Itziar González: “Tenim una proposta per aconseguir habitatge públic a la Rambla”

BarcelonaAmb un retall de diari de l’ARA en què s’anunciava la convocatòria d’un concurs internacional per reformar la Rambla a la mà. Així van acudir, esperançats, els veïns organitzats en la plataforma SOS Rambla a l’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itziar González per proposar-li que s’hi presentés. L’exregidora, que viu a pocs metres d’aquesta artèria, no va dubtar a començar a convèncer socis perquè l’acompanyessin en el macrorepte de recuperar la Rambla per als barcelonins, recorda. Un objectiu que, de tan repetit, ja sona a lletania.

Qui o què la va convèncer per tornar a arremangar-se per Ciutat Vella de manera pública?

Els veïns. Em van dir que m’hi presentés i que els ajudés, perquè necessitaven un braç tècnic per donar sortida a tot el que feia anys que treballaven. Em va fer molta il·lusió perquè el plantejament del concurs era molt transversal i quadrava molt amb el que havia pensat jo fa deu anys. Em va alegrar veure que potser havia posat la llavor d’alguna cosa i que després, amb els mandats de Mercè Homs (PDECat) i Gala Pin (BComú), hi ha hagut una certa continuïtat. Ara, més enllà de la política, puc fer una aportació tècnica a la Rambla i en una setmana ja tenia muntat un equip increïble perquè tinc molt clar qui m’interessa tenir-hi.

El mantra de recuperar la Rambla per als barcelonins és un objectiu possible?

Totalment. Els que hi vivim a prop no l’hem perdut mai, tot i l’especialització turística dels últims anys. Nosaltres som com els plataners, tenim les arrels aquí. El que hem de fer és canviar-hi el PH, aconseguir que el que passa aquí sigui diferent i atregui els qui no s’hi acostaven.

I això com es fa?

El nostre projecte reivindica com a element característic l’habitatge. Tenim una proposta molt seriosa per aconseguir habitatge públic a la Rambla. Però encara és aviat per avançar-ne detalls. El primer que vull fer és veure’m amb tots els equips que han participat en el concurs perquè ells ara ja són experts en la matèria i, a partir del que sorgeixi d’aquí, acabar de configurar el projecte. Treballem amb un concepte molt clar de cooperació entre administració i ciutadania que deixi enrere la participació entesa només de dalt cap a baix.

Què s’ha d’oferir a algú perquè vulgui viure a la Rambla?

La primera cosa és millorar la vida diària de la gent que ja hi viu i, també, reforçar els encreuaments veïnals amb els diferents barris i la qualitat de l’espai públic. Un element molt important a millorar és l’arbrat, volem crear espais on als veïns els vingui de gust estar-s’hi. L’arquitecta Lola Domènech, membre de l’equip, ja ha aconseguit convertir el passeig de Sant Joan en un lloc de passejada i a la Rambla treballarem amb la mateixa filosofia. Entenem que és el nostre jardí. També creiem que l’hem de vincular millor al port i això lliga amb el projecte de rambla de mar que tenia quan era regidora i que ara es manté viu.

Impressiona tornar ara a ocupar-se de la Rambla després del que va viure com a regidora?

No hi torno sola. Ara tinc un equip de 40 persones. Aquesta Rambla la farem entre tots, la tornarem als barcelonins i les barcelonines. No tinc cap por. Com a regidora vaig plegar abans, em va faltar un any de feina, i ara el puc donar a la ciutat i fer-ho amb una proposta més vinculada a la meva professió.

“Aquí hi viuen com a màxim 200 veïns”

Eduard Elías és un dels pocs veïns de la Rambla. Viu molt a prop del mosaic de Miró i és portaveu de la plataforma SOS Rambla. D’aquests veïns va néixer la idea de mobilitzar Itziar González i, també, d’organitzar el 2012 una consulta ciutadana sobre aquesta artèria. Elías assegura que un dels reptes que té aquesta artèria és recuperar veïns, però apunta que actualment ningú sap quantes persones viuen exactament a la Rambla. Tot i que segons el cens n’hi ha uns 1.030, els veïns asseguren que la xifra és falsa perquè molts pisos són, a la pràctica, d’ús turístic. “Aquí hi viuen com a màxim 200 persones”, diu Elías.