Publicitat
Publicitat

Polèmica al cementiri de Montjuïc: "M'hauran de demostrar que les restes són del pare"

L'Ajuntament assegura que ja s'han identificat 63 difunts dels nínxols enfonsats

"Per deixadesa, però han profanat la tomba del meu pare". La Cristina Garcia és una de les afectades l'ensorrament, ara fa una setmana, d'un bloc amb 140 nínxols al cementiri de Montjuïc de Barcelona. Ella, que tot just feia dos anys que havia enterrat el seu pare i que ha vist com, de cop, el procés de dol recomençava de la pitjor manera possible, és molt crítica amb la manera com des de l'Ajuntament i des del mateix cementiri s'està gestionant l'incident. Sobretot, amb el fet que no s'hagi fixat com a imprescindible fer proves d'ADN per poder identificar cada difunt.

Segons va explicar ahir el regidor de Presidència del consistori, Eloi Badia, les tasques de recuperació, identificació i reinhumació dels difunts es realitzen amb la col·laboració d'un equip d'antropòlegs que són els que decidiran fins a quin punt és necessari i viable fer proves d'ADN o d'algun altre tipus per tenir clar a quin nínxol pertanyien les restes. Les proves d'ADN es faran servir en els casos més complicats, que són també els que trigaran més a resoldre's. De moment, el cementiri té 63 difunts identificats i traslladats a nínxols provisionals. 

"Jo voldré que em demostrin que les restes són del meu pare. No em creuré a cegues que són les que posaran en un altre nínxol", lamenta aquesta afectada, que està intentant vertebrar una acció conjunta de les diferents famílies afectades per exigir responsabilitats al consistori.Ella va patir un doble cop, perquè quan la van trucar per informar-la que el nínxol de la família era un dels afectats per l'esfondrament, li van dir que les restes el seu pare ja estaven identificades i, després, va resultar que no era així, Al nínxol familiar hi té els avis, el pare i una tieta i diu que voldrà comprovar que, efectivament, tots tornen a descansar en el seu lloc.

El consistori, al seu torn, va voler donar ahir l’última hora de '’incident. A dia d’avui, s'han identificat i inhumat a d'altres nínxols 63 difunts. Dels 144 nínxols afectats, 68 es van enfonsar completament (quatre estaven buits), de 24 se'n desconeix encara l'afectació, 24 no es van arribar a enfonsar però se n'han retirat les restes perquè també hauran d'anar a terra i 28 es van enderrocar per motius de seguretat. L'Ajuntament, però, encara no ha aconseguit contactar amb 40 famílies. Les més difícils de localitzar són aquelles que fa més de deu anys que van enterrar el seu difunt. De cara a Tot Sants, la previsió és que el cementiri funcioni amb normalitat sense talls d’accés i amb tots els difunts reallotjats però no es pot garantir que s'hagi localitzat totes les famílies.

"No es podia preveure"

Badia també va presentar ahir dos informes d'arquitectes encarregats pel consistori que conclouen que l'incident no es podria haver previst. Els informes asseguren que l'accident el van provocar la suma de l'orografia complicada de la zona -associada a moviments morfològics- i els danys a l'arquitectura interna -i, per tant, no visible- d'alguns nínxols. El 13 de setembre es va detectar l'esquerda que amenaçava aquest bloc de 144 nínxols, i ja es va procedir a tallar l'accés a la zona i contactar amb l'arquitecte que, el dia 14, va revisar l'estructura. Tot i així, no es va arribar a temps de solucionar-ho i l'estructura va cedir el dia 15 a la matinada.

La síndica de greuges de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, ha obert una investigació sobre l'ensorrament. Vol esbrinar, per exemple, si la manca de manteniment ha tingut alguna cosa a veure amb l'accident. Ahir l'Ajuntament va concretar que, durant  l’última dècada s'han invertit 10,2 milions d'euros en manteniment i rehabilitació al cementiri de Montjuïc i va informar que, a partir d'ara,  es prendran mesures com fer un seguiment dels moviments del subsòl. El cost de reconstruir el bloc de nínxols és de 200.000 euros i les famílies afectades podran escollir si volen que els seus difunts continuïn als nínxols provisionals o que se'ls reubiqui on eren un cop reconstruït. EL  director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, va assegurar ahir que, en el moment de l'enfonsament, no es va contactar amb Bombers perquè es va considerar que se n'ocupaven l'Institut de Medicina Legal i el jutjat de guàrdia i l'Ajuntament, que va activar a dos psicòlegs del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (Cuesb).

Visibilitzant l'assetjament sexual

Etiquetes

Més continguts de