THE NEW YORK TIMESGairebé un terç dels nord-americans de mitjana edat prenen cada dia una aspirina infantil amb l'esperança de prevenir un atac de cor o un vessament cerebral, o de reduir el risc de contreure un càncer. Però uns estudis recents demostren que l'aspirina no és bona per a tothom, i que a alguns pacients aquest fàrmac miraculós els fa més mal que bé.
"Jo aturo molts més tractaments d'aspirina dels que recepto", afirma Alison Bailey, directora del programa de rehabilitació cardíaca del Gill Heart Institute de la Universitat de Kentucky. "La gent es pensa que l'aspirina no és un medicament i creu que no té efectes secundaris. Aquest és el principal problema de la teràpia de l'aspirina".
Fa poc uns investigadors de Londres van informar que havien analitzat nou estudis sobre el consum d'aspirines als Estats Units, Europa i el Japó, en els quals havien participat 100.000 persones seleccionades aleatòriament. Els participants, que no havien tingut mai cap atac de cor ni cap vessament cerebral, van començar a prendre regularment aspirines o un placebo per esbrinar si aquest fàrmac beneficia les persones que no pateixen cap malaltia cardíaca.
Mitjançant l'anàlisi conjunta d'aquests estudis, els investigadors van concloure que els consumidors habituals d'aspirines eren un 10% menys propensos que els altres a tenir qualsevol problema cardíac, i que tenien un 20% menys de probabilitats de patir un atac de cor no mortal. Però, tot i que això sembla positiu, l'estudi ha demostrat que els riscos del consum habitual d'aspirines superen els beneficis.
Els consumidors habituals d'aspirines són un 30% més propensos a patir greus hemorràgies gastrointestinals, un efecte secundari de la ingesta freqüent d'aquest fàrmac. En general, el risc de morir durant l'estudi era el mateix per als consumidors d'aspirines que per als altres. I malgrat que alguns estudis anteriors havien fet pensar que la ingesta habitual d'aspirines podia prevenir el càncer, aquesta nova anàlisi no va demostrar que això fos veritat. En general, el fàrmac va impedir un atac de cor no mortal per cada 162 persones que prenien aspirines, però va provocar aproximadament dues hemorràgies greus.
Sreenivasa Seshasai, del Centre de Recerca de Ciències Cardiovasculars de la St. George's University de Londres, afirma: "Hem pogut demostrar d'una manera convincent que, per a les persones que no han tingut cap atac de cor ni cap vessament cerebral, el consum habitual d'aspirines pot ser més perjudicial que beneficiós".
Qui en pot prendre?
És força probable que les conclusions de l'estudi contribueixin a generar més confusió sobre qui ha de prendre aspirines habitualment i qui no. La recerca demostra que, en el cas d'homes que han tingut un atac de cor, el consum habitual d'aspirines els pot salvar la vida perquè redueix entre un 20% i un 30% el risc d'un segon episodi cardíac. També redueix el risc de recurrència entre dones que han patit un accident cerebrovascular causat per un coàgul de sang.
L'acció de l'aspirina interfereix en la coagulació de la sang. Els dipòsits de greix poden esclatar als vasos sanguinis, que es tornen més estrets a causa de les malalties cardíaques, i això comporta la ràpida formació d'un coàgul que bloqueja el flux de sang cap al cor o el cervell. El consum habitual d'aspirines ajuda a prevenir la formació de coàguls.
Les directrius dictades pel Grup de Treball de Serveis Preventius i per altres organismes nord-americans per a les persones que no pateixen cap malaltia cardíaca indiquen que la teràpia de l'aspirina s'ha de decidir cas per cas, segons els factors de risc i l'historial familiar de cadascú. "La decisió de prescriure el tractament de l'aspirina s'ha de prendre cas per cas, tenint en compte les probabilitats d'un atac de cor o d'un vessament cerebral en el futur", afirma Seshasai.
