L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Violència i sistema Barcelona"

La imatge d’aquest cotxe tombat de cap per avall s’ha produït aquesta nit al barri de Gràcia, de Barcelona, concretament a la Travessera de Gràcia, davant del mercat de l’Abaceria. Diversos grups d’encaputxats han cremat contenidors, han cremat la caixa d’un camió del servei municipal de neteja, han entrat en un supermercat, han calat foc a motos i han trencat els vidres d’alguns comerços.

Actes de violència van arribar al final d’un dia en què els Mossos va desallotjar per ordre del jutge un local que havia sigut una sucursal de Catalunya Caixa. El local estava ocupat des del 2011. Es dóna la circumstància que l’Ajuntament de Trias pagava el lloguer del local ocupat per mantenir la pau social –era l’època dels aldarulls de Can Vies, a Sants–, i el govern de Colau el va deixar de pagar a començaments d’aquest any. El lloguer que pagava l’Ajuntament era de 5.500 euros al mes. Pel que diuen els veïns, s’hi feien classes, cinefòrums, i hi havia una relació correcta amb el veïnat. El cas és que ahir a la tarda, un miler de persones es va manifestar per Gràcia, en pau, però després, a la nit, uns quants centenars de persones es van enfrontar amb els Mossos quan van intentar tornar a entrar al local desallotjat, i es van produir aquests actes violents.

Aquests actes no són admissibles. I no tan sols perquè ens preguntem per què els veïns d’un barri com Gràcia han de tolerar comportaments violents a l’espai públic, que queda convertit en un camp de batalla. No tan sols perquè perjudiquen la gent a la qual han fet malbé el cotxe o la moto, al botiguer a qui han trencat un vidre, que ja és greu. No són admissibles perquè amb tots els seus defectes, tenim un sistema que permet canalitzar la discrepància de manera ordenada. Abans que alguns continuïn rient: ¿Cal recordar que avui fa un any que una líder antipobresa i antidesnonaments com Ada Colau va guanyar les eleccions i es convertir en alcaldessa de Barcelona?

Si posem en context el cotxe bolcat i anem a les causes generals, no hi ha dubte que el sistema econòmic ha fet un gir que ha deixat molta gent a la cuneta, i que hi ha sectors socials que no volen saber res del sistema. Doncs no tot és dolent, al sistema. Per exemple, Barcelona és plena de centres cívics. Que paguem entre tots. ¿Es tracta d’ocupar un local per donar a la ciutat un servei que no té o per fer-ne un símbol de protesta fins a les últimes conseqüències? Si aquesta és la resposta, continuarem prenent mal.

Ara mateix, a l’Ajuntament de Barcelona ha acabat d’esclatar un problema que estava latent des de fa un any: la desconfiança entre el govern municipal de Colau i la Guàrdia Urbana. L’autoritat civil, democràticament escollida en una candidatura que beu de la ‘indignació’ i un cos armat amb una cultura als antípodes de l’alcaldessa. Doncs bé, estan obligats a conviure, a entendre’s, i sobretot, a no perjudicar la ciutat i la credibilitat i l’autoritat de les institucions, sobretot les encarregades de protegir-nos. Ningú demana a Colau que renunciï a les seves conviccions polítiques, però sí que se li ha de demanar una reflexió sobre per què un any després de convertir-se en alcaldessa la Guàrdia Urbana expressa malestar amb el govern municipal.

El sistema democràtic és el millor escenari per resoldre aquestes disputes. No el desaprofitem ni el desacreditem.