccions parasitàries de la pell com la sarna. "En un altre cas els hi diríem: dutxa't, canvia't de roba i posa't aquesta pomada, però amb els sensellar el primer pas moltes vegades no és possible o els hi costa molt", explica. La Marta Morales, coordinadora del projecte, apunta a més que caldria institucionalitzar aquest tipus de servei: "Tenim un manual i ens agradaria que altres hospitals i institucions el repliquessin". 

L'hospital de campanya va sorgir com a iniciativa de l'Hospital Sagrat Cor a petició de la parròquia de Santa Anna, que des de fa tres anys també ofereix esmorzar i un lloc per dormir durant el dia als sensesostre. "Vull una xocolata!", crida un dels sensellar des del cantó de la capella on els voluntaris serveixen l'esmorzar. A una altra banda, una desena més de sensesostre dormen amb matalassos posats sobre els bancs. Ho poden fer fins a vint persones durant el dia, mentre la parròquia és oberta. "No som un alberg ni un menjador social, però sí un lloc d'acollida on els ajudem a trobar aquests serveis i d'altres", explica l'Adrià Pedrosa, educador social de Santa Anna. A fora, davant la porta, tres lavabos químics i una consigna solidària per deixar les motxilles completen els serveis de la parròquia. "Alguns ens diuen que així deixen de ser cargols", diu somrient l'Adrià, i torna a la feina.