Reacció als atemptats: Barcelona comprarà un gran vehicle per coordinar 'in situ' l'atenció a emergències
El comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, assegura que es revisaran els protocols d'actuació
BarcelonaLa furgoneta que el passat 17 d'agost va provocar la massacre de la Rambla va avançar atropellant tants vianants com podia durant 41 segons. Així ho ha concretat aquest dimarts el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, en una sessió extraordinària de la comissió municipal de Presidència per analitzar la resposta del consistori a l'atemptat. Quasi tres setmanes després del brutal cop que va patir la ciutat, el responsable de Seguretat ha resumit -sobretot, en xifres- l'actuació dels serveis d'emergència i la Guàrdia Urbana i ha deixat al marge les insistents preguntes dels grups de PP i Ciutadans sobre aspectes com si s'havia rebut algun avís sobre un possible atemptat o per què no s'havien col·locat abans obstacles mòbils a punts sensibles com la Rambla.
Recasens ha elogiat la resposta municipal però ha assegurat que s'estan revisant tots els protocols per buscar marge de millora. Una de les decisions que s'han pres és adquirir un vehicle de comandament mòbil que permeti la coordinació 'in situ' de les grans emergències -s'usa, sobretot, per tenir a mà tot el material que necessiten els bombers- i que té un cost de 200.000 euros. El consistori també ha insistit en la necessitat d'incrementar la coordinació entre les diferents administracions. D'altra banda, s'ha convocat una reunió de la taula de salut mental per veure com s'aborda a mig termini l'impacte de l'atemptat. "Els quatre mesos posteriors a l'atemptat són claus", ha assegurat la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, que ha concretat que s'ha donat assistència psicològica a 725 persones, 116 de les quals de forma presencial. Entre els atesos hi ha 80 persones que formen parts dels cossos policials i d'emergències.
El responsable de seguretat ha explicat que, després dels atemptats de París, a Barcelona es va constituir un grup de treball per actualitzar el pla de resposta en casos d'accidents amb múltiples víctimes per preparar la resposta municipal a un possible atac terrorista. Recasens ha reiterat que el consistori no té competències en matèria antiterrorista però que sí que té i assumeix un paper fonamental a l'hora de donar la primera resposta en cas d'emergència i que s'havien fet passos com simulacres de resposta en casos similars. El representant del govern municipal ha remarcat, en aquest sentit, que es van adoptar totes les mesures de seguretat dictades per l'Estat, com la col·locació d'obstacles en concerts o partits de futbol o la prohibició de vehicles pesants durant la cavalcada de Reis.
Pel que fa a la resposta postatemptat, Recasens ha destacat la "immediata" reacció de la Guàrdia Urbana que, ha dit, va acordonar la zona i va intentar aturar la furgoneta. Ha concretat que el moment de l'atemptat hi havia 20 agents a Ciutat Vella i una furgoneta a la part alta de la Rambla, que els agents van perseguir la furgoneta i que en menys de 20 segons van arribar al lloc dels fets els altres agents. El comissionat ha assegurat que es va reaccionar en base als protocols establerts, però que ja s'estan analitzant possibles millores. Més tard, la junta local de seguretat va acordar mesures com la col·locació d'obstacles mòbils o l'increment de la presència policial al carrer.
Un gual a l'entrada de la Rambla
Tots els grups de l'oposició han engegat les seves intervencions amb mostres de dol per a les víctimes i els seus familiars i PP i Ciutadans han sigut insistents a l'hora de les preguntes. La cap de files de Cs a l'Ajuntament, Carina Mejías, ha recordat que després dels atemptats a París el ple va viure moments de tensió perquè el seu grup va demanar que es millorés la cooperació entre cossos policials i s'incrementés la presència d'agents al carrer. "Ens van qualificar d'alarmistes", ha recordat, per preguntar a continuació si s'havia fet alguna anàlisi de riscos a les principals artèries per posar-hi obstacles i per recordar la difícil relació entre el govern de Colau i la Guàrdia Urbana.
El popular Alberto Fernández Díaz també ha posat en dubte el paper del consistori i ha remarcat que a la Rambla, al lloc per on va entrar la "furgoneta assassina", hi ha un gual de 15 metres i ha qüestionat si ningú no havia aconsellat posar-hi algun obstacle.
El nou portaveu del PDECat, Jaume Ciurana, ha remarcat que la resposta a un atemptat ha "avançat molt" des del que va viure la ciutat, el 1987, a l'Hipercor, però que encara queda marge de millora i ha remarcat que la ciutat ha de ser un "espai de llibertat". El republicà Jordi Coronas ha felicitat la reacció d'Ajuntament i Govern després de l'atemptat però ha demanat que es reflexioni sobre temes com l'edat dels terroristes i la necessitat de combatre els discursos xenòfobs. Ha suggerit, també, vigilar els espais ocupats, com la casa d'Alcanar, en un missatge clar contra la permissivitat del govern municipal en aquest àmbit.
La CUP, al seu torn, ha insistit que l'enemic a combatre és "el sistema capitalista" i que cal anar, per exemple, contra cada contracte de compra i venda d'armes.
