L'Arquebisbat impulsa la facultat Antoni Gaudí al Seminari de Barcelona

El centre oferirà estudis centrats en història de l'Església catòlica, arqueologia cristiana i art cristià. El cardenal Sistach diu que cal formar professionals perquè puguin mostrar i explicar el patrimoni cristià

Barcelona tindrà a partir d'octubre la nova facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts Cristianes (FHEAG), que oferirà estudis centrats en història de l'Església catòlica, arqueologia cristiana i art cristià. El centre s'ubicarà al Seminari de Barcelona, i compartirà espais amb les actuals facultats de Teologia i Filosofia. La nova facultat ha d'acabar de ser aprovada pel Vaticà, però el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha assegurat que en poques setmanes hi haurà el vistiplau definitiu.

Aquesta facultat serà única a l'estat i serà la tercera de tot el món que oferirà estudis en arqueologia, després de Roma i Jerusalem, la quarta en oferir història de l'Església, juntament amb Roma, Polònia i Mèxic, i l'única centrada també en art cristià. Per això, Sistach s'ha mostrat molt satisfet de poder presentar un projecte, ideat personalment per ell des de fa uns tres anys, i que vol vertebrar un 'pool' d'estudis universitaris eclesiàstics a la capital catalana.

Per Sistach, la ciutat i Catalunya tenen prou capacitat per oferir estudis especialitzats en aquestes matèries, gràcies al seu ric patrimoni arquitectònic, literari i pictòric cristians, i té prou professors suficientment preparats.

El cardenal ha reiterat el seu discurs sobre la importància del diàleg entre fe i cultura, com ja va evidenciar l'organització de l'Atri dels Gentils, el maig del 2012, i titulat 'Art, bellesa, transcendència'. A més, segons ell, la ciutadania està molt interessada en l'art cristià, com ho demostren els milions de visitants a la Sagrada Família, a museus diocesans o a esglésies romàniques i gòtiques a tot el país. De fet, ha admès que "la gent no va a la Catequesi d'adults, però sí a les exposicions d'art cristià". Per això, també vol que la nova facultat formi professionals del sector que puguin treballar com a guies turístics en aquests equipaments i estiguin convenientment educats per explicar la transcendència cristiana i històrica de les obres d'art.

Per a Sistach, l'art cristià té una gran força i és una de les grans aportacions del Cristianisme a la cultura universal, a més de ser una via d'evangelització. Sistach també ha constatat que tant Catalunya com Europa tenen "profundes arrels cristianes" que cal preservar i explicar. Per això, també s'intentarà estudiar i explicar la història del país i universal des del punt de vista catòlic. La resta de bisbes catalans, que formaran part del consell assessor de la facultat, també col·laboraran en els estudis, ja que tenen força patrimoni artístic.

El cardenal ha explicat que Barcelona té una llarga tradició d'estudi de la història eclesial, congressos, publicacions o biblioteques especialitzades. De fet, la biblioteca del Seminari té 400.000 volums i 500 revistes, i és la tercera més gran del país, i, a més, els estudiants comptaran també amb la biblioteca de la Fundació Balmesiana, amb 50.000 volums. El degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya, Jaume Aymar, ha admès que el nom de Gaudí lligat a la facultat és una "marca" molt reconeguda, a més de ser un reconeixement a un "artista global" que podria ser beatificat en breu.

Característiques del curs

El curs de la nova facultat s'inaugurarà el proper 2 d'octubre pel cardenal Zenon Grocholewski, prefecte de la Congregació per a l'Educació Catòlica, i els alumnes començaran les classes el 6 d'octubre. La matrícula, per la qual s'esperen una trentena d'alumnes estarà oberta durant tot el mes de setembre.

La nova facultat, que segueix els criteris del Vaticà però té sistemes de convalidació amb el sistema educatiu espanyol, estarà dividida en els departaments d'Història de l'Església i el d'Arqueologia i Arts cristianes. A més, hi haurà un seminari de Cristianisme en el món tardo-antic de la Tarraconense. Aquest seminari organitzarà un congrés sobre resurrecció als segles IV i VIII, que tindrà lloc al novembre a Barcelona, al març del 2015 a Lió i al maig a Tolosa de Llenguadoc.

La facultat estarà presidida pel cardenal Sistach com a Gran Canceller, i tindrà 22 professors ordinaris i extraordinaris. Els bisbes de Catalunya formaran part del Consell del Gran Canceller. Els estatuts, que seran aprovats properament pel Vaticà, preveuran la designació del degà.

Els estudis s'estructuraran segons l'anomenat pla Bolonya, però seguint la versió més comuna a la resta d'Europa, composada per un primer cicle de tres anys i 180 crèdits, que donarà lloc al títol de 'Baccalaureatus', equivalent al graduat, i un segon cicle de dos anys i 120 crèdits, que donarà lloc al títol de 'Licenciatus', equivalent al màster. El primer curs tindrà assignatures de geografia, arxivística, filosofia, història, teologia i llatí. També s'oferirà un curs pont de 60 crèdits i dos anys als batxillers en Teologia que vulguin accedir a la nova facultat.

El segon cicle comptarà amb tres itineraris o llicenciatures: Història de l'Església, Arqueologia i Art Cristià, i Patrimoni de l'Església. El tercer cicle és el Doctorat.

Per matricular-se a la nova facultat eclesiàstica s'exigiran els mateixos requisits que en qualsevol facultat civil, o sigui haver aprovat la Selectivitat o les proves d'accés per a majors de 25 anys.

Més continguts de