L’arquebisbe d’Urgell es perfila per substituir Sistach
Joan-Enric Vives té el perfil catalanista que vol el Papa
MadridLluís Martínez Sistach va presidir ahir la que, possiblement, sigui l’última gran cerimònia del seu pontificat a Barcelona. El cardenal, que demà farà 78 anys, serà substituït aviat, en el segon gran moviment del papa Francesc a l’Església espanyola, després del relleu de Rouco Varela a Madrid. L’escollit és un pastor de l’ estil Francesc i que coneix a la perfecció la sensibilitat catalana, ara que el futur de la relació entre Catalunya i la resta de l’Estat viu una etapa crucial. L’elegit, excepte una sorpresa majúscula, serà Joan-Enric Vives, l’actual arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra.
Com va avançar l’ARA, la Santa Seu no vol interferir en el procés sobiranista de Catalunya, però sí estar preparada per a un hipotètic estat independent. Després de la marea de la Diada i a l’espera del que pugui passar després de les eleccions catalanes, el Vaticà vol prendre la iniciativa i proposar un prelat perquè dirigeixi el timó de l’Església catalana en el present i el futur.
Per a això, es necessita un perfil obert al sobiranisme, amb dots de comandament i experiència en el tracte polític i social. El principal candidat -tenint en compte que la candidatura del cardenal Cañizares va caure com un castell de cartes i que a Juan José Omella l’esperen altes responsabilitats vaticanes-és monsenyor Vives. Un bisbe al qual li espera un pontificat més o menys llarg -amb 65 anys, com a mínim una dècada-, i que compta amb la benedicció del mateix Sistach, que ha vist acomplert un dels seus desitjos: no ser jubilat abans del cardenal Rouco, que va veure com es nomenava el seu successor una setmana després que fes els 78 anys.
El cardenal, que fins fa un mes es negava a parlar en públic de la seva successió, apuntava en una entrevista a TV3 el seu desig que el nou arquebisbe de Barcelona sigui un català que conegui la realitat del país. “El pastor ha de conèixer la llengua de les ovelles. Ell l’ha de conèixer i l’ha de parlar. Si un pastor no es comunica amb els seus fidels, no és pastor”.
Catalanista moderat
Quines són les raons per al nomenament de Vives? En primer lloc, el seu perfil catalanista i moderat. Vives està convençut del dret del poble català a decidir sobre el seu propi futur, i de fer-ho d’acord amb l’estat espanyol. La seva actual doble funció, la d’arquebisbe i la de copríncep, el confirma com una personalitat capaç d’intervenir per arribar a acords en l’àmbit polític.
“Creiem que el poble català es mereix un respecte, i és evident que no el va tenir”, subratllava Vives fa mesos. Preguntat per la sentència del Constitucional sobre l’Estatut, que va marcar un abans i un després en la lluita independentista a Catalunya, Vives assegurava entendre que “el poble català vulgui democràticament la independència”. On és rotund és a l’hora d’apuntar que “el bisbe ha de ser una persona que estimi la llengua pròpia; ha d’estar compromès amb la seva pàtria, la seva cultura i la seva nació, però alhora ha de ser factor d’unitat, no ha de desunir. Han de ser els mateixos cristians els que prenguin les seves opcions polítiques amb llibertat i sense tuteles”.
La decisió, però, encara no ha sigut comunicada oficialment als interessats. El mateix Vives assegurava la passada setmana a Madrid que no havia rebut notificació de la Santa Seu o la nunciatura, que podria arribar aquest mes de maig juntament amb una sèrie de nomenaments a l’Església espanyola que busquen el gran objectiu del papa Francesc: convertir la Conferència Episcopal en una Església més preocupada per les perifèries, com demostra la instrucció pastoral Església, servidora dels pobres, que ahir va presentar a Madrid monsenyor Omella.
