Lauren Anderson: "Fa anys compartir la casa amb un desconegut semblava una bogeria"

Directora de Collaborative Innovation Lab, consultora de consum col·laboratiu

L'australiana Lauren Anderson, profeta del consum col·laboratiu, que consisteix a intercanviar o compartir cases, cotxes, diners, talents o temps, ha estat a Esade convidada per Creafutur.

¿El consum col·laboratiu és una filosofia de vida o un nou model de negoci?

Una combinació de les dues coses. Per una banda, som davant una gran transformació socioeconòmica: no volem coses, volem experiències, perquè ens fan més feliços. Pel que fa al negoci, afavoreix un ús més eficient de les coses que tenim i canvia la manera en què les companyies es relacionen amb els clients. És una relació més basada en el servei que en el producte. Té un impacte econòmic, en el medi ambient i l'ús dels recursos.

Com neix?

Fa uns anys hem anat veient que eBay, el cotxe compartit, i fins i tot l'intercanvi de roba, estan connectats. La tecnologia permet intercanviar i comerciar de maneres fins ara impensables. Està canviant la manera de pensar sobre la propietat, el transport i la mobilitat.

Dius que eBay és l'avi del consum col·laboratiu. Qui serien els pares?

Zipcar seria el pare. El seu fundador, Robin Chase, va veure com els cotxes inutilitzats es podien aprofitar. Airbnb, per buscar pisos o habitacions, és l'adolescent de la família, l'adolescent guai amb qui tothom s'identifica ara.

¿A les grans empreses no els fa por el canvi de model?

Les companyies de la indústria hotelera o turística ens veuen com una gran amenaça, perquè la gent està canviant la seva manera de viatjar. Les fàbriques d'automòbils i empreses de transport ho veuen com una oportunitat. BMW, Citroën i Daimler fins i tot creen les seves pròpies plataformes per compartir cotxe. No poden ignorar aquesta transformació.

No tot ho vull compartir amb altres.

No volem compartir les coses que tenen un alt valor sentimental o que utilitzem sovint. Però sí les que estan infrautilitzades. Els mòbils i la geolocalització ens ajuden a aprofitar oportunitats. Compartir cotxe és la porta d'entrada al consum col·laboratiu. Fa uns anys, la idea de compartir casa teva amb un desconegut hauria semblat una bogeria.

¿Alguns es faran rics amb el consum col·laboratiu?

I tant. Pots trobar-te organitzacions sense ànim de lucre com els bancs del temps, el Good Gym, un gimnàs on ajudes gent gran, i les biblioteques entre veïns, però també empreses que simplement gestionen l'inventari, en comptes de tenir actius propis o haver-los de produir. L'empresa per compartir cotxe Zipcar, per exemple, té la propietat de tots els vehicles, i el que fa és gestionar-los. Els va suposar un temps obtenir beneficis.

Potser a qui li agrada compartir no vol que algú es faci ric a costa seva.

Aquesta és una tensió lògica. Hi ha gent més interessada en la part més social que no pas en la comercial. Hi ha situacions en què no té sentit que els diners canviïn de mà, el més important és permetre transaccions.

Les empreses han de ser del tot transparents pel que fa a on van a parar els diners.

És la diferència clau entre les empreses de consum col·laboratiu i la indústria més tradicional, ja que el veritable producte és la gent. Si casa meva està a Airbnb, és molt important saber que estic percebent la quantitat correcta de diners pels meus serveis, i que Airbnb està afegint un valor a aquest servei, ja que me'l cobra.

Com gestioneu els aspectes legals i financers en el mercat global?

En una ciutat amb un sector turístic fort, els lobis hotelers tenen una gran quantitat d'interessos en conflicte, s'enfaden amb empreses de compartir pis o cotxe. Cal que les ciutats tinguin un paper proactiu. Ens hem d'assegurar que aquests nous tipus de negocis ajudin l'economia i assegurin un sistema igualitari en comptes de destruir-lo i arruïnar-lo. En comptes d'agafar un tall del pastís, intentem coure'n un de més gran que permeti que més gent se'n beneficiï.

La tecnologia permet l'anonimat i això posa en perill la confiança necessària.

Hem de crear comunitats on els individus construeixin relacions de confiança. Fa un parell d'anys a un dels amfitrions d'una comunitat d'intercanvi de pisos li van destrossar la casa, era un usuari fraudulent. No entenien que havien d'assegurar-se que la persona fos qui deia ser. La xarxa ha desenvolupat eines de verificació perquè la gent pugui provar la seva identitat. Cal garantir que qui ve és de fiar.

El consum col·laboratiu és una tendència clara, però tu ho defineixes com una revolució.

No confiem ni en les grans organitzacions ni en els bancs. La societat no pot sostenir més aquest tipus d'institucions centralitzades. I la gent cada vegada dóna menys valor a les possessions materials.

Reinventarem els bancs?

Sí. Hi ha empreses com Zopa al Regne Unit i el Lending Club als Estats Units on la gent realment es fan préstecs els uns als altres. Les companyies no utilitzen els diners com a ells els sembla, ajuden la gent a saber on invertir els seus diners. Estan obtenint interessos més alts en retorn i la gent que obté préstecs també paga uns interessos més baixos.

¿Et veus d'aquí deu anys promovent encara el consum col·laboratiu?

Ja no caldrà identificar-ho com alguna cosa extraordinària. Les companyies començaran a adonar-se que poden ser més eficients amb les idees d'altra gent. També els governs començaran a pensar de manera diferent sobre com ofereixen els serveis públics.

Quina és la teva plataforma de consum col·laboratiu preferida?

Les que poden solucionar els grans problemes de la gent. L'atur és un drama, i moltes companyies de consum col·laboratiu estan tirant endavant plataformes per compartir el talent, mercats de treball, llocs on fas coses variades per tenir un salari i sobreviure fins que trobes una bona oportunitat.

Què recomanes a algú que vulgui començar un nou negoci?

Buscar algun bé o actiu o talent que s'estigui desaprofitant. A més, ha de partir d'una idea que sigui la teva passió. Has d'identificar on està el malbaratament en el sistema i construir una comunitat al voltant d'una geografia molt específica. Millor no ser nacional o global des del principi, té molt futur fer coses hiperlocals, als barris.

¿Tots els consumidors estan preparats per compartir? ¿Tu eres de les que els agradava fer treballs amb grup a l'escola?

Els projectes en grup mai són divertits. Però ara tenim les eines per escollir en quines àrees vols compartir.

Potser ets massa optimista quan dius que el jo morirà i que el nosaltres tindrà més força. Estem a la societat del jo, jo, jo .

El jo sol té un límit, i amb el nosaltres no hi perdem res, sinó al contrari: podem fer molt més. Som criatures socials i necessitem formar part d'una comunitat. I és evident que el camí que estàvem agafant no ens estava satisfent.

Què comparteixes?

Aquí a Barcelona m'estic en una casa particular a través d'Airbnb, i també ho he fet a San Francisco, Londres i París. No tinc cotxe des de fa set anys, utilitzo serveis per compartir-lo. I cada vegada que vull comprar alguna cosa penso: "De veritat ho necessito, o puc agafar-ho en préstec?". És un canvi de mentalitat.

Més continguts de