L'escletxa digital: Torre Baró, el barri on quatre de cada deu veïns no té internet

El 84% dels barcelonins té connexió a casa, però hi ha diferències de més de 30 punts entre determinades zones

Gairebé nou de cada deu barcelonins es connecten cada dia a internet, el 84% tenen accés a la xarxa des de casa seva, el 76% disposen d’un telèfon amb pla de dades, i pràcticament la meitat han comprat alguna cosa a través de l’ordinador. Unes xifres que situen Barcelona per sobre de la mitjana dels països europeus –fins ara, no s’han fet estudis a nivell de ciutat– quant a connectivtivitat, però que evidencien, de nou, les desigualtats latents per barris.

Només el 62% de les famílies de Torre Baró, un dels barris on la renda mitjana és més baixa, tenen connexió a internet a casa. A les Corts, en canvi, aquest percentatge és fins a 34 punts més alt. I les diferències són més grans entre els majors de 65 anys: als barris que estan per sota de la mitjana de renda, el 53% dels veïns de més edat no disposen d’internet a casa, mentre que als barris de renda alta, aquest percentatge es redueix al 12%.

La variable de l’edat, juntament amb la del nivell d’estudis, és la més determinant a l’hora d’explicar la fractura digital. En termes generals, però, dos terços de les persones d’entre 65 i 74 anys tenen accés a internet des de casa seva.

També s’observen diferències notables entre els barris més rics i els barris més pobres en analitzar la població que té un telèfon mòbil amb accés a internet. En aquest cas lideren la classificació els barris de la Dreta de l’Eixample i Sant Gervasi-Galvany, amb un 94% dels veïns amb un smartphone a la butxaca, mentre que Torre Baró, una vegada més, se situa a la cua, amb un percentatge del 55%. Però el segueixen el Raval i Sant Antoni.

Un estudi encarregat pel Mobile

Així es desprèn de  l’estudi sobre l’escletxa digital que l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a la Mobile World Capital Barcelona i que es va presentar ahir com a prèvia a la celebració, la setmana que ve, del congrés de telefonia. Un dels compromisos que l’equip de l’alcaldessa Ada Colau va verbalitzar en el moment de donar suport a la proposta de renovar com a capital del mòbil fins el 2023 era la de redistribuir millor els beneficis que comporta per a la ciutat aquest congrés i contribuir, així, a pal·liar desigualtats. El primer pas, com va concretar ahir el primer tinent d’alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello, era disposar d’aquesta fotografia fixa sobre l’ús d’internet a la ciutat i tenir clar que, com a ciutat, tocarà “fer els deures”.

L’estudi, com va constatar Pisarello, estableix que Barcelona té bon un nivell de cobertura mòbil fixa –les medicions la qualifiquen d’excel·lent a tota la ciutat menys a algun punt de l’Eixample i Vallvidrera– i de generalització d’ús d’internet, però va fixar com a línia vermella la desigualtat latent a la ciutat, també en l’àmbit tecnològic, i el repte de “democratitzar-lo”. A banda del nivell de renda i l’edat, el grau d’estudis i el fet de tenir o no feina són factors claus a l’hora de dibuixar l’escletxa digital. No es detecten diferències, en canvi, en el nivell d’accés a internet entre home i dones, tot i que sí que difereixen pel que fa als usos: elles fan més activitats relacionades amb la salut i ells compren més. Provoca més desigualtats el fet de tenir o no feina.

Jubilats i mestresses de casa

Els estudiants i la gent que treballa són els perfils més connectats a internet. Per contra, jubilats i mestresses de casa són els que menys utilitzen internet. En global, no obstant, les xifres de Barcelona com a ciutat bolcada en l´us de les tecnologies són altes: 90% dels barcelonins són usuaris d’internet –el dispositiu més habitual per accedir-hi és el telèfon–, i dos de cada tres es defineixen com a usuaris intermedis –utilitza un mínim de dos dispositius i fa un mínim de quatre activitats diàries– o avançats –tres dispositius i sis activitats.

Les activitats que es realitzen a la xarxa varien, també, en funció del nivell de renda del barri. A les zones més benestants, per exemple, es consulta més l’actualitat, es fan més compres i gestions bancàries que a les més vunerables on els percentatges d’usuaris que busquen feina i formació són més elevats. El 70% dels veïns de Pedralbes, per exemple, diuen que fan compres a través d’internet, mentre que només ho fan el 30% dels veïns de Torre Baró. El 80% dels veïns de la Vila de Gràcia fan gestions bancàries a través de l’ordinador, i en el cas de Canyelles, el percentatge cau fins al 40%. Però no tot s’explica per renda i, per exemple, el barri de Besòs és el segon on s’utilitzen més tauletes –només per darrera de Sarrià– i el Gòtic encapçala el volum d’activitat a les xarxes socials.

Dades obertes

Gerardo Pisarello, tot i fixar com a prioritat del govern de Barcelona en Comú la democratització de l’accés a internet, no va detallar encara les mesures que es duran a terme per avançar cap a aquest objectiu més enllà de mantenir els programes d’acompanyament digital que ja estan en marxa i fer tallers específics als barris. L’Ajuntament crearà una àrea sobre Tecnologia i Ciutat per definir un pla estratègic. L’estudi s’ha realitzat a partir d’una enquesta amb 5.000 entrevistats i d’una anàlisi del nivell de cobertura fixa i mòbil.

Barcelona posa ara els resultats de l’informe a disposició d’altres ciutats per si volen fer la seva radiografia. La manca d’aquestes dades referents a d’altres ciutats impedeix, de moment, les comparacions però si s’agafa Barcelona com si fos un país, la ciutat ocuparia el setè lloc d’un rànquing encapçalat per Luxemburg i els països nòrdics.