Investigadors de la UAB curen amb teràpia gènica la diabetis tipus 2 i l'obesitat en ratolins

El tractament no té efectes secundaris i redueix l'acumulació de greix i la inflamació del fetge

Un equip d'investigadors de la UAB han aconseguit curar en ratolins l'obesitat i la diabetis tipus 2 mitjançant teràpia gènica. El tractament ha consistit a introduir en el cos dels animals el gen que produeix la proteïna FGF21, que actua en diversos teixits per regular el funcionament correcte del cos en l'àmbit energètic.

Durant l'any i mig que s'ha fet el seguiment dels ratolins, aquests han disminuït el pes, l'acumulació de greix i la inflamació del teixit adipós. La teràpia també ha contrarestat la inflamació del fetge i la resistència d'aquests éssers a la insulina, entre altres beneficis. El tractament es basa en una sola injecció i no provoca cap efecte secundari, cosa que, segons els responsables de la investigació, indica que és "segur i eficaç".

El següent pas serà provar-lo en animals més grans i després començar els assajos clínics amb pacients. Els investigadors estimen que aquesta última fase podria iniciar-se d'aquí cinc anys. La recerca s'ha publicat aquest dilluns a ' EMBO Molecular Medicine'.

Els investigadors de la UAB han injectat el gen que produeix la proteïna FGF21 a diversos teixits dels ratolins com el fetge, el teixit adipós i també directament al múscul. Segons ha explicat la professora responsable d'aquesta teràpia, Fàtima Bosch, l'objectiu ha estat donar "més flexibilitat" al tractament "ja que permet seleccionar cada vegada el teixit més apropiat en cas que el pacient presenti una complicació". Així, explica que quan el teixit en qüestió comença a segregar aquesta proteïna la circulació sanguínia la distribueix per tot el cos, de forma que la persona passa a disposar dels seus beneficis. 

Durant l'any i mig en què s'ha fet seguiment dels ratolins tractats, els investigadors han constatat que els animals han disminuït de pes i que també s'ha reduït l'acumulació de greix i la inflamació en el teixit adipós. Alhora s'ha contrarestat el dipòsit de greix (esteatosi), la inflamació i la fibrosi en el fetge i ha incrementat la sensibilitat a la insulina i la salut general en envellir.

"És el primer cop que s'aconsegueix contrarestar l'obesitat i la resistència a la insulina a llarg termini mitjançant l'administració d'una sola sessió de teràpia gènica", comenta la investigadora que indica també s'ha detectat que aquest tractament té, a més, un efecte protector contra el risc de formació de tumors quan el fetge està sotmès a una dieta hipercalòrica durant molt temps.

Segons la professora el següent pas serà "provar aquesta teràpia en animals més grans per, després, començar els assajos en pacients humans". Bosch estima que per arribar a aquesta fase encara caldrà esperar cinc anys. 

Bosch remarca que en un escenari com l'actual en què hi ha més de 425 milions de persones a tot el món que pateixen diabetis i amb la previsió que l'any 2045 la xifra s'elevi fins els 629 milons, descobrir un tractament capaç de donar resultats a llarg termini i sense efectes secundaris és esperançador. "Cada cop més joves tindran diabetis", assenyala la investigadora que diu que a tot el món més de 300 milions de persones d'entre 20 i 64 anys ja pateixen aquesta malaltia. 

Més continguts de