Societat 27/12/2010

Sebastià Salvadó: "Lluitaré perquè el Ral·li Catalunya no hagi de marxar"

Essència. "El RACC no és cap club de mafiosos automobilistes" Recomanació. "Caldria ensenyar al vianant a caminar de forma segura pel carrer" De la moto al cotx.e "Trobo a faltar la sensació de llibertat que et donen les motos"

Ariadna Trillas
3 min
RACC, CatalunyaEls

És dilluns i plou. Sebastià Salvadó mira per la finestra de la seu central del RACC, el club d'automobilistes més gran d'Espanya, i diu de seguida: "Avui hi haurà molta feina". Salvadó, Medalla d'Or al Mèrit de la Seguretat Viària el 2006, té 78 anys. Condueix un Seat Arosa, a més d'un híbrid, el Prius, com a cotxe oficial. En fa 25 que presideix el RACC.

D'on li ve la passió per les motos i els cotxes?

De petit volia ser pilot. Tots els meus dibuixos eren de cotxes i motos de carreres. Al meu pare li agradava la caça i a mi m'horroritzava, però acceptava acompanyar-lo perquè em deixava portar el cotxe. Més tard em va dir que si a l'examen d'Estat treia una bona nota em comprarien una moto. I així va ser. Després van venir les carreres, que aleshores eren perillosíssimes. No vaig aturar-me fins que el meu pare va patir un infart i em vaig haver d'ocupar dels negocis familiars.

Però segueix lligat al motor.

Sí, sobretot des dels 80. Arran d'un accident el circuit de Montjuïc va perdre l'homologació i Juan Antonio Samaranch i Paco Godia em van demanar que ho arreglés. Que t'encarreguin la catedral quan tens vocació de bisbe és el màxim. Després de l'intent fallit a Caldes de Malavella, vam fer el projecte de Montmeló. Vam parlar amb la gent de la Fórmula 1 i el 91 vam tenir Gran Premi.

No és massa temps fer de president 25 anys?

Sí que és massa temps. Arriba un moment que t'has de plantejar seriosament si ets més un actiu o un passiu per a la institució. I és difícil contestar-ho un mateix.

El Ral·li Catalunya no seria aquí sense vostè.

Jo en sóc una peça més. És cosa de l'equip del RACC. Jo faig de president. I el RACC, i en especial la feina de l'assistència, és una feina molt maca i agraïda. Quan una persona angoixada truca se l'ha de tranquil·litzar, veure què necessita, si s'ha fet mal i com se la pot atendre. Si en queda contenta, es mira el RACC com si fos de la família.

Fa dos anys el Ral·li es va quedar sense patrocinador. Pot marxar de Catalunya?

Els espònsors han desaparegut per la crisi. I quasi tota la càrrega es concentra sobre el RACC i lluitarem perquè no hagi de marxar de Catalunya. Si no pot aguantar el dèficit, ens plantejarem si podem seguir. Què és millor, ¿buscar una ajuda a altres autonomies que no tenen ral·li del Mundial i que vulguin acollir aquesta prova o que no hi hagi ral·li a Espanya? Que es quedi a Espanya seria un mal menor. Però fóra bo recuperar espònsors tradicionals com Movistar.

Van celebrar el centenari amb un milió de socis. Arribaran a l'objectiu dels dos milions?

És difícil. Ara en tenim 1,1 milions. La gent compra menys cotxes, busca l'assegurança més barata, viatja menys… Però les crisis permeten buscar solucions alternatives.

Vostès defensen l'automobilista. I al vianant qui el defensa?

Perdoni, la frase "tots som vianants" és nostra. El vianant és un oblidat, però perquè ningú el forma. Tothom aprèn a anar en moto o en cotxe. Caldrien cursos per aprendre a caminar segur pel carrer. El RACC no és un club de mafiosos automobilistes. Jo vaig tenir atacs brutals perquè molts automobilistes volien anar a 120 km/h per la Diagonal.

El conseller en funcions Baltasar potser ho veu diferent.

Ah, ho diu per la limitació dels 80 km/h. Ens hi vam ficar perquè donava com a justificació que disminuïa la contaminació i els seus càlculs estaven mal fets.

Però la contaminació sí que ha baixat i Brussel·les marca un sostre.

I el trànsit no ha baixat? És en gran part perquè el trànsit ha baixat que la contaminació ha baixat una mica. El tema és aplicar la flexibilitat. Quan l'autopista està buida i un cotxe va sol, és absurda la limitació.

En general, conduïm bé?

En general sí. Però només ens fixem en l'excepció, en el motorista insolidari. Jo sóc un gran defensor de la moto. Ocupa poc lloc i permet arribar a temps. Fins fa un any anava sempre en moto. I trobo a faltar la sensació de llibertat.

Condueixen millor els homes o les dones?

Condueixen diferent. La dona, que té menys accidents, condueix més tranquil·la. Detecta el perill de forma més ordenada.

stats