ENTREVISTA

Jordi Jané: “No he dit mai que no admeto cap culpa en el cas Quintana”

Va arribar a la conselleria d’Interior a finals de juny. Una de les patates calentes que tenia sobre la taula era el cas Quintana, i la va agafar amb decisió

Va arribar a la conselleria d’Interior a finals de juny. Una de les patates calentes que tenia sobre la taula era el cas Quintana, i la va agafar amb decisió. Jordi Jané (l’Arboç, Baix Penedès, 1963) mesura al mil·límetre cada paraula que fa servir per no dir res que no vulgui dir realment, però si es llegeix entre línies se l’entén força bé.

L’arxivament del cas del manter mort a Salou el deu haver alleujat.

És la ratificació que des del primer dia vam explicar el que havia passat. Lamentablement va morir una persona, però era una persona molt implicada en la xarxa de compravenda il·legal, no era allà per casualitat. Però a mi el que em va saber més greu és que, després que el portaveu dels Mossos, el comissari en cap i el conseller expliquéssim com va anar l’actuació policial, mediàticament es donés tant de ressò a veus que posaven en dubte la versió oficial i es posessin al mateix nivell les declaracions de presumptes delinqüents.

¿Entén que el cas Quintana i, en part, el cas Benítez hagin minat la credibilitat del cos i de la figura del conseller d’Interior?

Espero que no. Jo no he enganyat mai ningú. Jo vaig parlar amb la mossa d’esquadra que va ser més a prop de Sylla, em vaig tancar amb una habituació amb ella i li vaig dir: “Digue’m la veritat, sóc el conseller i necessito saber la veritat”. M’ho va explicar tot i me la vaig creure des del primer moment, i jo vaig explicar la veritat al país.

El conseller Felip Puig també va sortir després de l’incident amb Ester Quintana i va fer unes afirmacions que ara s’ha vist que no són certes.

Jo crec que sempre s’intenta traslladar la veritat, però de vegades les investigacions poden avançar cap a un altre cantó. Però sempre es vol dir la veritat. Jo tampoc era dins el pis de Salou, però vaig explicar el que a mi em van explicar els Mossos, i me’ls vaig creure. En cada moment el conseller d’Interior ha dit el que li traslladaven des d’afers interns i des de les investigacions dels Mossos. El que passa és que són investigacions obertes que poden evolucionar, i poden aparèixer nous fets i noves dades que et poden portar a conclusions diferents.

Per tant, confia que a vostè no li passarà com al conseller Puig i que el temps no li prendrà la raó.

En aquest cas de Salou, la veritat judicial ha acabat amb un arxivament de la causa.

Després que la Generalitat hagi pagat la indemnització a Ester Quintana, encara que la via penal continuï oberta, ¿manté la versió dels seus antecessors a la conselleria que els Mossos d’Esquadra no van tenir res a veure amb la ferida d’Ester Quintana?

A mi em van nomenar a finals de juny, i en la primera entrevista ja vaig anunciar que era necessari que hi hagués una consignació econòmica per la responsabilitat civil. Jo sóc jurista i entenc que hi ha un fet claríssim: hi ha una persona que ha perdut un ull en el marc d’una actuació policial. Això és segur. Ara, dit això, hi ha un procés judicial obert i sóc el primer interessat que s’arribi final al final per saber què va passar. Que es practiquin totes les proves, que es faci un judici obert al públic i es pugui conèixer exactament què va passar. En sóc el primer interessat.

¿El pagament de la indemnització no implica l’admissió de la culpa?

No, i alguns mitjans han fet aquesta interpretació sense que jo ho hagués dit. Però jo no he dit mai que no admeto cap culpa, jo dic que primer s’ha de demostrar. Hi ha un procés judicial obert per veure què va passar, i si hi ha responsabilitats penals s’hauran de depurar. Jo no estic dient que no hi siguin, jo estic dient que forçosament s’ha de fer el judici i s’ha de demostrar què va passar i qui en va ser el responsable o responsables. I tampoc dic que no hi hagi responsables, dic que s’ha de saber qui ho són. Imagina’t que els mossos imputats no són els responsables i ho són uns altres. Forçosament hem de ser respectuosos i no precipitar-nos.

D’acord, s’ha de saber qui va disparar, però ¿que el cos dels Mossos és el responsable sí que ho podem dir?

La investigació interna sembla que porta a dir que això va passar en el marc d’una actuació dels mossos. Ni tu ni jo hi érem, però la percepció d’afers interns és que va ser en el marc d’una actuació policial. Ara caldrà saber quin tipus d’actuació i qui la va dur a terme. I com se sabrà això? Amb el judici. Hem de ser respectuosos amb el judici, però sobretot amb la persona que ha perdut un ull. No tinc cap crítica cap a aquesta persona, al contrari, màxima voluntat de col·laborar amb ella per aclarir la veritat.

Veig que és molt curós amb les paraules que fa servir.

Tinc el deure de fer-ho perquè és un cas obert judicialment encara.

Però Ester Quintana espera un reconeixement públic de la responsabilitat dels Mossos.

El judici ha de servir per saber què va passar i per què va passar.

¿I no hi haurà unes disculpes públiques?

Tota reparació que s’hagi de fer a la senyora Quintana per part meva es farà. Amb la responsabilitat civil que hem assumit [indemnització] demostrem la nostra bona voluntat. Potser no s’ha entès el que hem fet, però el que hem fet és un pas molt important amb la voluntat de reparar el dany a la senyora Quintana en tots els àmbits, econòmicament i també moralment.

Si aquest judici diu que va ser una pilota de goma el que li va fer perdre l’ull, comptant que hi ha un informe dels Mossos que diu que no es va disparar cap pilota de goma, què farà com a conseller?

M’està proposant una hipòtesi que no sé si es produirà. Els informes pericials que diuen que la pèrdua de l’ull pot haver sigut causada per una pilota de goma no diuen si pot haver sigut un altre dispositiu policial. En el judici amb les proves que es facin s’acreditarà quin dispositiu policial va ser.

¿I si va ser un projectil de viscoelàstic? La conselleria va comprar-ne una gran quantitat per substituir precisament les pilotes de goma.

Jo no m’atreviré mai a dir si ha sigut una pilota de goma o això que diu, no ho sé i no ho tinc contrastat per dir-ho. Seria altíssimament irresponsable si en parlés. Deixem que els tribunals facin la seva feina.

Més continguts de