Montanissell és un petit poble de l'Alt Urgell, a prop d'Organyà. En aquest indret de 1.134 metres d'altitud va anar a parar fa uns anys Pep Galup, que es dedica al món del vi al Penedès. A Montanissell va fer amistat amb la família Ribes, els amos de la fonda del poble, i va veure que en una de les finques que tenien hi havia possibilitats de plantar-hi ceps per fer vi del Pirineu. Va engrescar el Carles, un dels fills, i s'hi van acabar apuntant la resta de germans. Galup explica que "el terrer era argilós i pedregós i podia aguantar molt bé la humitat" i va veure en l'alçada "una oportunitat per experimentar en unes condicions climàtiques que permeten una maduració més lenta del raïm". Dit i fet, van plantar gewürztraminer i sauvignon blanc i aquest any n'han fet la primera verema. Galup comenta que estan "molt satisfets" amb el resultat: Carisma de Montan i Ssell, un vi blanc del qual han fet una petita tirada de 4.000 ampolles.
La Núria Altès, amiga de la família Ribes i sòcia de l'empresa Export Iberia, va decidir involucrar-se en el projecte i encarregar-se de la distribució d'aquest vi. Export Iberia és una empresa catalana dedicada a l'exportació de vins. A Altès li agrada buscar varietats desconegudes i apostar per productes diferents.
L'acceptació del Carisma, diu, "és una incògnita però pot tenir molta sortida". Segons explica, "el més segur és que els restaurants de la zona de l'Alt Urgell s'hi interessin però la resta de vendes és provable que es facin a l'estranger". De fet, aquest vi es presentarà a Alemanya i l'experiència li diu que mercats com l'holandès, el belga, l'anglès o l'americà podran ser dels primers a interessar-s'hi.
Segons Altès, un dels punts forts per a l'exportació de vins és apostar per les varietats autòctones. A l'estranger, els clients s'interessen per la qualitat i l'exclusivitat dels vins i assegura que "el món està avorrit de les varietats més comunes, que es poden trobar a tot arreu". "En canvi -continua-, els mercats es sedueixen més fàcilment amb els nostres trets diferencials. La garnatxa blanca, per exemple, té molta demanda als Estats Units, i un terç de la producció mundial d'aquesta varietat prové de vinyes centenàries de la Terra Alta".
Núria Altès considera que a Catalunya cada vegada hi ha més orgull pel producte de la terra, però que fins fa cinc anys els catalans érem molt reticents a tastar productes nous i teníem prejudicis a l'hora d'escollir vins de segons quines denominacions d'origen. "Si no eren conegudes o no tenien prou prestigi, les desmereixíem. En canvi, vendre productes exclusius i desconeguts a l'estranger és més agraït perquè no es tenen en compte aquestes idees preconcebudes". Com a conseqüència, rarament es distingeix entre vi català i espanyol i, d'entrada, tot queda emmarcat sota l'etiquetaspanish wine.
En aquest sentit, Jordi Bort, director general de l'Incavi, assegura que el vi català es comença a reconèixer en el món però que cal "trobar palanques que ajudin a identificar-lo" i posa com a exemple "la ciutat de Barcelona o les denominacions d'origen més conegudes -la DOQ Priorat, la DO Montsant, la DO Cava o la DO Penedès- com a marques ja consolidades que poden ajudar a donar a conèixer la resta". Pel que fa a les varietats autòctones, Bort és partidari d'"apostar per la tipicitat dels nostres productes i per les varietats que s'adaptin bé climàticament" tot i que insisteix que tampoc no podem oblidar "les varietats més comunes, com el merlot, el chardonnay o el cabernet, que van ser les que ens van permetre començar a exportar vins".
