Josep Maria Gatell: “Recomanem la pastilla profilàctica per prevenir el VIH”

BarcelonaDes d’avui i fins dissabte se celebra a Barcelona la XV Conferència Europea de la Sida (EACS), que presideix Josep Maria Gatell, un dels grans experts en aquesta malaltia. Que se celebri aquí suposa un reconeixement a la recerca en el camp de la vacuna contra la sida que s’està fent a Catalunya. Gatell avança que les guies mèdiques inclouran la recomanació d'administrar una pastilla preventiva del VIH als col·lectius de risc.

Què podem esperar d’aquest esdeveniment?

Es presentaran les noves guies terapèutiques per a tot Europa per al tractament del VIH i l’hepatitis C, que representen un important canvi respecte a les de fa dos anys. La del VIH inclou avenços en el tractament antiretroviral: es podrien reduir els medicaments de tres a dos.

Quins altres canvis inclouen?

Per fi, després de molts anys d’història del VIH, es recomana tractar tothom des del primer moment del diagnòstic, sense esperar que les defenses baixin per sota d’un llindar. I per primer cop a la història les guies terapèutiques també recullen la recomanació d’usar profilaxi de preexposició [és a dir, subministrar antiretrovirals a persones sanes abans de tenir relacions de risc] en determinats grups. Això vol dir que si les persones amb activitat de risc prenen medicació no s’infectaran encara que tinguin una conducta de risc. No està oficialment aprovat a Europa, però hi ha evidència científica perquè les guies ho recomanin. També l’OMS ho fa.

A quins col·lectius va adreçat?

Sobretot a homes que tenen sexe amb homes i que tenen moltes parelles i pràctiques de risc.

I no pot ser polèmic? Sembla que es digui que no cal usar preservatiu.

La prevenció del VIH sempre és multifactorial. A les persones a qui es prescriu profilaxi de preexposició també se’ls recomana que utilitzin el preservatiu, però hi ha qui prefereix prendre una pastilla que fer servir preservatiu, i si facilites la profilaxi de preexposició minimitzes el risc. És un tema que es debatrà molt en els pròxims mesos. A Europa ara només es pot utilitzar en assajos clínics i estudis perquè l’Agència de Regulació Europea encara no l’ha aprovat; als EUA, sí. Però si les guies ho publiquen, es farà pressió per posar el tema sobre la taula.

En què consisteix la profilaxi?

És una combinació de dos retrovirals. Hi ha dos estudis europeus que diuen que es pot prendre cada dia o a demanda en funció de l’activitat sexual. Ho has de pensar amb antelació. Està adreçat a grups molts específics de població, no parlem de milers de persones. I en altres malalties també es fa servir, com quan viatges a països tropicals i prens profilaxi per a la malària.

Precisament, al col·lectiu homosexual és on més creixen les infeccions de VIH.

A Europa Occidental, entre el 50% i 60% de les noves infeccions són en homes que tenen sexe amb homes i realitzen pràctiques de risc.

¿Ens hem relaxat a l’hora de prendre precaucions?

Segur que sí. La bona notícia és que tenim un tractament que és senzill i ben tolerat però la mala notícia és que es pot frivolitzar i pensar que com que ja hi ha tractament no cal prendre mesures, i és una actitud que cal eradicar perquè s’ha de fer tractament tota la vida, controls mèdics, l’esperança de vida és més curta i, a més, té un cost econòmic. I encara que la controlem, la infecció per VIH no és cap broma. Els joves són els que tenen menys por.

¿En quin punt està el projecte d’investigació català de vacuna contra la sida, l’HIVACAT?

Tenim diferents candidats a vacunes, algunes ja s’han provat en humans i el 2016 se’n provaran dues més. Són candidats a vacunes terapèutiques, que són més fàcils que les preventives.

Veurem la cura per a la sida?

La vacuna preventiva és difícil però s’hi està treballant. A l’HIVACAT som pioners en vacunes terapèutiques, i el més probable és que aquesta arribi abans. Però la curació la pots entendre de dues maneres. Si vols minimitzar l’epidèmia s’ha de fer prevenció, i si podem prevenir noves infeccions, d’aquí 10 o 15 anys l’epidèmia de VIH es reduirà de manera dràstica. Una altra cosa és curar el virus de la persona infectada. Llavors, la resposta és probablement no.

Els pacients cada cop viuen més anys. Quins reptes planteja?

És una bona notícia que visquin més anys. Que tinguin problemes relacionats amb l’edat vol dir que es fan vells i el VIH el tenen ben controlat. El seu procés d’envelliment és més accelerat que en la població general. Si l’esperança de vida d’un home és de 80 anys, la d’un home amb VIH és deu o dotze anys menys.