Societat 26/01/2018

L''Homo sapiens' va sortir de l'Àfrica 60.000 anys abans del que es pensaven els investigadors

Troben un fòssil humà d'entre 177.000 i 194.000 anys d'antiguitat a Israel

Efe
3 min
Fragment de la mandíbula trobada (Foto: Israel Hershkovitz)

BarcelonaL''Homo sapiens' va sorgir a l'Àfrica fa entre 300.000 i 200.000 anys, però saber quan va començar la seva dispersió per la resta del món és un complex puzle que es construeix mentre van apareixent noves proves. Ara, el fòssil més antic trobat fora de l'Àfrica, en una cova d'Israel, avança en 60.000 anys la sortida de l'home modern del continent.

L'estudi paleoantropològic del fòssil, liderat per Israel Hershkovitz, de la Universitat de Tel Aviv, i fet en col·laboració amb investigadors del Centre UCM-ISCIII d'Evolució i Comportament Humans, del Centre Nacional d'Investigació i Evolució Humana (CENIEH), de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es va publicar ahir a Science.

Els humans moderns tenen origen a l'Àfrica fa entre 300.000 i 200.000 anys, i fins ara, les proves disponibles feien pensar que la nostra espècie havia estat al continent fins fa uns 120.000 anys, quan van arribar al Pròxim Orient. No obstant això, aquest fòssil humà, descobert a la cova de Misliya, a Israel, "té una antiguitat d'entre 177.000 i 194.000 anys", cosa que significa que l'home modern va sortir de l'Àfrica fa uns 60.000 anys abans del que fins ara es tenia constància, explica a Efe l'investigador de l'IPHES i coautor del treball, Carlos Lorenzo.

Israel és una regió important per a l'estudi del Paleolític mitjà perquè és un corredor natural entre l'Àfrica i Euràsia: "des d'aquest lloc del Pròxim Orient, els humans van començar a dispersar-se, primer cap a l'est de l'Àsia (fa uns 100.000 anys), i després cap a l'oest, cap a Europa, fa uns 45.000 anys", relata el paleontòleg.

Per estudiar el fòssil, els investigadors van utilitzar models virtuals en 3D i tomografies computaritzades, cosa que els va permetre analitzar l'anatomia interna de la peça sense fer servir tècniques invasives. El fòssil en qüestió és un fragment del maxil·lar que conserva totes les peces dentals, "cosa que ens ha permès determinar sens dubte que pertany a un 'Homo sapiens', perquè la forma de les dents i les proporcions de la dentició són molt diferents de les dels neandertals i són clarament similars als de la nostra espècie".

L'estudi conclou també que el fragment de maxil·lar pertanyia a un humà adult d'entre 20 i 30 anys: "Tenia totes les dents, inclòs el tercer molar, i les peces en bon estat, no gaire desgastades", afegeix Lorenzo.

Els investigadors creuen a més que els habitants de la cova de Misliya eren "caçadors d'espècies de gran mida com daines perses i gaseles", que produïen foc, formaven llars i utilitzaven àmpliament les plantes. A més, a la cova de Misliya s'han descobert sofisticades eines de pedra, de la tècnica Levallois, fet que suposa la primera associació coneguda d'aquest procediment amb fòssils humans moderns a la regió.

Per a Rolf Quam, professor d'antropologia de la Universitat de Binghamton i coautor de l'estudi, "Misliya és un descobriment emocionant" perquè "proporciona la prova més clara fins ara que els nostres avantpassats van emigrar de l'Àfrica molt abans del que crèiem". Però "significa també que els éssers humans moderns es reunien i interactuaven durant un període més llarg de temps amb altres grups humans arcaics, proporcionant més oportunitats per a intercanvis culturals i biològics", explica Quam.

De fet, "aquest nou descobriment a la cova de Misliya obre la possibilitat que hi hagués una substitució demogràfica o la barreja genètica entre humans moderns i poblacions locals molt abans del que pensàvem", apunta Quam. Els descobriments fets a la cova de Misliya són compatibles amb les dades obtingudes en les últimes anàlisis d'ADN antic i que indiquen que la migració fora de l'Àfrica va poder tenir lloc fa uns 220.000 anys, apunta l'estudi.

Diversos descobriments arqueològics i fòssils recents a l'Àsia també estan endarrerint la primera aparició d'humans moderns a la regió i, per tant, avalen que la primera migració fora de l'Àfrica és més antiga del que es pensava.

stats