Ivone Gebara: “El feminisme no pot abandonar les dones que troben el consol en la religió”

Santiago de XileAl Brasil dels 70 Ivone Gebara va topar de cara amb la teologia de l’alliberament. Des d’aleshores no ha deixat de professar-la i hi ha afegit també les tesis del feminisme. Filòsofa i teòloga de formació i monja de vocació, el 1994 es va enfrontar al Vaticà de Joan Pau II per defensar públicament l’avortament. Després d’intentar expulsar-la de la comunitat, la van obligar a tornar a estudiar teologia.

¿Com passa de la teologia de l’alliberament a la teologia feminista?

Fa anys donava classe a un grup de 8 o 10 obrers sobre la Bíblia. La dona d’un d’ells sempre era per allà, preparant tes i cuidant les filles, però no participava mai. Un dia vaig anar-la a veure i em va dir que no li interessava assistir-hi. “Tu parles per als homes, amb el seu llenguatge i sobre els temes que els interessen a ells”, em va dir. Després d’allò, em vaig considerar una ignorant. Em va sacsejar completament.

Quins principis defensa des de la religió?

La teologia té gènere i és la dominació del poder masculí. La relació de la gent amb Déu és la d’un home invisible que habita l’interior de tots nosaltres i quan es fa visible és a través d’un clergue, un bisbe, un sagristà... La ment i el cos estan controlats per un Déu que sempre té representació masculina. Una altra idea que em molesta és que Déu sempre dona ordres que verbalitzen homes, que, al seu torn, interpreten la Bíblia a la seva manera. La teologia feminista que defenso no pretén feminitzar els conceptes sinó parlar des d’una altra perspectiva: ajudar les dones a pensar perquè es produeixi un alliberament en elles.

¿Té a veure amb el pes que la religió ha carregat històricament a l’esquena de les dones?

Hem de canviar la teologia patriarcal, sacrificial i castigadora. Ja no volem parlar de les mateixes coses que van ser consagrades al segle III per Constantí, no volem una teologia des del poder imperial, ni més bisbes prínceps de l’Església. Soc conscient que això significa una pèrdua de la posició de l’Església en la història, però aquest és el preu per arribar a una transformació ètica del cristianisme.

Hi ha corrents dins el feminisme que defensen que el moviment no pot vincular-se a la religió.

Aquesta és una postura molt teòrica i elitista, considerant que el feminisme pretén ajudar les dones i també les que procedeixen de barris més populars. A Recife, el món de les dones pobres és molt religiós. Les dones catòliques o protestants són terriblement esclaves dels preceptes religiosos. ¿Com podria abandonar aquestes majories? No puc deixar d’escoltar-les, encara que no siguin les meves conviccions. No puc deixar de banda el patiment de les dones que troben un consol en la religió. Respecto aquesta mirada, però es tracta d’una solidaritat entre dones que és més forta que la institucionalitat del feminisme o de les religions. No podem ser una elit feminista que viu com si tota la resta no importi.

Què en pensa de la gestió que fa el Vaticà de les denúncies per abusos sexuals (i encobriment) a menors i a religioses?

Celebro que aquestes coses surtin a la llum, però em preocupa el tractament d’aquests casos, que sempre és punitiu. Més que criminalitzar, caldria prendre altres providències: educació per als joves que busquen sacerdoci i un canvi de la concepció de la sexualitat dins les esglésies cristianes, especialment la catòlica. L’esquema sacrificial i criminalitzador es reprodueix també en la sexualitat. Castiguen l’avortament, però quants capellans l’han demanat per a les dones que han deixat prenyades? El tractament antropològic de la sexualitat és molt limitat dins l’Església. La idea que Déu controla la sexualitat a partir del model establert de la família tradicional s’ha de revisar.

¿Aquest escenari podria obrir una porta a ampliar el sacerdoci a les dones?

No. El Papa va impulsar una comissió per estudiar el diaconat, però és pura diplomàcia. És una concessió de la qual no en traurem res. La comissió va començar fa dos anys i no n’hem sentit a parlar més. Tampoc s’hi ha convidat cap dona de les organitzacions que lluiten pel sacerdoci de les dones. Cap.