Lluís Torrents: “Volem que les sales de concerts siguin considerades espais de cultura”

L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) aplega des de fa quinze anys uns locals que volen ser considerats espais de cultura i deixar d’arrossegar l’estigma de ser una nosa. El seu president és Lluís Torrents, codirector i gerent de la sala Razzmatazz de Barcelona.

Quin és el repte més immediat de l’ASACC?

Que les sales de concerts siguin considerades espais de cultura. I això ha de començar per l’administració, que hauria de tirar endavant una normativa que ho tingui en compte. Volem que se’ns reguli com a espais de cultura i que se’ns deixi d’equiparar amb coses que no tenen res a veure amb nosaltres, com un local d’exhibició sexual o un bingo, que ni dubto ni deixo de dubtar de la seva necessitat. Són coses diferents i normativament s’haurien de tractar de manera totalment diferent.

Quin era el propòsit de l’ASACC quan es va fundar fa quinze anys?

L’ASACC va néixer com una associació per aglutinar les sales, defensar els seus interessos i ser interlocutor davant les administracions. Estar organitzats canvia molt la relació amb les administracions. Només el fet d’existir com a associació ja era positiu. Una de les coses de les quals estem més orgullosos va ser aconseguir que els menors poguessin entrar a les sales. No enteníem per què podien entrar en un bar, un restaurant o un recinte esportiu on es ven alcohol i no en una sala de concerts.

També vau treballar perquè s’obrissin línies de subvenció.

Sí, fa quinze anys no n’hi havia, i encara tenim feina. A l’Ajuntament de Barcelona hem trobat receptivitat a través de l’Icub, que té unes bones línies de subvenció tant per a programació com per a infraestructures i equipaments. La Generalitat en té per a programació, però estem pendents que n’obrin una per a equipaments. A més, formem part de Live DMA, l’associació de sales de concerts europees, i això ens fa tenir una perspectiva més àmplia, perquè veiem com es regula la nostra activitat en altres països.

¿Un dels problemes de les sales catalanes és que no són sostenibles només amb la música i que depenen molt de les barres?

Absolutament. Les sales de l’ASACC tenim entre un 0,5% i un 2% d’aportació pública en el pressupost, quan la mitjana europea és del 30%, i en alguns països més. Això diu molt de la percepció que té la gent de la feina que fem. Quan ens reunim amb sales europees, els crida molt l’atenció que aquí la gent no percebi les sales de concerts com a espais de cultura. Amb el nivell de subvenció actual és inviable que l’activitat única i exclusiva de les sales siguin els concerts. Tots els que ens dediquem a fer concerts ho fem perquè tenim altres activitats dins de les sales, com ara les barres, els clubs o llogar el local per a altres esdeveniments. Per a les sales, viure només dels concerts és inviable.

Al Regne Unit han legislat per protegir i potenciar les sales...

A Londres van adonar-se que estaven desapareixent sales de concerts, i que això podria tenir una incidència brutal en la cultura musical. Tot plegat va derivar en una llei estatal que inclou aspectes urbanístics com els drets adquirits. Si una sala està ubicada al costat d’un edifici d’oficines, no pot haver-hi un canvi de designació que converteixi l’edifici en habitatge.

¿Aquest és un dels problemes que pot tenir la sala Razzmatazz?

Just davant de la façana del Razzmatazz, la sala amb més aforament del país i amb moltíssima activitat, hi ha planificat un edifici d’habitatges de protecció oficial. Tant si vols com si no vols, les cues i la gent que entra i que surt de la sala poden generar molèsties, però la pregunta que ens fem és que, si es poden construir habitatges a tota la ciutat, per què han triat precisament l’illa que hi ha davant del Razzmatazz? La falta de consideració com a activitat cultural fa que els plans urbanístics no ens tinguin mai en compte. No hi ha un model de país ni de ciutat que tingui en compte les sales de concerts, cosa que sí que passa amb el teatre. La Sala Beckett, que és una iniciativa teatral privada, l’han tret d’un lloc i l’han posada en un altre, i a més reben un extra de 500.000 euros d’ajuda pública, que em sembla bé, però per què no es fa mai amb la música?

Amb determinades músiques sí que es fa.

Sí, perquè al Liceu, al Palau de la Música i a L’Auditori sí que se’ls pren en consideració. A nosaltres ens veuen com els que fem soroll.

¿L’ASACC vetlla perquè es compleixi el marc laboral dins de cada sala i en la contractació dels músics?

Els estatuts recullen un codi ètic, però és un tema molt complex perquè tenim un problema molt gros amb la normativa. Parlant clar, és una normativa horrible, que no s’adapta a la realitat del món musical i que fa molt difícil treballar. L’ASACC està participant en reunions amb associacions de sales i de músics a escala estatal per arribar a un acord sobre quin model volem. La idea és que s’assembli al model francès dels treballadors intermitents. L’objectiu és pressionar l’administració perquè d’una punyetera vegada hi hagi un model que s’ajusti al tema artístic.