SALUT I NOVES TECNOLOGIES
Societat 16/02/2011

L'anorèxia inunda la xarxa

Thaïs Gutiérrez
3 min
Estimada, Fernandez

"Estimada Ana: t'ofereixo la meva vida, el meu cor i totes les funcions del meu cos, t'entrego totes les meves possessions terrenals. Busco la teva saviesa, la teva fe i el teu pes, lleuger com una ploma. Prego per obtenir l'habilitat de flotar, d'abaixar el meu pes a un sol dígit. [...] T'adoraré i prego per ser una fidel servidora teva fins que la mort ens separi".

Aquesta és l'entrada del blog personal d'una adolescent que no dóna el seu nom però que explica, amb orgull, tots els detalls del seu trastorn alimentari i diu que el seu objectiu és deixar de menjar per aconseguir ser molt més atractiva. L'Ana a qui s'adreça al principi no és ningú, és un nom fictici que fa referència a l'anorèxia i que fan servir milers d'usuaris. Quan es fa referència a la bulímia s'utilitza el nom de Mia. Són els noms en codi que fan servir milers de joves d'arreu del món -sobretot noies- que defensen aquests trastorns alimentaris com a formes de vida, com a objectiu per arribar a ser "princeses", tal com s'autodefineixen moltes.

Consells i trucs molt perillosos

El fenomen s'ha multiplicat a internet i a les xarxes socials i en només cinc anys ha crescut un 470%. En aquestes pàgines, els usuaris intercanvien informació, consells i trucs, i es posen objectius comuns, com per exemple perdre 5 quilos en una setmana.

Una altra de les perilloses activitats que proposen són les curses de quilos, per veure qui és capaç de perdre pes de manera més ràpida als ulls dels altres internautes. En totes aquestes webs no hi falten els apartats de dubtes i consells a altres usuaris i intercanvis d'informació: en la majoria hi ha apartats com "Quina és la part del teu cos que més odies", en què tothom participa.

També hi apareixen fotos d'actrius i models cadavèriques i no hi falten frases lapidàries de l'estil: "Vaga de fam fins a ser perfecte" o "El menjar és com l'art, existeix només per mirar-lo". Facebook, Twitter, Tuenti i altres xarxes socials no han fet més que augmentar un fenomen que campa lliurement per la xarxa.

Àlex Fernández, director general de l'Agència de Qualitat d'Internet (Iqua), compara el funcionament d'aquestes pàgines amb el de les sectes, ja que "aquests grups tenen les seves normes, els seus dogmes, els seus premis i càstigs i fins i tot el seu propi calendari, marcat en funció del pes".

L'Iqua va presentar ahir l'informe anual sobre la difusió i proliferació de continguts d'apologia de l'anorèxia i la bulímia a la xarxa juntament amb l'Associació contra la Bulímia i l'Anorèxia (ACAB) per tal de llançar un crit d'alerta. Segons les seves dades, el 75% de les persones que visiten aquestes webs són menors d'edat i el 95% són noies. Les dues entitats demanen més mesures legals i tecnològiques per frenar aquesta allau de continguts nocius. Segons Fernández, "cal que les plataformes d'internet col·laborin activament en la retirada d'aquestes pàgines".

A l'Iqua, al llarg de l'any passat, es van rebre 250 denúncies sobre webs que feien apologia de l'anorèxia i la bulímia. Se'n van tancar la meitat, però com destaca el director general, "aquesta no és la solució definitiva perquè l'endemà es tornen a organitzar i obren una pàgina nova".

Fernández creu que s'han de prendre mesures en tots els àmbits institucionals i per això proposa crear una mesa o observatori amb tots els actors afectats per un fenomen que s'empara en el buit legal.

La directora de prevenció i promoció de la salut de l'ACAB, Cristina Carretero, va recordar que actualment a Catalunya el 6% de les noies joves i adolescents (entre 12 i 24 anys) tenen un trastorn de la conducta alimentària i l'11% presenten un alt risc de tenir-ne.

Tot i que encara no està provada la relació amb aquestes pàgines web, el que sí que s'ha demostrat és que els continguts tenen un efecte molt negatiu en l'autoestima i la percepció del propi cos de qui els mira i per això poden ser altament nocius per a persones amb algun trastorn o amb risc de tenir-ne.

A més, Carretero explica que aquestes malalties tenen un alt risc de contagi i que la xarxa pot multiplicar aquest efecte, sobretot entre els més joves.

stats