Javier Pérez Royo: “Ni l’Estatut ni la Constitució tenen ja cap vigència a Catalunya”

MadridJavier Pérez Royo (Sevilla, 1944) és un catedràtic menut i hiperactiu. Just abans d’anunciar que ho provarà a la política acaba de publicar La reforma constitucional inviable (La Catarata). Ho veu negre.

Per què és inviable la reforma constitucional?

Ho és políticament, perquè jurídicament no és tan difícil com sembla. Altres Constitucions d’Europa també demanen majories qualificades. No es reformarà a fons, i això és el que més posa en perill la seva supervivència: la petrificació. La reforma vincula legitimitat d’origen i d’exercici, i si no es canvia, si no es renova, es dilueix. Estem en una situació de bloqueig com la que es va produir el 1931 amb la Constitució de 1876, i llavors el model es va ensorrar.

Els partits en són conscients?

El PSOE sí però el PP no vol tocar res, i sempre tindrà minoria de bloqueig. Són el primer gran obstacle. I no és suficient que no s’hi oposin, haurien de liderar l’acord per reformar-la i compartir el diagnòstic que la situació és insostenible. I si al PP algú dubtava ja surt Aznar a frenar les reformes. El PSOE no té força ni està d’acord sobre quin tipus de reforma constitucional vol.

El gran problema sembla que és el català. Després del procés de l’Estatut, el PSOE i el PP són creïbles?

El tema català és el més visible i urgent, però no és el més important. El principal problema és que el sistema actual no permet que la societat s’expressi, no respon a la complexitat política del país. Caldria canviar el sistema a fons i després abordar el tema català i l’estructura territorial. Fins ara això es resolia amb la Constitució i l’Estatut, i amb la sentència del TC el binomi desapareix. Els catalans ja no l’accepten. Els textos hi són però ja no tenen vigència per a una gran majoria. No sabem com se surt d’aquí però segurament caldria una nova Constitució que definís l’estructura de l’Estat.

Que incorpori el dret a decidir?

Ja el tenim...

Doncs el dret de Catalunya a deixar de formar part d’Espanya...

Això és una altra cosa. Caldria fer dues Constitucions, una amb el dret a la independència i una altra per a Espanya sense Catalunya. Plantejar que l’Estat no existeixi dins una Constitució no és raonable. Si es vol això, és millor votar i després ajustar el marc normatiu al resultat.

Això no ho defensa ni Podem.

Ja... Però la lògica va cap aquí. La reforma cal fer-la amb la incògnita resolta. Però és que això és d’una artificiositat extrema. Arribat aquest moment el que hi ha d’haver és un referèndum i no hi ha altra sortida. Tot el que no sigui això és absurd.

Ja, però una via és legal i absurda i l’altra lògica i il·legal a ulls del TC.

Sí, però és que el tema de Catalunya ara no té altra solució per a mi que votar, perquè una majoria dels catalans ja no es fan seva la Constitució. No hi ha solució jurídica, i per algun lloc cal sortir, tot i que ara no sabem per on. Al vell Estatut no hi podem tornar i no podem fer-ne un altre. L’únic seria pactar un model territorial entre tots i incorporar-lo a la Constitució.

Si es fa no serà amb el consens del 1978, quan l’independentisme era molt minoritari.

Això és el que és terrible, que a Catalunya ens hem quedat sense Constitució i hi ha una degradació evident. S’han cremat totes les etapes. Ara és quan el PSOE planteja per primer cop la reforma. Jo crec que Ciutadans sí que hi entrarà. Presentar reformes així no serveix per a res, s’ha de compartir el diagnòstic que no es pot seguir així i que cal canviar la Constitució. Un cop s’acorda s’ha de veure què es fa amb un treball tècnic i polític. El consens ha de ser punt d’arribada, no de partida. El que vol el PP del consens com a punt de partida és negar la reforma. Ara ho veig encara molt poc madur, sincerament. Jo crec que es mantindrà l’actual deteriorament, i l’independentisme és una expressió d’això.

Pinta un panorama molt negre.

És que les Corts s’haurien de fer l’harakiri per reformar-se i no veig que estiguin disposades a fer-ho. El relleu a la Corona tampoc ha tingut l’efecte esperat perquè ja no té el rol polític que tenia. La situació és greu i per això dic que la Segona Restauració acabarà com la primera, ensorrant-se. No hi haurà cap dictadura, serà una democràcia molt més autèntica perquè aquesta democràcia ja ha fet la seva funció. Està encotillada, amb un principi d’igualtat domesticat.

L’esquerra sortint serà diferent?

Segur. L’esquerra té cansament acumulat, errors acumulats, descapitalització... tot serà diferent. Hi ha menys il·lusió ara i no hi ha un objectiu clar com era entrar a Europa. No sé quin pot ser el projecte suggestiu de vida en comú sent conscients que no és gens clar que Euskadi i Catalunya hi vulguin participar.

¿L’estat de les autonomies va ser un error tal com es va plantejar?

Va ser una resposta a un problema.

A partir d’una realitat asimètrica es va donar una resposta simètrica.

La realitat sempre ho és, també als Estats Units. Un estat federal passa perquè tothom ocupi el mateix lloc a la federació. No entenc per què hi ha d’haver asimetries a la Constitució. Nació ja ho és tothom. La pregunta és si el problema té a veure només amb Catalunya i Euskadi o va molt més enllà.