L’‘escola’ catalana aterra a Londres
Tres pares impulsen el primer centre per a alumnes de primària de la ciutat
BarcelonaTres pares amb nens a primària han decidit impulsar la primera escola catalana a Londres. Volen convertir-la en un espai d’aprenentatge de la llengua i del patrimoni cultural català, i un punt de trobada de la jove comunitat catalana resident a Londres. L’escola es va inaugurar el 10 d’octubre passat i ja compta amb una trentena d’alumnes matriculats.
Tot i que l’han anomenat “escola” no fa exactament aquesta funció. Les classes es fan els dissabtes i estan plantejades més aviat com una activitat extraescolar. Això sí, tot i que ho fan des d’un vessant lúdic, estan enfocades a l’aprenentatge de la llengua. Però no només volen fomentar l’aprenentatge del català, sinó que també busquen que els nens entrin en contacte amb tradicions arrelades a la cultura catalana, com la castanyada o Sant Jordi. Per això, gairebé cada mes s’ajunten les tres aules: la d’infantil (de 3 a 5 anys), la del cicle inicial (de 6 a 8 anys) i la del cicle superior (de 9 a 13 anys) i celebren alguna festivitat típica.
L’escola disposa de dos formats d’aula per cobrir les necessitats de la comunitat catalana a Londres. D’una banda, hi ha les tres aules amb classes regulars per a nens matriculats al centre. I de l’altra, disposen d’una aula oberta dirigida tant a estudiants matriculats com a altres nens de la comunitat catalana de Londres que vulguin participar en la sessió extraordinària de la celebració de la festivitat corresponent. A les famílies no inscrites al centre se’ls demana una contribució per poder cobrir les despeses d’organització.
Qui en són els impulsors?
La idea d’una escola catalana es va començar a gestar fa just un any. La Sònia Barrachina, una de les mares impulsores del projecte, organitzava trobades de famílies catalanes per celebrar festivitats típiques de Catalunya a través del casal català de Londres, Catalans UK. A la primera trobada que va organitzar, va preguntar als assistents cada quant volien participar en aquestes activitats i si estarien interessats en la creació del centre. A partir d’aquí, Barrachina i Jordi Bou, un altre dels fundadors de l’Escola Catalana de Londres, van estar parlant sobre la necessitat d’un col·legi on els seus fills poguessin aprendre català, i va ser així com finalment van decidir fer realitat la iniciativa. Un cop decidits a dur-la a terme, van posar-se en contacte amb qui seria la tercera fundadora de l’escola, Ester Pou. És professora de català a la Universitat Queen Mary i també té un fill de vuit anys, de manera que quan li van presentar el projecte va dir que sí de seguida. “A Londres l’oferta de classes de català ja està coberta en l’àmbit universitari i també hi ha cursos per a adults, però no hi havia una escola de primària”, concreta Pou.
A l’espera de la subvenció
Després que Pou se sumés a l’equip, tots tres van posar fil a l’agulla per materialitzar el projecte. Gràcies als contactes que tenia Barrachina amb altres famílies catalanes a Londres per les trobades que organitzava i al suport de Catalans UK, va ser fàcil parlar amb altres famílies que poguessin estar interessades en el projecte. “El perfil dels interessats acostuma a ser el d’una família en què la mare, el pare o tots dos són catalans”, apunta Pou. El següent pas va ser fer la selecció del professorat i trobar un local. L’escollit va ser el Kentish Town Community Centre, ubicat a Londres mateix. Tan bon punt van veure que ja eren un grupet prou gran, van inaugurar el centre.
Pou creu que una escola com aquesta és molt important i declara: “Quan ets fora, el sentiment de pertànyer a una cultura s’intensifica. Vols mantenir els teus vincles i que els teus fills també els tinguin”. I aquesta escola -afegeix- ajuda a fer-ho. Una opinió que també comparteix Barrachina: “L’escola serveix per donar suport a la comunitat catalana que és a l’estranger”. També deixa clar que “el fet que hi hagi una institució, per petita que sigui, augmenta el valor que els nens donen a la llengua”. És per això que “hi ha pares que vénen des de lluny -apunta Pou-, perquè hi estan molt interessats”.
Tot i que el desembre del 2015 l’escola va sol·licitar subvenció a través del casal català de Londres, de moment no n’han rebut cap, i l’entitat se sustenta amb l’abonament trimestral de les famílies que en formen part. Tot i així, l’escola està funcionant bé, de manera que Pou i Barrachina s’estan plantejant ampliar el nombre de classes de cara al curs vinent.
