L’antiga Nacional II es transforma en carrer de poble

MartorellLa construcció d’autopistes, autovies i variants ha permès treure el trànsit de vehicles de l’interior de molts municipis. Les antigues carreteres nacionals, que sovint dividien en dos els pobles, han deixat de ser un obstacle perillós. Molts ajuntaments han invertit diners per convertir aquestes vies en un carrer més. D’altres, però, han preferit mirar cap a una altra banda. Un exemple el trobem a l’antiga N-II entre Martorell, Sant Andreu de la Barca i Pallejà (Baix Llobregat), on els tres municipis van arribar a un acord per transformar la carretera fent un projecte més o menys comú. A l’altra banda del Llobregat, seguint el traçat de l’antiga N-340, no hi ha hagut consens. Molins de Rei, per exemple, amb l’excusa d’esperar l’arribada del Trambaix, de moment, no hi ha fet res.

Fa uns anys el carrer del Mur de Martorell era un punt negre de la xarxa viària catalana, però no per l’elevat nombre d’accidents, sinó pel color de les façanes de les cases que absorbien les restes de benzina i gasoil dels més de 40.000 cotxes i camions que cada dia creuaven el municipi. Per aquest motiu, quan el 21 de desembre del 1998 s’inaugurava l’autovia A-2, l’Ajuntament d’aquest municipi i els consistoris de Sant Andreu de la Barca i Pallejà van treballar plegats per elaborar un projecte de transformació de l’antiga N-II en una via urbana. Amb una idea comuna cada municipi l’ha anat adaptant a les seves necessitats i idiosincràsia i l’ha anat executant al ritme que ha cregut convenient.

Martorell ha sigut qui més ha avançat i qui més recursos econòmics hi ha destinat. Així, l’any passat, després de 12 anys d’obres fetes en diferents fases i trams, va finalitzar la transformació dels 4,6 quilòmetres de l’antiga N-II. Amb una inversió total de set milions d’euros, s’han urbanitzat 84.184.66 metres quadrats de superfície, s’han plantat 613 arbres i 60.000 plantes, s’han col·locat 525 punts de llum i, també, 164 bancs. Aquesta actuació, que ha permès reconvertir “un carrer brut, gris i amb molt de trànsit en un carrer urbà”, en paraules de l’alcalde de Martorell, el convergent Xavier Fonollosa, ha sigut reconeguda per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya, que ha atorgat al municipi la qualificació de Vila Florida.

A Sant Andreu li queda un tram

L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ha invertit ja dos milions d’euros a transformar la carretera. On més s’ha notat el canvi ha sigut en el tram urbà. “L’hem convertit en un carrer més de la ciutat, gens perillós i molt agradable per passejar-hi”, indica l’alcalde del municipi, el socialista Enric Llorca. El pròxim repte del consistori és poder transformar l’anomenat sector 21, el de la zona industrial que enllaça amb el congost, al terme municipal de Martorell. “Si no haguéssim patit la crisi ja ho tindríem llest”, afirma Llorca. Per contra, la connexió per l’altre extrem, amb Pallejà, és més complicada perquè és un tram d’uns 2,5 quilòmetres de carretera interurbana, amb un túnel, el de Roca d’Adroc, i on també afecta el terme municipal de Corbera de Llobregat.

Fa anys el nucli urbà de Pallejà estava dividit en tres parts, ja que tenia dues barreres molt perilloses, la N-II i la via del tren, que impedien el lligam de la via urbana. Amb el cobriment de les vies del ferrocarril i la construcció de l’autovia aquestes barreres han passat a la història, tot i que les obres de transformació de l’antiga carretera encara no han acabat. Fins ara s’ha reformat gairebé un quilòmetre dels 1.400 metres que té la carretera al seu pas pel municipi. S’han fet voreres més amples; s’han deixat dos carrils de circulació, un per cada sentit; s’ha creat una línia d’aparcament, i s’ha posat més il·luminació. Un dels reptes d’aquesta legislatura és transformar el tram que queda pendent.

Sant Feliu i la N-340

El 31 de març del 2007 l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat inaugurava el primer tram urbà remodelat de Laureà Miró, el nom que rep l’antiga N-340 al seu pas per la capital de la comarca. Amb una inversió de 2,4 milions, es van ampliar voreres, es va establir un carril per cada sentit de circulació, es van instal·lar nous fanals i mobiliari urbà, es va renovar l’arbrat, es van implantar contenidors subterranis de recollida selectiva i es va construir un pas de vianants -com si fos plataforma única- que uneix en un mateix nivell les dues voreres oposades del carrer. En els últims anys, l’antiga N-340 s’ha anat transformat del tot i ara s’ha convertit en un dels espais amables de la ciutat.

A Molins de Rei, cansats d’esperar el Trambaix

Mentre els municipis del Baix Llobregat anaven invertint diners en la transformació de l’antiga Nacional, Molins de Rei ha preferit esperar a l’arribada del Trambaix, que inicialment hauria de seguir el traçat d’aquesta via. Cansats de veure com passen els anys, l’alcalde del municipi, el convergent Joan Ramon Casals, creu que la clau d’un futur a mitjà termini és reformar la carretera “en la línia” del que s’ha fet a Sant Feliu i Martorell. Casals considera que el tramvia ha de deixar de ser una excusa per afrontar aquesta obra. “No podem esperar una cosa que no arriba mai. El tren no el podem deixar passar tres vegades”, admet el portaveu municipal. Per a l’alcalde molinenc, la transformació i millora de la carretera, que s’afrontarà en aquesta legislatura, cal decidir-la a través del debat i la participació ciutadana.