“Feminisme i budisme són compatibles del tot i es poden ajudar mútuament”

De veu assossegada i somriure sincer, Karma Lekshe Tsomo transmet una alegria i una bonhomia que probablement l’han ajudat en la lluita pacífica que ha hagut de mantenir d’ençà que es va convertir al budisme i va decidir acabar amb la discriminació de la dona en aquesta cultura. Amb una peculiar biografia, una surfista convertida en monja budista, aquesta nord-americana de 72 anys és fundadora de Sakyadhita, l’Associació Internacional de Dones Budistes, i directora de la Fundació Jamyang, una ONG dedicada a donar oportunitats d’estudi a dones i nenes d’arreu del món.

Com va arribar al budisme?

El meu cognom real és Zenn i això em va portar molt d’hora a preguntar-me sobre el budisme. Amb 11 anys vaig llegir un llibre de budisme i em va semblar que tenia tot el sentit del món. Vaig anar a la meva mare i li vaig dir: “Mami, sóc budista”.

Però no va començar la seva carrera budista tan jove, oi?

No, esclar. De jove vaig ser surfista. Tot i que llavors no hi havia surf professional, jo competia amb l’associació de surf de Malibú. Quan tenia 20 anys, vam anar a una competició internacional al Japó. Era l’única noia. El mal temps no ens va permetre competir, així que ho vaig aprofitar per anar a monestirs budistes i començar a estudiar. Però no vaig trobar cap monestir per a dones i vaig decidir continuar el viatge pel Sud-est Asiàtic, l’Índia i el Nepal. Després de dos anys viatjant no vaig trobar cap monestir per a dones, així que vaig tornar als EUA a fer estudis asiàtics.

I va tornar a l’Índia.

Sí, amb 25 anys vaig anar a estudiar budisme a Dharamsala [seu de l’exili tibetà]. Allà em vaig adonar que les monges no sabien llegir. Allò no estava bé: dediquen la seva vida al budisme però no poden llegir el que diu Buda perquè no se’ls dóna educació. Així que vaig decidir donar-los classes.

Hi va trobar resistències?

Al principi elles mateixes hi eren reticents. Deien que eren tontes i no podrien aprendre’n. Fins que els vaig dir que si n’aprenien podrien llegir els ensenyaments del Dalai-lama. Les vaig convèncer. Vaig arrencar amb un grup de 12 monges, una d’elles de 63 anys, i en dos mesos ja sabien llegir. Llavors van voler estudiar filosofia budista i per això els calia gramàtica. I així, a poc a poc, vam anar creant tot un programa d’estudis.

Allò va desembocar en Jamyang.

Exacte. I al mateix temps en aquella primera època em venia gent d’altres països a explicar que tampoc tenien monestirs per a monges. Vam decidir fer una conferència internacional de dones budistes per debatre-ho: va ser l’inici de Sakyadhita.

¿I va haver de ser una occidental qui ho posés en marxa?

Jo només hi vaig donar el tret de sortida. Com a occidental estava més acostumada a expressar la meva opinió. Havia participat en les lluites estudiantils dels 60 al meu país i estava acostumada a denunciar injustícies.

S’ha trobat molts obstacles?

Al principi eren subtils. M’arribaven notes dient: “Què intentes fer?” Dubtaven de les meves motivacions com a occidental, creien que volia imposar alguna agenda feminista. Però les dones budistes són molt conscients de la seva discriminació.

¿La situació de la dona en el budisme és pitjor que en altres cultures?

Difícil de comparar. Però les dones budistes tenen uns fonaments més sòlids perquè el mateix Buda va defensar la igualtat entre homes i dones. Els primers deixebles de Buda eren homes, però aviat la seva madrastra va voler unir-s’hi. Ell al principi va dubtar perquè la vida al bosc buscant la il·luminació era un canvi radical en el rol social de la dona i perquè podia ser perillós: algunes de les que ho van fer van ser violades al bosc. Finalment Buda va fer una excepció i va dir que les monges budistes havien de viure en comunitat entre elles per a la seva seguretat. Moltes dones van ser grans mestres budistes en aquells primers temps, però després que Buda morís es va anar derivant cap al sistema patriarcal.

I s’ha aconseguit algun canvi?

Sí, des dels 80 hi ha hagut grans canvis. Quan vaig començar, el discurs era: “Les dones tenen mal karma”. Però l’actitud dels monjos ha canviat. Aquest any un grup de monges per primer cop s’examina del títol Geshe de filosofia budista, que requereix 20 anys d’estudi. És un gran salt. Ara falta el pas de l’ordenació: pocs països ordenen monges. A la tradició tibetana les dones només són novícies.

Que hi hagi dones lama?

El terme lama només vol dir mestre, però no s’aplica mai a les dones. Es fa servir per a nens de sis anys, però no per a dones que han sigut mestres budistes durant 20 anys.

Es considera una feminista?

I tant que sí.

És possible ser budista i feminista?

I tant! El feminisme és del tot compatible amb la teoria budista, que creu en la igualtat de tots els éssers humans. I budisme i feminisme poden ajudar-se mútuament. El moviment feminista a Occident ha oblidat el vessant espiritual i el budisme pot ser útil: té tot de tècniques per treballar amb la ment i lluitar contra sentiments d’inferioritat, opressió o alienació. I el feminisme pot ajudar el budisme a refer el seu marc igualitari original.