En els últims mesos, tres dones han guanyat el premi Nobel de la pau, la corona britànica ha eliminat la discriminació de gènere en permetre l'accés de les dones al tron i Dinamarca ha elegit per primera vegada una dona com a primera ministra. Però aquests èxits no amaguen la realitat: les dones ocupen menys del 20% de tots els càrrecs de presa de decisions a escala mundial. Així ho assegura el Global gender gap report, un informe del Fòrum Econòmic Mundial que analitza per països la paritat de gènere.
Els països nòrdics -Islàndia, Noruega, Finlàndia i Suècia- ocupen els primers llocs, com ha passat des de fa sis anys, quan es va començar a elaborar l'informe. Aquests països han eliminat més del 80% de les seves diferències de gènere.
De fet, el 85% dels 135 països inclosos al rànquing han millorat els seus indicadors en paritat de gènere en matèries com l'educació i la salut, però en dues àrees cabdals -igualtat econòmica i poder polític- les dones encara estan per darrere dels homes. Pocs països han avançat en aquestes àrees des que el 2006 es va fer el primer informe. "Salut i educació són drets bàsics i ningú ho posa en dubte però els àmbits que realment queden per conquerir són participació social i gestió de recursos econòmics", assenyala Montse Gatell, directora de l'Institut Català de les Dones. El 40% dels llicenciats són homes i el 60% són dones però, en canvi: "En els càrrecs directius hi trobem un 8% de dones i un 92% d'homes. És escandalós", denuncia Gatell. I conclou: "No tenim problemes davant la llei per accedir a l'educació superior però sí per exercir aquest dret".
Nivell econòmic i desigualtat
Quan es parla de l'accés de les dones a càrrecs directius i de poder, els exemples acostumen a ser gairebé sempre els mateixos: la cancellera alemanya, Angela Merkel; la secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, o la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff. A la llista també hi podem afegir la directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, o la recentment reelegida presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner. "És purament anecdòtic perquè al final són sempre les mateixes. Aquí hem aconseguit més dones electes però només hi ha un 12% d'alcaldesses i un 35% de regidores", explica Montse Gatell.
El rànquing del Global gender gap report relaciona nivell econòmic i desigualtat de gènere. Segons Saadia Zahidi, directora del Programa de Dones Líders del Fòrum Econòmic Mundial, com menys disparitat entre homes i dones, més nivell de competitivitat econòmica del país. "Amb l'atenció posada en la creació de feina i el creixement econòmic, la paritat de gènere és la clau per desbloquejar el potencial existent i estimular les economies", va assegurar la també coautora de l'informe.
El rànquing mostra que la situació s'ha deteriorat en molts països africans i sud-americans. A més, Sud-àfrica, Espanya, Sri Lanka i la Gran Bretanya han experimentat un lleu retrocés, mentre que el Brasil, Etiòpia, Qatar, Tanzània i Turquia han avançat posicions. I Cuba ha ascendit fins al lloc 20 gràcies als alts nivells de matriculació femenina.
Política de quotes
Segons l'informe, en el 20% dels països estudiats existeix la representació femenina obligatòria a les juntes directives i en el 30% hi ha quotes obligatòries de participació política. Una directiva europea, per exemple, recomana la presència d'un 30% de dones als consells d'administració. Segons dades de l'Iese, la presència de dones als consells d'administració de les grans empreses espanyoles que cotitzen a l'Íbex és d'un 11%, mentre que el 2002 era del 2%. En empreses familiars és d'un 33%. "És una evolució més lenta del que ens agradaria però estem progressant", diu Núria Chinchilla, professora de l'Iese. Ella preveu que el nombre de dones en càrrecs directius augmentarà: "Ara hi ha un 25% de dones en escoles de negocis i quan jo estudiava érem un 6%. Només hem d'esperar uns anys".
