“Arribar a Ifema per a mi era desolador i per als pacients un alleujament”

Madrid“Després de dies tirats en sales d’espera, els pacients deien: «Sort que m’han portat aquí». Arribar a Ifema per a mi era desolador i per a ells un alleujament”, explica el Carlos, metge de família del centre de salut El Greco de Madrid, temporalment destinat a curar infectats pel coronavirus a l’hospital de campanya més gran de l’Estat. Sona grandiloqüent aquesta manera de referir-se a la macroinstal·lació a la Fira de Madrid, que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, repeteix cada vegada que parla públicament. “El van obrir amb presses, amb la intenció una mica de vendre una bombolla”, puntualitza el metge, de 31 anys, que assegura que recull l’opinió de la majoria del personal sanitari que hi treballa. De fet, primer es va obrir el pavelló 5 i més tard es va tancar per traslladar tota l’activitat al 7 i al 9, més ben preparats. De tota manera, amb els hospitals madrilenys al límit, els malalts agraïen els primers dies l’arribada a Ifema, on podien per fi dutxar-se i ser atesos, malgrat tot.

El divendres 20 de març a la nit li van comunicar que havia estat escollit i l’endemà ja va començar. “Era molt impactant entrar-hi. Els vestits de protecció eren els que van sobrar de la crisi de l’Ebola, molt exagerats. Anàvem forrats amb guants, i els llits tan junts creaven una imatge d’hospital de guerra”, recorda. Els primers dies no hi havia privacitat per als pacients, hi havia un tensiòmetre per a cada 50 i bombones d’oxigen als peus del llit. Els ordinadors van anar arribant amb comptagotes. “Era molt precari”, subratlla el Carlos. L’escassetat de material del principi ha anat millorant malgrat que no sobren mascaretes -aconsellen als treballadors que les utilitzin més d’una jornada laboral, tot i que en principi serveixen per a set o vuit hores-. Cal esperar que les noves remeses de material vingudes de la Xina aquesta setmana i les que encara han d’arribar vagin solucionant a poc a poc aquesta situació. “Té molt mèrit, eh?”, aclareix, més enllà de les mancances inicials.

Però el problema que no s’ha resolt durant les dues setmanes que porta en funcionament la instal·lació és l’organitzatiu. Hi ha sanitaris que han acabat marxant perquè arribaven al pavelló i es trobaven que no els assignaven a cap mòdul perquè sobrava personal, mentre que altres dies els treballadors anaven sobrepassats. “Dijous vam fer una reunió i l’organitzador ens va dir que millor que ens autogestionéssim, i ara establirem bé els descansos, perquè al contracte hi diu que han de ser dos dies a la setmana i això no s’està complint”, afirma.

Ara ja s’ha aconseguit que tothom sàpiga quina zona amb uns 50 pacients li pertoca. Se n’encarreguen entre tres i quatre metges, el mateix nombre d’infermers, dos auxiliars i dos zeladors, i funciona com una planta. “És estrany per a un metge de família -la majoria ho són, per això també es coneix Ifema com l’hospital de primària-, que estem habituats a la consulta”, explica. A més, per a cada dos o tres blocs hi ha un consultor d’hospital, de qui s’esperaria que fossin internistes o pneumòlegs, però resulta que alguns són traumatòlegs o cirurgians. “Un ens va dir: «No tinc res a ensenyar-vos, vull aprendre de vosaltres»”, explica el Carlos.

Pacients majoritàriament lleus

Tanmateix, els pacients que es deriven a Ifema són majoritàriament més joves que els dels hospitals i, per tant, de diagnòstic lleu, de manera que els professionals que hi treballen tenen capacitat per fer-ne el seguiment. El Carlos, que fa torns de tarda, dijous va donar dues altes -la majoria són als matins-, li van entrar dos pacients nous i va estar especialment pendent d’un altre que va necessitar assistència d’oxigen. “I n’hi ha onze més que no crec que triguin a rebre l’alta”, deia divendres al matí en conversa amb l’ARA.

Considera clau tenir un control ja assignat per establir una relació amb el pacient. “El que he vist en comú és que estan molt agraïts perquè venen d’estar molt pitjor”, explica. Com que no es poden fer visites presencials, molts passen l’estona amb el mòbil fent videotrucades amb la família, per bé que en molts casos és de llit a llit. Sovint els pacients tenen part del seu cercle més proper també contagiat i ingressat, encara que sigui en altres centres. En l’excepcionalitat d’un hospital de campanya no és diferent la soledat amb què els malalts viuen les situacions més crues que deixa el coronavirus. A Ifema no s’hi moren pacients, però pateixen en un espai improvisat la pèrdua dels seus familiars.