El govern espanyol retalla 1,6 milions de l'IRPF destinats a les entitats socials catalanes

La Taula del Tercer Sector i el Govern retreuen a l'executiu de Pedro Sánchez que argumenti que Catalunya està sobrefinançada

1,6 milions d'euros han sigut la gota que ha fet vessar el got dels diners que s'obtenen amb la casella social de la declaració de renda. La Taula del Tercer Sector ha denunciat que el govern espanyol de Pedro Sánchez ha retallat 1,6 milions de l'IRPF que s'havien de destinar a les entitats socials catalanes. Una pèrdua que, segons la Taula, s'ha sumat al "repartiment desigual" de l'IRPF social. Com que el 2016 l'Estat va recaptar 11 milions extres amb la casella que dedica un 0,7% de l'IRPF a finalitats socials, es va proposar –sota el govern del PP– que aquests 11 milions es repartirien entre les comunitats autònomes i que Catalunya rebria una aportació addicional d'1,6 milions. Però a finals de juny la comissió delegada del nou ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social –del PSOE– va canviar de criteri i va decidir que Catalunya, l'Aragó, Castelló i Lleó, Extremadura, Madrid, Múrcia i la Rioja no tindrien aquesta aportació addicional.

"Rebutgem la decisió del govern central, que es va prendre per sorpresa", ha assegurat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina. De fet, Alsina ha retret a l'executiu de Pedro Sánchez que argumenti que Catalunya està sobrefinançada: "Aquesta justificació no és vàlida". Les entitats socials catalanes han recordat que "històricament, a l'hora de fer el repartiment de l'IRPF social, no se les ha tractat bé". Catalunya va recaptar el 23,4% dels diners que s'obtenen a tot l'Estat amb la casella de finalitats socials de l'IRPF, però només en van retornar el 15,4%. Així, dels 45 milions que Catalunya va recaptar, en va rebre 31. Per això, a més dels 11 milions extres del 2016, l'executiu de Mariano Rajoy es va comprometre a fer l'aportació addicional d'1,6 milions a les entitats socials catalanes que ara el govern de Sánchez ha deixat sense efecte.

"Estem d'acord a ser solidaris amb altres comunitats, però no és just que hi hagi una diferència tan gran entre el que la gent decideix donar amb l'IRPF social [marcant la casella de la declaració de renda] i el que retorna", ha defensat Alsina. La presidenta de la Taula del Tercer Sector ha explicat que, tot i que els 1,6 milions "no eren gaire proporcionals" amb el que Catalunya recapta amb l'IRPF social, eren uns diners que "ja estaven previstos". En la mateixa línia, el secretari del departament d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesias, ha criticat que hagi canviat el criteri "a corre-cuita" i que es consideri que Catalunya està "prou ben finançada". "Governi qui governi, continua l'asfíxia a les entitats socials", ha lamentat Iglesias. Malgrat tot, Alsina ha reclamat al Govern que "negociï amb l'Estat per aconseguir aquests recursos: les entitats els necessiten i les emergències socials s'han de cobrir".

"Decisió política i no tècnica"

En la reunió en què es va aprovar el nou repartiment, només Catalunya va votar en contra de la decisió. La majoria de les comunitats que tampoc rebran l'aportació addicional de l'IRPF social es van abstenir, mentre que la majoria de les comunitats que tindran els diners extres hi van votar a favor: són Andalusia, Astúries, les Illes Balears, les Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Galícia i el País Valencià, moltes de les quals governades pel PSOE. Iglesias ha valorat que l'Estat "menysté la voluntat dels ciutadans que marquen la casella", però ha afegit que els diners que acabin arribant de l'IRPF social el Govern els destinarà a programes d'emergència, com ara per a joves immigrants, la crisi migratòria i el sensellarisme. Tot i això, el secretari d'Afers Socials ha admès que la reducció d'1,6 milions farà que la convocatòria sigui més competida entre les entitats.

El vicepresident de la Taula del Tercer Sector, Josep Giralt, ha assegurat que el canvi de criteri "és una decisió política i en cap moment tècnica". "El repartiment en què Catalunya havia de rebre 1,6 milions es va decidir segons les mancances socials de cada territori", ha recordat Giralt, que ha qüestionat "el canvi de criteri inspirat pel canvi polític [del govern del PP al del PSOE]". "És un greuge important per a Catalunya", ha conclòs.

Més continguts de