Localitzen noves restes de mamut i eines de pedra de fa un milió d’anys al barranc de la Boella

La CanonjaEls arqueòlegs han localitzat noves restes de mamut i eines de pedra de fa un milió d’anys al barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragonès). L’any 2007 un equip format per membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va emprendre la primera excavació sistemàtica en una extensió de poc més de 13 metres quadrats que va permetre recuperar els ullals de dos mamuts i una important col·lecció d’eines de pedra. Des d’aleshores s’ha excavat en diferents àrees del barranc i s'ha obtingut una gran quantitat de restes. L’objectiu principal de les últimes campanyes ha sigut obrir una extensió de 300 m2 als jaciments de la Mina i la Cala 1. Enguany, en l’onzena campanya d’excavació, s’ha aconseguit arribar a nivells fèrtils.

La Mina s’ha interpretat com la platja d’una riera del riu Francolí, que fa aproximadament un milió d’anys desembocava a prop dels jaciments on ara excava l’IPHES. Es tracta d'un lloc propici per al trànsit de les primeres poblacions homínides i de grans carnívors que es desplaçaven a la cerca d’aliments i altres recursos. Aquest any s’han recuperat eines de pedra i restes d’hipopòtam, rinoceront, cavall i cérvol, així com abundants copròlits –excrements fòssils– de les grans hienes pleistocenes.

A la Cala 1 s’han intervingut dos nivells. Al primer s’ha completat la col·lecció d’eines de pedra elaborades per neandertals, que ja es va intervenir l’any passat. Aquí s’han recuperat en total més de 300 eines lítiques, tot i que no s’han trobat associades a cap tipus de fauna.

Aprofitar carn de mamut "en un entorn hostil"

Al nivell inferior de la Cala 1, amb una datació de gairebé un milió d’anys, s’han obtingut noves restes de mamut associades a una cinquantena d’eines de pedra. “Això posa de manifest que les primeres poblacions europees eren capaces d’aprofitar la carn d’aquests grans animals en un entorn que, segons suggereixen les restes de la Mina, era prou hostil, ja que l’abundància de hienes, entre altres grans carnívors, era probablement elevada”, explica Palmira Saladié, codirectora de les excavacions al barranc de la Boella juntament amb Josep Vallverdú, tots dos personal investigador a l’IPHES.

“En tot cas, a tota la Cala 1 queda però molt per excavar els pròxims anys, i això permetrà ampliar el nostre coneixement sobre les primeres poblacions del Camp de Tarragona”, puntualitza la mateixa investigadora.

A l’excavació d’aquest any hi han participat més de 50 persones, fonamentalment de l’IPHES en col·laboració estreta amb investigadors del Museu de Ciències Naturals de Madrid, amb els quals es treballa des de fa deu anys. També n'han format part estudiants voluntaris procedents de Barcelona, Girona, Tarragona, Alacant, Madrid, Albacete, Múrcia, Saragossa, Extremadura, Galícia, Andalusia, Mèxic, l'Argentina i Itàlia.

Les intervencions arqueològiques, la socialització i investigacions del jaciment del barranc de la Boella es desenvolupen amb el suport de l’Ajuntament de la Canonja, la Diputació de Tarragona i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca (AGAUR).