SALUT I ESTIL DE VIDA
Societat 18/02/2011

L'estrès engreixa?

Thaïs Gutiérrez
3 min
L'estrès engreixa?

Perquè ens engreixem si no hem canviat la nostra dieta i no fem excessos? En la majoria dels casos es tracta d'un problema d'estrès i té una conseqüència directa en l'augment de quilos a la balança. És el cas de la Meritxell, una estudiant universitària que viu a casa dels pares amb les seves dues germanes. Elles sempre han fet una dieta sana i equilibrada, no mengen gaires greixos i fan esport. En teoria tenen tots els ingredients per assegurar-se una salut de ferro. Però des de fa uns mesos, ha començat a engreixar-se i ningú n'entén el motiu. La seva dieta és la mateixa que la de les seves germanes i elles no han guanyat pes. La diferència és que la Meritxell està molt estressada pels estudis, per les notes, per aconseguir els objectius que s'havia marcat al principi de curs. És un cas molt comú entre els pacients de la doctora Pilar Senpau, especialitzada en dietètica, que ha dedicat tota la seva vida a estudiar aquest fenomen.

Diu que les persones estressades s'engreixen perquè "el cos humà no tolera bé l'estrès continuat durant molt temps". Explica el cas d'una monja que vivia en una comunitat, menjant la mateixa dieta que les altres religioses. Un dia va començar a engreixar-se de manera inexplicable, ja que no havia canviat res en els seus àpats. No tenia cap problema de tiroides ni cap trastorn mèdic. El que passava és que l'havien nomenat directora de la comunitat. Aquest tipus d'estrès és el que veiem cada dia al nostre entorn, és quotidià i inclou els problemes de feina, els conflictes de pares amb fills, les preocupacions dels estudiants per les notes... "Coses que ens passen a tots", diu Senpau.

Aquesta doctora acaba de publicar el llibre Quan la vida puja a la bàscula (Pòrtic), en què explica que les conseqüències de l'estrès a la nostra salut són moltes: "Hi ha qui pateix hipertensió, hi ha qui té insomni, i hi ha qui s'engreixa". "El cervell, quan està sotmès a una situació d'estrès -diu la doctora Senpau-, envia un senyal als músculs perquè agafin menys sucre, perquè se'l reservin en cas de necessitat; això provoca que aquest sucre s'acumuli en forma de greix". El procés és força complicat però funciona així: el cervell detecta una situació d'estrès (que viu com a situació de perill) i envia un missatge clar a les glàndules suprarenals perquè segreguin glucocorticoides, les hormones encarregades de donar l'energia suficient al nostre cos per sortir corrent davant del perill.

El problema és que l'estrès actual no és el mateix que tenien els nostres avantpassats, que en la majoria dels casos havien de córrer per salvar la seva vida. Ara l'estrès el trobem a la feina, a casa, als avions, fins i tot al supermercats, no cal córrer per solucionar-lo i tota aquesta energia acumulada s'acaba convertint en greix. Els glucocorticoides s'acumulen a la sang durant molt temps i són els culpables de l'augment de pes, la hipertensió, la tristesa sense motiu aparent, l'insomni, la sensació de cansament i l'augment de colesterol.

Més addiccions

El doctor Enric Álvarez, cap del servei de psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau, explica una altra de les conseqüències de l'estrès: l'augment de les addiccions, entre les quals també hi ha menjar.

"L'estrès pot posar en marxa els circuits additius de les persones que tenen aquesta tendència", explica. "Hi ha moltes persones a qui l'estrès sostingut -el que dura molts mesos- els produeix un augment de la gana que els porta a menjar hidrats de carboni". És la recerca de l'energia necessària per sortir corrent.

El doctor Álvarez inclou el fet de menjar excessivament en les conductes additives. "La sensació que es busca en el menjar és similar a la que porta a abusar del tabac i de l'alcohol", diu . Explica que hi ha pacients estressats que busquen la sensació de relax que produeix l'alcohol o fins i tot algunes drogues perquè no poden obtenir aquesta sensació per vies naturals. "Arribats a aquest punt, el millor que pot fer un pacient amb estrès és tractar-se", diu Álvarez. Aquest psiquiatra ens explica la clau per superar-ho: "Aprendre a gestionar les situacions complicades de la vida. Hi ha gent que s'estressa amb molta facilitat i això és perquè no té les eines per enfrontar-se a determinades situacions quotidianes. Només cal donar-li aquestes eines perquè el seu cos i el seu cervell deixin de percebre determinades situacions com a perills".

La doctora Senpau encara té un tractament més fàcil: "Davant d'una situació d'estrès, de preocupacions i angoixes afegides, cal reforçar la nostra dieta amb substàncies antioxidants que ens protegeixin". Això vol dir menjar més fruites i verdures.

stats