Irene Rigau: “L’escola ha fet catalans i l’Estat s’ha cuidat de fer independentistes”

Immersió ”El dret a triar la llengua no és dels pares. És dels nens. L’escola a Catalunya és la garantia que l’alumne, quan sigui gran, podrà triar la llengua que vulgui i no perdrà una feina perquè no en coneix una de les dues”

Partint d’aquella idea que diu que per educar cal tota la societat, quina lliçó creu que va rebre un nen que va anar a la V?

La de Pau Casals quan, amb el violoncel a la mà, va explicar què havia sigut Catalunya: la voluntat pacífica de defensar la llengua i els drets d’una de les nacions i democràcies més antigues. Vaig compartir la V amb la gent del Pla de l’Estany, la meva comarca de naixement. Ens vam emocionar molt i crec és una gran manera de començar el curs.

Quan va sentir Carme Forcadell dient “President Mas, posi les urnes”, ¿li va passar l’emoció de cop?

No, perquè sé que el president ho té molt clar. Miri, aquesta gran força de la societat, del voluntariat, té un bon lideratge per part de l’Assemblea, d’Òmnium i de l’AMI... però el que lliga la maionesa és el president Mas. Té la fortalesa que cal per no alterar el pols, no prendre mal, no dir una paraula més alta que l’altra i anar sumant gent. El president Mas és qui més s’hi juga, perquè hi ha gent que pensa més en els seus, però el president ho aposta tot. Està disposat a agradar i a desagradar a qui calgui, però també està disposat a liderar el sentiment majoritari, que nosaltres com a força política portàvem al programa electoral. Tot el que s’està fent és per poder posar les urnes.

¿S’han d’obrir les escoles que siguin col·legis electorals si la consulta és declarada il·legal? ¿I els mestres cridats a presidir una taula electoral com haurien d’actuar?

No entraré en detalls, però ho hem pensat tot. Escolti, els edificis són de titularitats diferents, i els funcionaris tenim obligacions com a funcionaris quan estem en l’exercici de la funció, però quan estem com a ciutadans és diferent. I si aquest procés s’ha d’estroncar per la repressió ens trobarem amb una acció encara molt més gran. Encara no han entès per què no se’n surten. Una arriba a la conclusió que no hi deu haver ningú en llocs de responsabilitat que ens conegui de veritat. A l’època de la Transició hi va haver qui coneixia Catalunya. Ara estem davant d’una voluntat de no conèixer-nos i només de vèncer-nos.

¿La llengua vehicular a l’ensenyament crea una identitat nacional?

En el sentit d’adoctrinar, no, de cap manera. L’escola fa catalans perquè tot sistema educatiu dóna sentit de pertinença. Però és que això, havíem entès fins fa molt pocs anys, no era incompatible amb una visió d’un estat plurinacional.

Això ho deuria dir un partit nacionalista com Convergència, la Constitució no ho ha dit mai.

No, deia nacionalitats i regions. Però és que les comunitats amb llengua pròpia tenien una normativa específica diferent de la de les regions. Ara ni això, ens han deixat a tots igual, i es diu que l’escola fa independentistes. No, l’escola ha fet catalans i jo m’atreviria a dir que l’Estat s’ha cuidat molt de fer independentistes. Perquè ja no accepten el que ells mateixos en deien el “fet diferencial”. I una altra cosa: la nova immigració. A Madrid, el 2003, em deien: “Amb aquesta arribada massiva que teniu, Catalunya mai més serà igual”. Donaven per fet que aquestes persones no aprendrien català. Però el que els despista és que el català i el castellà es poden aprendre simultàniament. És veritat que hem baixat en comparació amb el 2003 en l’ús social del català. Ara estem en condicions de tornar a adquirir aquests nivells. Per això mai podem abaixar la guàrdia en matèria de llengua.

Si estem pel dret a decidir, per què els pares no poden triar la llengua en què els seus fills han de ser escolaritzats?

Perquè el dret no és dels pares. És dels fills, que quan acabin els estudis han de tenir el dret de triar en quina llengua volen parlar, i per això les han de dominar totes dues. L’escola a Catalunya és la garantia que aquell nen, quan sigui gran, podrà triar la llengua que vulgui. És com si un pare em diu que no vol que el seu fill faci matemàtiques. No pot ser. Jo sóc la garantia que el seu fill no perdrà un lloc de treball perquè no sap una de les llengües. Si la immersió s’aplica bé (tenint en compte la realitat sociolingüística de cada zona), un noi als 16 anys dominarà el català i el castellà. I, després, no oblidem que el castellà és majoritari. Si no hi ha aprenentatge ben estructurat del català, desapareixerà. I, a més a més, el nostre sistema no és el basc -que és el que em diu el ministre Wert: “Per què no feu línies separades?”-, ni el mosaic anglosaxó ni l’assimilació francesa. A Catalunya el model és la immersió.

Quantes famílies han demanat ser escolaritzades en castellà?

En castellà, cap. El que hem rebut són una quarantena d’instàncies que demanen escola bilingüe. Els hem enviat la resposta, i normalment la resposta sol tranquil·litzar. Els pares han vist que la judicialització no és bona ni per als seus fills ni per a l’escola. És un tema que s’anirà esllanguint.

¿Dilluns no hi haurà cap nen en cap escola pública i concertada catalana que comenci amb atenció individualitzada de castellà?

