Joan Font: "Després dels Jocs Olímpics ens continuen associant a grans espectacles. Bé, ens ho hem buscat"

Enlairar-se i no tornar mai més és un final de somni per a tota mascota. El 9 d'agost del 1992 a la nit van veure aquest bonic final del Cobi -la mascota dels Jocs Olímpics, dissenyada per Mariscal- entre 700 i 1.000 milions de persones. Tothom va quedar-se amb la idea que, acabada la seva missió, el Cobi havia marxat per sempre. Bé, tothom no. Un pescador que feinejava al Maresme va trobar-lo l'endemà flotant, amb l'aigua fins al coll, ben solitari. El vent l'havia dut al seu espai natural, el mar. "El més curiós de tot és que va anar a parar entre Arenys i Canet", explica Joan Font, el director de la companyia Comediants, que va organitzar l'espectacle de la cerimònia de clausura dels Jocs (a Canet és justament on té la seu aquesta companyia). "El pescador ens el volia vendre!", explica Font. "Després d'intenses negociacions vam arribar a un acord", recorda. D'aleshores ençà, el vaixell de paper que va endur-se el Cobi -fet d'un material molt lleuger, similar al de les veles de windsurf , sense porus perquè l'heli que l'havia de fer pujar no s'escapés- ha reaparegut en espectacles de Comediants.

Comediants sempre ha jugat amb foc. Per això, quan va rebre l'encàrrec de fer l'espectacle de la cerimònia de clausura dels Jocs, en saber que tindria lloc a la nit, no van dubtar a fer-ne protagonista el foc. "És el que millor defineix l'esperit festiu, i més en aquest racó del Mediterrani", subratlla Joan Font. A la clausura va haver-hi elements de la Patum de Berga, de les Falles de València, de la nit de Sant Joan i dels Pastorets: dimonis, diables, dracs, guites i cucaferes. El moment en què l'Estadi va esdevenir el cràter d'un gran volcà és un dels més recordats. "A l'espectacle van participar-hi una mica més d'un miler de persones: uns 850 actors i ballarins amateurs i professionals, colles de diables, de bestiaris i de cantaires. La resta era personal de logística", especifica aquest artista, que ha mamat teatre des de petit, a la seva Olesa de Montserrat natal.

És difícil saber amb exactitud quan van arrencar els preparatius per a les cerimònies dels Jocs, però va ser, de ben segur, força anys abans. "Vam fer un munt de reunions creatives, en les quals van participar Manuel Huerga, Bigas Luna, Xavier Mariscal, Pepo Sol, El Tricicle, Els Joglars i La Fura dels Baus. Recordo sobretot la pluja d'idees dels inicis, en què Mariscal va proposar fer una paella gegant", comenta Font.

El 1992 va ser un any especialment generós per a Comediants. Un any frenètic i irrepetible. "Vam fer la cavalcada de l'Expo de Sevilla, i La magia del tiempo , un espectacle menys efímer que el dels Jocs Olímpics [uns 13 milions de persones van veure passejar les dotze carrosses, una per a cada mes de l'any]", comenta el director de Comediants. Font fixa la mirada enrere i fa balanç: "Després d'aquell estiu del 1992, vam fer un crac . Havíem crescut moltíssim, vam arribar a ser uns quants centenars de persones. Ara som una desena". La imatge de Comediants es va consolidar. "El que passa és que ens continuen associant a grans espectacles. Bé, ens ho hem buscat, i cada cop que en fem hem de tornar a comptar amb uns quants col·laboradors. Per exemple, últimament hem participat en la celebració dels 1.000 anys de la ciutat de Hanoi (Vietnam) i al bicentenari de la Constitució de Cadis, la Pepa ", explica Font. Ara els membres de Comediants treballen d'una manera més pausada. Però amb la mateixa passió del 1971, quan van fundar la companyia.