Investiguen tres policies espanyols més per les càrregues "desproporcionades i perilloses" de l'1-O a Barcelona

Un d'ells ja estava sent investigat per haver ferit una votant en un altre centre de la ciutat

El jutge que investiga les càrregues de la Policia Nacional en diferents escoles de Barcelona durant la votació del referèndum de l'1 d'octubre passat citarà a declarar com a investigats tres agents més per les ferides a diversos votants a l'Institut Pau Claris de la ciutat. Un d'ells és un policia que ja estava sent investigat per haver pegat amb la porra a la cara a una altra ciutadana a l'Escola Mediterrània. En el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, el magistrat assegura que l'actuació dels tres agents de la policia espanyola va ser "clarament desproporcionada i fins i tot perillosa".

En total són quatre, doncs, els agents investigats fins ara per les càrregues a la capital catalana que van deixar centenars de ferits. En el cas de l'Escola Mediterrània de la Barceloneta s'investiga l'actuació de dos agents, i en el cas de l'Institut Pau Claris, la de tres, un dels quals és el mateix policia que està sent investigat per les càrregues en el primer centre escolar. Aquest agent havia de declarar dimecres davant del jutge però, després de veure que està pendent d'un nou procediment, el jutge ha decidit ajornar la compareixença, segons fonts judicials consultades per l'ARA.

Segons ha explicat el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, que porta la defensa d'alguns dels denunciants ferits durant les càrregues policials, es tracta d'un subinspector de la policia, que va participar en tots dos operatius. El contingent d'agents del qual formava part va actuar als dos centres educatius. "Hi ha una coincidència en la desproporcionalitat de les dues actuacions, explica l'advocada d'Irídia Anaïs Franquesa, que valora positivament que la investigació continuï ampliant-se.


Primers policies nacionals investigats per les càrregues de l'1-O a Barcelona

Una puntada de peu "voladora", cops de puny i estrebades

En el seu escrit, el jutge detalla el conjunt d'accions dels policies que van participar en el dispositiu a l'Institut Pau Claris que considera desproporcionades, a partir de l'anàlisi de tots els vídeos i imatges que han aportat els denunciants que van patir lesions durant les càrregues de la policia en aquest centre. El magistrat descriu cops de puny i puntades de peu al cap i al tronc dels votants –una zona prohibida pels protocols policials– i altres accions que el magistrat considera "injustificades" a la vista del comportament dels ciutadans. "No s'entén el motiu pel qual un dels agents, que no ha pogut ser identificat, dona una puntada de peu voladora, que podria haver causat gravíssimes lesions a algun ciutadà", explica el jutge.

Un dels capítols que el magistrat descriu amb més precisió és el que es va viure a les escales del centre on un grup de policies van desallotjar a empentes i cops les persones que s'hi van asseure per impedir-los el pas. El jutge explica que la maniobra policial "en un pas tan estret" va posar en perill la seguretat dels votants i enumera una sèrie d'accions dels agents que considera "desproporcionades". Per exemple, l'escrit assenyala com un agent "salta" d'un graó de l'escala a un altre "caient intencionadament amb força sobre alguna cosa, si bé no s'aprecia si arriba a impactar amb alguna persona o contra terra". Aquest mateix agent "agafa" una ciutadana "i la tira" sobre una altra persona que estava asseguda a terra.

En les imatges el jutge també aprecia com un altre dels denunciants "rep un cop al cap" d'un altre policia o com una de les dones que també ha denunciat les càrregues és "fortament sacsejada" per un altre agent sense que hi hagi cap més motiu que la seva intenció d'anar "cap al costat contrari" al que li indicava la policia. El magistrat tampoc entén per què alguns votants que eren a les escales de l'institut "van ser llançats, sense cap tipus de mirament, amb la possibilitat que comportava de resultar també greument lesionats tant ells com les persones que eren més avall". 

Resistència pacífica

El jutge també deixa molt clar que en cap moment del dispositiu s'observa una conducta violenta dels votants contra la policia, segons les imatges que fins ara ha pogut analitzar: "En cap [imatge] no s'aprecia que cap agent sigui atacat ni colpejat pels congregats, ni tampoc cap actuació mínimament violenta d'aquests", sentencia el magistrat.

De fet, l'instructor descarta la petició que havia fet la fiscalia, que havia demanat citar a declarar com a investigada una de les denunciants a qui un agent "va agafar i va arrossegar". El ministeri públic considerava que la dona s'havia resistit violentament a l'acció policial, però el jutge no ho veu així. "No s'aprecia cap actuació delictiva en ella més que la d'agafar-se a una altra persona per no ser arrossegada escales avall", assegura el magistrat.

Més continguts de