Joan Josep Isern: «No és responsable portar els fills a una autoescola ‘low cost’»

BarcelonaEl 2014 es va tancar amb una reducció important de la sinistralitat a Catalunya, però el 2015 s’està patint un retrocés molt important. Només en l’última setmana, amb un altre pont dramàtic, han mort set persones. Què està passant? El director de Trànsit avisa que per retallar més les xifres caldrà mesures imaginatives més enllà de la sanció, i alça la veu contra el frau de les revisions mèdiques del carnet de conduir.

Què està passant aquest any?

Estem molt preocupats, tot i que Catalunya se situa entre els 5 millors països del món en reducció de la sinistralitat. La Gran Bretanya, Holanda i Suècia lideren la llista, ja que estan per sota dels 30 morts per cada milió d’habitants, i Catalunya se situa en els 35, comptant que aquí a l’estiu tripliquem la població mentre que ells no. Fins al 2010 aquests tres països van fer molt bona feina i van guanyar molt d’avantatge respecte a la resta amb polítiques de seguretat passiva com el cinturó, els sistemes de retenció infantil i el casc de moto. Però quan analitzes la segona dècada del mil·lenni, nosaltres hem seguit reduint la sinistralitat mentre que ells no ho han fet: amb prou feines l’han reduït un 1%, quan haurien de situar-se prop del 25%. Ells s’han estancat i nosaltres hem d’agafar el lideratge amb polítiques innovadores, que hem plasmat en el pla estratègic.

Quina es la prioritat d’aquest pla?

L’aposta total per la formació viària. Catalunya és l’únic país del món que té un model basat en la formació en tot el cicle vital. A la primària i a la secundària perquè l’oferim des del Servei Català de Trànsit, al sistema universitari perquè hem signat un acord amb nou universitats perquè els estudiants puguin fer un mòdul variable de seguretat viària, però també durant l’etapa laboral i als centres de la tercera edat.

Aquests cursos són voluntaris...

Has de començar així perquè en polítiques de seguretat viària l’obligatorietat no sempre funciona, a part que no tenim capacitat legislativa. Hem de fer les coses per convenciment. Però quin és l’únic àmbit en què les persones obligatòriament han de passar per una formació viària? Les autoescoles. Per això aviat aprovarem el segell de qualitat.

Què suposa aquest segell?

Anar a una autoescola de qualitat és un exemple de responsabilitat, sobretot per als pares. Hem de saber que al nen no el podem portar a una autoescola low cost i que amb dues pràctiques i dues sessions de teòrica es planti amb una moto en una autopista.

¿A banda de premiar les autoescoles que fan bé les coses, no es podria castigar les que no ho fan bé, com les low cost de què parla?

És que no està reglamentat. Tu pots agafar una habitació de casa teva i convertir-la en una autoescola. L’únic requisit és que tinguis la titulació de professor d’autoescola, res més. No has de tenir un mínim de metres quadrats, ni un mínim de cotxes per fer pràctiques, ni uns preus regulats. N’hi ha que ofereixen treure’t el carnet de moto per 60 euros, i amb 60 euros és impossible que et donin una formació correcta.

¿I no es pot fer el mateix [un segell de qualitat] per als centres mèdics que fan les revisions prèvies al carnet de conduir?

En aquest cas no podem perquè no hi creiem. Al juliol farem un congrés exclusiu per demostrar que la revisió mèdica és una garantia de qualitat i no només una taxa administrativa més. No pot ser que a la persona que va a un centre mèdic i diu que es troba bé li donin el certificat.

I com es pot canviar això?

Canviant la llei. Que l’historial mèdic d’aquesta persona tingui una correspondència amb el seu carnet de conduir. Però això només ho pot canviar l’Estat. O fem una revisió mèdica que serveixi per a alguna cosa, o no la fem. Però no fem una cosa que serveixi per cobrar uns diners, i després ens trobem que les morts per consum de psicofàrmacs ja siguin més del doble de les morts per consum de drogues, i que s’estiguin acostant a les de l’alcohol.

¿Les sancions ja no fan canviar conductes entre els conductors?

Suècia i la Gran Bretanya tenen entre 120 i 130 radars per cada milió d’habitants, i nosaltres en tenim 25 per cada milió. Això és una política que dóna molts resultats, i no dubto que hagi sigut el millor instrument per reduir la sinistralitat, però hem de fer alguna cosa més perquè per molts més radars que poséssim no arribaríem als zero accidents. Millorar les infraestructures i la seguretat dels cotxes seran eines molt importants. De fet, hi ha molts cotxes connectats a internet que ajudaran molt a reduir accidents, però això és el cotxe del futur i aquí encara estem conduint amb el cotxe del passat.

De fet, aquest és un dels grans problemes que tenim, no? Cotxes massa vells.

Estem patint un increment brutal de mobilitat amb un envelliment del parc mòbil molt important. No tant per l’envelliment en si, sinó també pel poc manteniment. Tenim un 65% dels cotxes amb més de 10 anys, però les motos en tenen més de 15! Hi ha molt poques motos amb uns pneumàtics en condicions per fer una frenada d’emergència sense caure a terra.

I què s’hi pot (o podem) fer?

Si tu no pots comprar-te un cotxe nou, que ho trobo normal amb la situació actual, com a mínim sí que has de saber que fer un bon manteniment és molt important.

Cinc víctimes mortals durant el pont

El cap de setmana s’ha saldat amb cinc víctimes mortals a les carreteres catalanes. En el recompte del pont, però, que comença divendres a la tarda, només se’n comptabilitza una. Així i tot, divendres van morir quatre persones: tres motoristes (a l’Alt Penedès i al Gironès) i Josep Latorre, el primer alcalde en democràcia del municipi de Seròs (Segrià). Dissabte, una nena de dos anys va morir a la N-240 a Vallmoll (Alt Camp). Ahir a la tarda va concentrar-se el volum més gran de desplaçaments de l’operació tornada: 350.000 vehicles van tornar a l’àrea metropolitana.