L’expansió de la sida: un salt global en només tres dècades

BarcelonaSe sabia on i quan: Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo, durant la dècada del 1920. Un any i mig després que ho publiqués Science, però, ara s’ha acabat de definir la ruta que va seguir el VIH per expandir-se mundialment. Els investigadors ho han aconseguit gràcies a l’anàlisi de 9.000 genomes de diferents soques de la malaltia provinents de 78 països, un procés en el qual Occident va jugar un paper cabdal. I és que tot i que la malaltia va mantenir-se durant mig segle reclosa a l’Àfrica, va ser després de fer el salt als EUA des d’Haití quan el virus es va convertir en un fenomen global en només tres dècades.

En la nova investigació, que publica el Journal of Molecular Epidemiology and Evolutionary Genetics of Infectious Diseases, i que torna a liderar la Universitat d’Oxford, els científics s’han centrat en el subtipus B del VIH-1. “Es tracta del més freqüent a Occident”, explica Roger Paredes, investigador de l’IrsiCaixa, una institució que ha aportat a la recerca la seqüenciació de més de 300 mostres del virus trobades a l’Estat. “El VIH evoluciona a un ritme relativament constant. Això ens permet calcular el nombre de canvis que s’han produït, ubicar-los en el mapa i saber quin virus va arribar primer”, resumeix.

La conclusió, més enllà que les epidèmies “no tenen fronteres” -una realitat cada cop més evident amb brots com el del Zika o l’Ebola-, és que la ruta que va seguir la sida entre els anys 70 i els 90 va estar estretament vinculada amb el comerç internacional, el turisme, els moviments migratoris i, també, amb la geopolítica. De fet, els científics han trobat que hi ha una “clara separació” entre l’Europa Occidental i Oriental durant els primers anys del virus, perquè les diferents soques no es van connectar fins que no va caure el Teló d’Acer i els moviments entre l’òrbita comunista i capitalista es van fer habituals.

Estratègia global

“Pot retardar-se una mica, però acaba arribant”, diu Paredes, per explicar que la contenció de les pandèmies mundials com el VIH només es pot encarar si es marca una estratègia mundial, perquè es tracta d’un problema de “la humanitat en el seu conjunt”. Això no vol dir que no s’hagin de fer actuacions locals, aclareix, i és que la malaltia no afecta els mateixos col·lectius a cada país, que fins i tot poden canviar amb rapidesa. Fa poc, per exemple, s’ha vist un rebrot del virus a Indiana (EUA) entre consumidors d’heroïna per via intravenosa. A Espanya ara són els homes que tenen sexe amb homes el col·lectiu amb més nous casos, però també va ser l’heroïna la primera porta d’entrada, juntament amb les transfusions de sang. Aquesta via es va tallar de manera relativament ràpida quan es va descobrir la malaltia, afegeix Paredes, però molta gent es va infectar així i en països com Romania aquest mecanisme de contagi va ser habitual fins a finals dels anys 90.

Massa casuístiques per poder estigmatitzar ningú, afegeix el científic. De fet, la investigació també detalla que les arribades del virus des dels EUA fins a Europa van ser habituals i nombroses durant la dècada dels 70. A l’Estat el primer cas es va diagnosticar el 1981 a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, però els intercanvis van anar més enllà, també de tornada cap a l’Àfrica o cap a altres llocs del món. Se sap perquè el 80% dels casos europeus són del subtipus B, mentre que al continent africà hi predomina el C. L’estudi, curiosament, també detalla que els virus europeus tenen “connexió amb tots els continents excepte l’Àsia”, que només mostra lligams amb Oceania i Amèrica del Sud i Central. En qualsevol cas, evitar l’estigmatització té una altra raó addicional, i és que els contagis no necessàriament es produeixen per l’arribada de ningú: pot ser un turista qui contragui la malaltia a l’estranger i, a més a més, el més habitual entre els immigrants és que es contagiïn un cop establerts a Europa. Traçar la ruta de la sida, més enllà d’ajudar a lluitar contra els virus del futur, és una evidència més que la lluita contra la sida ha de ser global o no es podrà guanyar.