L’arròs és el conreu que més accelera el canvi climàtic

Sant Carles De La RàpitaL’arròs conreat en condicions d’inundació és el cultiu que més contribueix al canvi climàtic a escala planetària. De fet, l’agricultura genera entre el 10% i el 12% dels gasos d’efecte hivernacle, i en aquest àmbit el conreu de l’arròs i les ventositats de les vaques encapçalen la llista d’emissions de metà (CH 4 ). Així, es calcula que entre un 5% i un 20% d’aquestes emissions d’origen antropogènic provenen del conreu de l’arròs, i són un 47% de les que genera el sector agrícola. Són dades prou significatives, i és per això que al delta de l’Ebre -un dels punts de Catalunya més vulnerables als efectes del canvi climàtic i també la principal zona productora d’arròs del país- ja fa més d’un any que analitzen de manera exhaustiva el volum d’aquestes emissions. També investiguen com es poden reduir.

Les investigacions formen part de LIFE EBRO-ADMICLIM, un projecte pilot de mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic al delta de l’Ebre, que coordina el programa d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita. Han observat que el conreu de l’arròs al Delta emet a l’atmosfera al voltant d’unes 10.500 tones de gas metà de maig a desembre. Actualment aquestes dades encara s’estan analitzant, però, si es confirmen, equivaldrien a 262.500 tones de CO 2. Cal tenir en compte que una molècula de metà escalfa 25 vegades més que una de CO 2. Això, en una superfície de només 21.000 hectàrees, és insignificant si es té en compte que al món hi ha al voltant de 160 milions d’hectàrees de cultiu d’arròs, segons la FAO, l’agència de l’ONU per a l’alimentació i l’agricultura. D’aquesta immensitat d’arrossars, el 55% tenen condicions d’inundació com al delta de l’Ebre. “És un conreu molt estès, per això el global de les emissions és important”, diu Maite Martínez-Eixarch, investigadora principal del projecte.

La clau és el fangueig

No és la planta d’arròs la que genera gas metà, sinó el sòl inundat. L’aigua impedeix que l’oxigen arribi al sòl i la matèria orgànica que s’hi acumula es podreix i genera el metà que arriba a l’atmosfera a través de la planta. Ara bé, els investigadors s’han trobat que l’època de l’any en què es concentren més emissions de metà -un 70% del total-és just després de la collita. Això passa d’octubre a desembre, quan, una vegada segat l’arròs, queda la palla i es procedeix al fangueig. És a dir, les restes vegetals s’enterren als camps encara mig inundats. Per obtenir aquestes dades els investigadors han pres mesures en quinze finques d’arròs del Delta. D’una zona a una altra pot haver-hi variacions. S’han fet servir unes càmeres de plàstic durant 30 minuts, tres caixes per camp i una mesura cada deu minuts. “Estem parlant de milers de dades”, apunta Martínez. Aquest any el projecte emprèn la segona fase i es repetiran les mostres en altres finques, també distribuïdes per tot el Delta. Paral·lelament s’investigaran com poden reduir les emissions en uns camps experimentals d’Amposta. “Podem jugar amb el maneig de l’aigua, amb els intervals d’inundació dels camps i amb els fertilitzants que es fan servir, a veure en quines condicions hi ha menys emissió de metà”, assenyala Martínez.

I és que evitar el fangueig posterior a la collita és un tema complicat al delta de l’Ebre, i tant investigadors com arrossaires ho veuen difícil. “Empaquetar la palla que queda als camps després de la collita i pagar algú perquè se l’emporti no és econòmicament rendible”, explica Dani Forcadell, responsable del sector de l’arròs d’Unió de Pagesos. “El més barat és enterrar-la, i a més fa d’adob per a la terra”, afegeix. A més, assecar els camps després de la sega té un alt cost mediambiental, tal com s’ha demostrat aquest hivern amb l’assecament d’arrossars per combatre la plaga del cargol poma. Es tracta d’una mesura que ha fet reduir força el nombre d’algunes espècies d’aus que hivernen al Delta, cosa que ha posat en alerta els tècnics del Parc Natural.

Mesures econòmiques

“No només hem de mirar el que suma emissions a l’atmosfera sinó també el que en resta, ja que un percentatge d’aquestes restes vegetals, a més de servir com a adob, s’acaben incorporant al sòl com a carboni, i això és positiu”, argumenta Carles Ibáñez, cap del programa d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA. En aquest sentit, explica que a Califòrnia i Arkansas ja han dut a terme alguns projectes per reduir les emissions de metà que genera el cicle de l’arròs, i que ho han fet deixant els camps sense inundar durant bona part de la collita. “Allà van més avançats i els arrossaires que acrediten que han reduït les emissions reben diners a canvi. Si hi ha polítiques econòmiques que incentiven aquestes mesures tot és més fàcil”, afegeix Ibáñez. Ara bé, en el cas del Delta, a l’hora d’aplicar mesures s’ha de tenir en compte la salinitat del sòl i l’única manera de rebaixar-la és mantenir inundats els camps.

Aquestes investigacions formen part també del programa europeu Green Rice i de l’estatal INIA, que hi destinen 120.000 i 48.000 euros respectivament.