Començaran amb el pla que tinguin reconegut. Hi ha dos nois que tenen reconegut el dret pel TSJC -el del Col·legi Sant Bonaventura-Franciscans de Vilanova i la Geltrú i el del col·legi Escolàpies de Sabadell-, i el tindran fins al final de la seva escolarització obligatòria. A més, tres centres de Tarragona rebran aquest mateix requeriment i queden una desena de casos similars per resoldre judicialment. El que ens va manar el Suprem fa tres anys va ser canviar el model. No l’hem canviat, i si un pare ha recorregut i el Tribunal li ha reconegut individualment un dret, nosaltres procurem trobar la manera d’atendre’l. Quan aquest dret afectava el conjunt de l’aula, hem buscat una alternativa perquè no podíem fer canviar la llengua de tota una aula per un nen. Per això tenim recorreguda al Constitucional la posició del Suprem, perquè el Suprem contradiu el Parlament de Catalunya en la llei d’educació. Quan l’Estat veu que és tan difícil fer canviar el model a Catalunya, crea la dotació de 6.000 euros. Bé, el curs comença sense cap dotació de 6.000 euros, i no crec que n’hi hagi cap aquest curs.

I pel que fa a les beques menjador?

Hem incrementat la partida pressupostària perquè l’hem modificat. Fins ara cada consell escolar calculava l’ajuda de menjador amb criteris diferents, i per tant no hi havia garantida l’equitat en el repartiment. I alhora l’accent estava més posat en altres condicions que en la situació socioeconòmica. Hem d’incrementar les ajudes del 100%, que no havien existit mai. Les ajudes eren del 50%, i qui no té sis euros de vegades tampoc en té tres. Per tant, hi haurà unes 9.500 beques al 100%, d’un total de 69.000.

Van passant els anys i els nens pleguen per Sant Joan i no tornen fins a mitjans de setembre. Es fa etern. ¿No hi ha manera que comenci el curs abans?

Hi hauria una manera que sobrepassa la mateixa escola, que és que els convenis laborals comencessin a establir períodes de vacances diferents per als treballadors. Ara, els horaris escolars mai coincidiran amb els horaris dels pares. I el clima hi fa. És molt més costós per a les famílies que et deixin els nens al febrer amb dues setmanes lliures que no si te’ls deixen els primers dies de setembre.

¿És profitós per a la canalla estar gairebé tres mesos sense anar a l’escola?

No és ni bo ni dolent, però digui’m com soluciono el tema de les vacances d’hivern. Ja hi va haver l’intent de la setmana blanca. Llavors la condició va ser que la Generalitat financés els casals d’aquests dies. I jo deia: “¿Però han de tornar a anar a l’escola aquests nens? Això no són vacances”. I, a més, a cost doble. Per tant, si tot el país es posés a fer quinze dies de vacances a l’hivern, l’escola també s’hi adaptaria. Si la societat canvia d’horaris, nosaltres també canviarem. Si la societat decideix començar a les vuit del matí, i esmorzar bé i que a les deu tots els adolescents siguin al llit, començarem més d’hora als centres. Els nens han de dormir vuit o nou hores. Perquè som un dels països en què els adolescents dormen menys. I dormir menys afecta el rendiment.

Perquè quan acaben l’escola se’n van a fer extraescolars, esports o música, arriben tard, sopen tard i apaguen el llum tard.

Però hem de fer tantes coses? Ara els caps de setmana tothom els vol nets. Abans moltes d’aquestes coses que ara els fem fer als vespres les fèiem els dissabtes. Al cau hi anàvem els dissabtes. Ara ho concentrem tot entre setmana. Doncs potser ho hem de repartir diferent. No em posaré a dir el que han de fer els pares, però que els joves han de dormir més perquè rendeixin més, segur. I que ens vinguin ben esmorzats a les vuit, perquè el cervell necessita sucre, i en això sí que les famílies ens han de poder ajudar.

¿Que els pares s’hagin de gastar diners suplementaris per portar els nens a escoles d’anglès no és un fracàs del sistema?

Ha pujat el nivell d’anglès, però lentament, perquè el sistema venia del francès, i s’anaven jubilant els de francès i entrant els d’anglès. Tenim un 50% de centres que fan matèries en anglès. Què necessitem ara? Que a casa també s’opti per la subtitulació, i pels programes de TV que es fan en anglès.

¿Està prou satisfeta de com surten de preparats els mestres de les escoles de magisteri?

Estic satisfeta perquè per primer any hem posat uns límits per accedir a la carrera de mestre, i l’any que ve aquests límits seran més exigents. Vaig anar a Finlàndia, on els mestres tenen molt de prestigi, i em van explicar que havien tancat unes escoles rurals i que els mestres perdien la feina. I jo vaig dir: “Però tornaran a trobar feina?” I em van dir: “Esclar, són mestres”. La docència és atractiva per a molta gent que li agrada sentir-se útil, estar en contacte amb la gent jove, transmetre la seva dèria de la química, de la física, de la matemàtica, ensenyar a llegir... Aquí diuen: “Si puc entrar a telecomunicacions, per què he d’anar a fer magisteri?” Ens podem permetre el luxe d’exigir cada vegada més perquè sempre hi ha vocacions per ser ensenyant. De vegades ens diuen que si exigim tant no tindrem gent. És al revés. Quan es necessitaven més mestres es va anar abaixant el nivell, i aquest va ser l’error.

Més continguts de