Jordi Sánhez: "A partir dels 40 t'agafa una melangia estranya"

Un altre estiu a Menorca?

Sí, des de fa anys, perquè em retrobo amb la mateixa gent. M'agrada molt repetir llocs i gent amb qui em trobo a gust. A partir dels quaranta, he començat a retrobar-me amb gent del passat anterior als meus vint anys.

I quedeu?

Em van trucar per celebrar els quaranta anys amb els de BUP i m'hi vaig apuntar. Des d'aleshores ens trobem a l'estiu. També amb els veïns de Montbau, el meu barri. És com si als 40 t'agafés una melangia estranya. Ja sé que és molt cursi.

Els anys pesen, eh?

Mira, vaig anar a fer la pel·lícula Clara Campoamor i em vaig trobar actors que ens coneixem de fa molts anys. La conversa feia molta gràcia, era costumisme català pur. El que no tenia colesterol li feia mal l'esquena, l'altre tenia un dit amb artrosi, l'altre s'havia fet unes anàlisis perquè a partir dels quaranta-cinc s'ha de mirar la pròstata… Durant molta estona no vam parlar de res més. Tot era un repartiment de patologies. [Riu.] Va ser entranyable.

Ja portes cinc anys a La que se avecina . Com hi vas anar a parar?

Després de L'un per l'altre a TV3, em van venir a buscar el Santi Millán i l'Andreu Buenafuente per fer Divinos . Quan va acabar, l'Alberto i la Laura Caballero, els creadors de Aquí no hay quien viva , em van trucar per oferir-me el paper de Recio a la nova sèrie.

T'havien descobert allà?

No, ells i els seus guionistes eren seguidors de Plats bruts !

I què et va semblar el paper de Recio?

Em va encantar! És la primera vegada que faig un personatge que té tots els defectes humans concentrats en una persona. És homòfob, xenòfob, feixista, masclista! I ha evolucionat. Al principi, ell i la dona estaven esporuguits i es defensaven agredint els altres, però no anava amb pistola ni era tan animal. Quan parla dels immigrants diu unes bestieses que penso: un dia em fotran una castanya pel carrer. Espero que entenguin que és humor, i que la crítica no és als gais o als immigrants sinó al fatxa espanyol.

Algú t'ha insultat pel carrer?

De moment, no.

I algú t'ha felicitat pel Recio?

Això sí! Diuen: "Es que Recio dice las verdades" , i jo els contesto que el que diu són "barbaridades" . M'ho diuen al Facebook. Fa dos dies que hi sóc i ja hi ha qui defensa el Recio perquè "dice las cosas reales que nadie se atreve a decir" . Fan una por que t'hi cagues!

Aprofites les aturades de la sèrie per escriure?

Sí. He escrit Tot anirà bé , una TV movie per a TV3, i estic escrivint una obra de teatre amb el Pep Anton Gómez.

Sé que aviat podrem llegir la teva primera novel·la.

Es diu Humans que m'he trobat . És una falsa biografia, un constant anar i venir entre la veritat i la mentida. No s'hi trobarà ningú que es busqui.

Com neix aquest llibre?

Llegint en David Sedaris, que parla de la seva família, em va venir molt de gust parlar de la meva. De fet, va néixer perquè els companys de la sèrie em van dir: per què no fas una obra de teatre, ens hi posem tots i la tirem endavant? Ho vaig fer, però es va convertir en una novel·la. Si després se'n pot fer una obra de teatre o un seguit de monòlegs, ja ho veurem.

T'han demanat algun cop que facis un monòleg per a El Club de la Comedia ?

Doncs mira, m'ho van demanar ahir! T'ho juro. Em van trucar per si volia anar-hi al setembre i vaig dir que sí. Em fa gràcia, em fa il·lusió fer-ho.

Et queda temps per fer cinema?

Entre temporada i temporada. L'última es diu Fuera de juego , amb el Fernando Tejero, i encara no s'ha estrenat. M'agrada canviar de personatge, és fantàstic.

Hi ha Recio per estona?

Sí. Estic bé. No hi ha divismes, ni gent estúpida, i mira que som seixanta persones d'equip i vint actors. Som amics. I això de deixar les sèries en el moment àlgid perquè la gent et recordi… La gent no recorda res! Quan te'n vas, s'obliden de tu.

Què et preocupa?

Que tot estigui tan malament i estiguem tan acollonits. L'estat de por en què vivim, por de perdre-ho tot. Tothom està escagarrinat pensant que es quedarà sense feina. La meva generació mai havia viscut així d'espantada. Hi ha un munt de companys que s'han quedat a l'atur. Toco fusta.