Llei Wert: l'últim servei del PP a l'Església
BarcelonaL'ofensiva recentralitzadora de la llei Wert -des de l'estocada al model d'immersió lingüística fins al control dels continguts i la imposició de les revàlides- ha anat acompanyada de gestos de sintonia amb la Conferència Episcopal Espanyola. La reforma educativa del PP ha satisfet els sectors més conservadors: els que reclamen enfortir el poder de l'Estat davant de la singularitat dels territoris perifèrics, però també els bisbes espanyols, que han vist materialitzades les seves demandes per fer valer el concordat entre Espanya i el Vaticà. Desapareixerà l'assignatura d'educació per a la ciutadania -malgrat l'informe del Consell d'Estat- i serà obligatori estudiar religió o la seva alternativa (valors culturals i socials a primària i valors ètics a secundària). La matèria de religió comptarà per fer la mitjana acadèmica i també per accedir a les beques. Fins ara era voluntària i sense alternativa obligatòria.
El ministre va vincular divendres el projecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) a la necessitat de combatre el fracàs escolar i disminuir els índexs de desocupació. Una estratègia que Wert va verbalitzar en l'entrevista concedida aquest diumenge a l' Abc . "La reforma educativa és imprescindible per evitar un atur elevat en el futur", va afirmar el ministre per defensar el nou marc normatiu, pendent encara del tràmit parlamentari després de passar pel consell de ministres. Amb la voluntat de passar de puntetes per la càrrega ideològica de la llei, Wert propaga un argumentari que justifiqui la reforma. Polítics i docents es pregunten què té a veure amb el combat contra l'atur l'estocada al model d'immersió lingüística -ahir Artur Mas va recordar que "la desconnexió emocional" amb Espanya passa per "agressions" com la llei Wert-, el nou rol de l'assignatura de religió i, fins i tot, la cobertura legal que tindran les administracions autonòmiques per establir concerts amb centres que separen per sexe.
Ensinistrament o esperit crític
La religió ha estat una qüestió polèmica en l'elaboració de totes les lleis orgàniques. Ara es tramita la setena de la democràcia, i els bisbes demanaven que la matèria confessional tornés a pesar en el currículum acadèmic. El PP hi ha accedit i l'ha dotat d'un estatus similar al que tenia en la Loce, el marc legal aprovat pels populars el 2002, que després el PSOE va revisar. Els docents, però, en critiquen el viratge cap a l'adoctrinament. "La llei Wert està pensada per seguir els dictats de la Constitució, amb assignatures que no ensenyen a conviure amb la polèmica. I d'això se'n diu ensinistrament", expressa Juli Palou, professor de la UB, filòsof i educador. Palou, que defensa la presència a l'escola d'una assignatura que analitzés religions i cultures, lamenta que no es fomenti l'esperit crític: "Wert deia que volia assignatures lliures de temes polèmics quan es referia a educació per a la ciutadania. Qui vol ensinistrar és lògic que digui això".
Fa una reflexió semblant el mestre i escriptor Jaume Cela, que recorda quina hauria de ser la presència de la religió a les aules. "La religió forma part de la cultura humana i l'escola ha d'intentar que els alumnes ho entenguin. Però l'escola no ha de fer un servei adoctrinador ni ser un espai de catequesi", raona Cela, que considera que la llei suposa "fer marxa enrere en moltes conquestes". David Altimir, secretari de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, subratlla que el nou marc normatiu "deixa tocada la idea de laïcitat". Altimir critica la involució que destil·la la Lomce: "Trenca amb la idea de diversitat i condueix cap a la homogeneïtzació".
