L’emigració catalana es desaccelera

BarcelonaLa crisi econòmica ha comportat que els últims anys molts catalans (ja siguin nascuts a Catalunya o nouvinguts) se n’anessin a l’estranger, però aquesta tendència està perdent velocitat. L’any 2010 la xifra de catalans a l’estranger va créixer un 8,6% respecte als que hi havia el 2009. I durant tot aquest temps, el percentatge s’ha mantingut en aquest nivell fins al 2016, moment en què l’emigració de catalans va començar a desaccelerar-se i va passar al 7,7%. Aquest percentatge ha continuat baixant i durant el 2017 es va situar en el 6,4%. En total, són fora 302.525 persones que havien estat residents a Catalunya. A la resta de l’Estat, el percentatge de persones que decideixen abandonar el país és inferior i l’any passat el percentatge d’expatriats va augmentar només un 3,3% respecte al 2016. Tot i així, la tendència és la mateixa que a Catalunya: continua marxant gent però en un percentatge sempre inferior al de l’any anterior.

De totes les persones que durant el 2017 van anar-se’n de Catalunya, 148.270 ho van fer per tornar als països d’origen. La xifra suposa un increment del 5% respecte a l’any anterior, segons el Padró d’Habitants Residents a l’Estranger (PHRE) publicat ahir per l’Idescat. A més, també hi ha persones nascudes a Catalunya que han abandonat el seu país per buscar-se la vida a l’estranger. Aquesta és l’opció que, l’any passat, van escollir 102.448 catalans.

Entre Amèrica i Europa

La gran majoria dels catalans que actualment resideixen a l’estranger es distribueixen a parts pràcticament iguals entre el continent americà i l’europeu (47,9% i 47,4%, respectivament), segons l’Idescat.

Per ciutats, el 47,4% dels catalans que viuen a l’estranger estan inscrits al municipi de Barcelona. El segueixen, amb proporcions molt més reduïdes, l’Hospitalet (2,2%), Sabadell (2%) i Terrassa (2%).

El PHRE és un registre administratiu on consten les persones que tenen la nacionalitat espanyola (tant si és la seva única nacionalitat com si no), viuen habitualment a l’estranger i el seu últim municipi d’inscripció era a Catalunya. Aquestes persones, registrades a les oficines consulars, es consideren veïnes del municipi català a efectes electorals, però no formen part de la seva població oficial. L’única comarca on ha disminuït el nombre de catalans a l’exterior el 2017 són les Garrigues (-0,4%). Els principals creixements s’observen a Osona (12,9%) i la Garrotxa (12,0%).